El voltor negre i el ferreret

J. Villena | 05/12/2010

Valorar:
preload
A la possessió de Mortitx, a Pollença, tant s'hi poden veure voltors com ferrerets. Gorg del torrent.

A la possessió de Mortitx, a Pollença, tant s'hi poden veure voltors com ferrerets. Gorg del torrent.

28-11-2010 | Grabriel Lacomba

Una de les grans riqueses que ofereix la Serra de Tramuntana, des del punt de vista biològic, és la conservació de certes espècies animals que s'han convertit en emblemàtiques. Per una banda, el ferreret, petit gripau que viu principalment als punts més inaccessibles dels torrents de la Serra, i, per una altra, el voltor negre, el rapinyaire més gran d'Europa, són dues espècies protegides que fa a penes unes dècades es consideraven o bé extingides, com és el cas del voltor, o bé ni tan sols se'n coneixia l'existència, com el ferreret. Totes dues són espècies amb les quals, des de la segona meitat dels anys vuitanta i principis dels noranta, s'han desenvolupat programes de recuperació i protecció per part del Govern de les Illes Balears i de diverses associacions de protecció de la natura.

La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) fou creada el 1986 a Holanda. La seva seu a Espanya és a Mallorca, a la finca de Son Pons, al terme municipal de Campanet. Des de l'any 1986 aquesta fundació desenvolupa diferents programes de conservació del voltor negre (Aegypius monachus) en estreta col•laboració amb el Govern balear, altres associacions ecologistes, agents locals, diversos voluntaris i el recolzament de la Unió Europea. Entre les mesures duites a terme destaquen les actuacions per disminuir les amenaces que pateixen els voltors, la custòdia i protecció dels seus territoris, activitats d'educació ambiental, així com un programa de cria en captivitat o projectes d'alliberament d'animals per a la reintroducció o reforçament de les poblacions de voltors a tot Europa.


El voltor negre és bastant diferent del voltor comú; pot arribar als 110 cm de llargària i als 296 cm d'envergadura

Les activitats de la BVCF a Mallorca varen començar l'any 1986 amb un programa de conservació del voltor negre a l'illa i un programa de cria en captivitat, per tal de reintroduir nous individus dins les colònies de voltors ja existents. Els anys noranta varen completar les seves actuacions inicials amb un programa per eradicar l'ús de verí il•legal a Mallorca, un dels grans perills del voltor quan s'alimenten d'animals enverinats. Darrerament, la seva feina és més global, ja que la conservació del voltor va unida al manteniment d'una activitat agrícola sostenible. Aquest problema, el de l'abandonament per part dels pagesos de la Serra dels antics usos agrícoles i ramaders, és una de les amenaces més consistents per al voltor negre i, en general, per a la biodiversitat a la Serra.

El voltor negre és bastant diferent del voltor comú. Pot arribar als 110 cm de llargària i als 296 cm d'envergadura; les seves ales són més uniformement àmplies, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. Cria en petites colònies disperses, en grans nius de branques sobre arbres. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec poderós.

El ferreret (Alytes muletensis) no fou descrit fins al 1981. De fet, solament es coneixia com a fòssil quan va ser descobert el 1978 a la Cova de la Muleta, a Sóller. Al jaciment de la Cova de la Muleta s'han trobat les restes humanes més antigues de les Balears (d'uns 5.000 anys d'antiguitat) i ossos de mamífers extingits, com el Myotragus balearicus. El 1981 es descobriren els darrers exemplars vius d'aquesta espècie endèmica (solament existent a Mallorca). Avui dia, el ferreret es conserva gràcies a un pla de recuperació promogut des de l'any 1991 pel Govern balear en col•laboració amb grups ecologistes com l'Associació per a la Recuperació del Ferreret.

El ferreret (Alytes muletensis) no fou descrit fins al 1981; de fet, solament es coneixia com a fòssil quan va ser descobert el 1978 a la Cova de la Muleta, a Sóller

El ferreret s'ha conservat pel biòtop tan particular i reduït que ocupa: torrents intermitents de difícil accés per a l'home. Es tracta de formacions càrstiques de dues tipologies: torrents que donen lloc a barrancs molt estrets; punts d'aigua aïllats en zones obertes de muntanya. Els ferrerets escalen les parets verticals i es refugien a les clivelles i forats de les roques. Aquesta inaccessibilitat els va protegir de l'home i d'altres vertebrats introduïts per l'home. La construcció de preses i els abocaments als torrents minvaren els exemplars existents. Darrerament, tot i els programes de conservació, continuen tenint nombrosos "enemics": les sequeres, la pol•lució dels torrents, l'espoli i les infeccions.