Ermitans a la Serra

Textos: Dídac Ruiz Coll/ Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | 12/12/2010

Valorar:

La Serra de Tramuntana ha destacat des de sempre pel fet de ser un emplaçament amb una profunda espiritualitat. Fou aquí on es trobaren els santuaris talaiòtics de naturalesa religiosa més antics de l'illa, situats a Almallutx, al municipi d'Escorca. Aquesta tradició religiosa s'ha estès al llarg de la història. La Serra ha estat l'indret preferit per nombrosos ermitans per dur a terme una vida allunyada de la societat i centrada en el recolliment i l'oració. Una vida eremítica que sembla que s'ha concentrat en el cas de la Serra a la zona de Valldemossa.

preload
Representació del venerable ermità Joan Mir de la Concepció.

Representació del venerable ermità Joan Mir de la Concepció.

29-11-2010 | Grabriel Lacomba

En aquest paratge de la Serra de Tramuntana els ermitans mallorquins trobaren el refugi de silenci que els primers ermitans cristians començaren cercant als deserts d'Egipte i més endavant en altres llocs com ara els boscos, però també en altres emplaçaments bastant més excèntrics com les copes dels arbres o el cim de les columnes, com feien els estilites, capaços de passar anys sense baixar-ne.

Fou Ramon Llull el primer que impulsà la vida eremítica des del monestir de Miramar, des d'on, a pesar de passar-hi només dos anys, aconseguí agrupar tota una sèrie d'adeptes que continuaren la seva empresa des de diversos punts de la zona: tant des del monestir mateix, com des de petites ermites primitives que avui són conegudes com "Ses Ermites Velles", o des dels encontorns de la muntanya des Teix. Emplaçaments, tots, situats en enclavaments on encara avui es pot sentir intensament l'abraçada de la natura, on és fàcil quedar captivat per la remor dels arbres agitats pel vent o els trons ressonant entre les parets de les muntanyes. Espais que continuen transmetent una intensa espiritualitat, la qual, combinada amb una forta creença religiosa, els converteixen en potents llocs de culte on entrar en contacte amb allò diví.

La Serra ha estat l'indret preferit per nombrosos ermitans per dur a terme una vida allunyada de la societat i centrada en el recolliment i l'oració

A més de Ramon Llull, foren diversos els personatges que donaren un impuls eremític a la zona. Antonio Castañeda, militar de l'exèrcit de Carles I d'Espanya, abandonà la vida castrense per dedicar-se a la religiosa i ocupà una cova prop de na Foradada. La seva espiritualitat i actitud deixà una profunda empremta entre els habitants de la zona que va servir d'exemple a algunes persones a l'hora d'incorporar-se a la vida religiosa. Cal destacar la figura de Catalina Tomás, en aquells dies una jove de 15 anys que quedà impressionada quan féu caritat a l'ermità a la possessió de Son Gallard. Un altre ermità d'importància fonamental en la vida espiritual de l'illa fou Juan Mir i Vallés d'Alaró, fundador de l'actual ermita de la Trinitat a Valldemossa, dedicada a Sant Pau i Sant Antoni, que suposà un nou impuls per a aquesta forma de vida a l'illa.

És ben curiós descobrir, encara avui en dia, rastres d'anacoretes moderns, que marxaven a les muntanyes de la Serra en cerca de la pau sospirada, tot i que moltes vegades no els motivava un impuls religiós sinó simplement espiritual. En trobem un exemple en aquesta mena d'ermità que apareix al llibre Mallorca Mágica de Carlos Garrido, basat en el reportatge que en féu Suso Rosselló els anys setanta al diari Baleares, un home que passà llargues temporades a la muntanya del Galatzó, on estudià i experimentà els corrents energètics del lloc i que afirmà: "El Galatzó té dues cares o parets perfectament diferenciades pel que fa a les característiques magnètiques i radioelèctriques. Aquestes radiacions -jo ho he experimentat personalment- afecten la personalitat i produeixen depressions. Una estranya depressió que no es cura baixant. Per alliberar-se'n s'ha de pujar fins al cim i baixar pel vessant sud. Aleshores desapareix l'angoixa."