L'escola pictòrica de Pollença

Text: J. Villena / Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | 02/01/2011

Valorar:

El paisatge de la Serra de Tramuntana no és solament un actiu turístic de Mallorca. També és una font privilegiada d'inspiració artística –en la mesura en què l'art pugui ser fruit de la inspiració–. Pintors de totes les nacionalitats s'han instal·lat als pobles de la Serra captivats pel seu misteri i la seva bellesa. Ja a principis del segle XX diversos pintors modernistes catalans se sentiren atrets pel poderós encant d'aquests paisatges. Un dels primers fou Hermen Anglada-Camarasa (Barcelona, 1871-Port de Pollença, 1959), que va fixar la seva residència a Pollença a partir del 1914, després d'alguns anys de feina intensa i èxits a París. Amb Anglada-Camarasa va venir també el seu deixeble avantatjat, el pintor argentí Tito Cittadini (Buenos Aires, 1886-Pollença, 1960). Junts crearen l'anomenada Escola de Pollença, grup al qual s'afegí el pintor pollencí Dionís Bennàssar (Pollença, 1904-1967).

preload
La serralada del Cavall Bernat separa la Cala de Sant Vicenç de Cala Bóquer. A dalt de tot es troba el Forat Gran.

La serralada del Cavall Bernat separa la Cala de Sant Vicenç de Cala Bóquer. A dalt de tot es troba el Forat Gran.

02-01-2011 | Grabriel Lacomba

Hermen Anglada-Camarasa coneixia, de la seva època de contactes amb els pintors d'Els Quatre Gats de Barcelona, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i Joaquim Mir (Barcelona, 1873-1940). Tots dos havien viatjat a Mallorca a finals del segle XIX i s'havien sentit fascinats per la Serra de Tramuntana. El primer viatge de Rusiñol a Mallorca fou el 1893. Des d'aquell primer contacte, sovintejaren les seves estades a l'illa: Rusiñol, entre altres llocs, es va allotjar a Pollença, a la Cala de Sant Vicenç, a Valldemossa o al barri del Terreno a Palma. Joaquim Mir acompanyà Rusiñol a Mallorca el 1899 i l'impacte fou de tal magnitud que decidí viure a sa Calobra fins al 1903, any en què va patir una crisi nerviosa i es traslladà a un institut psiquiàtric de Reus. El 1902 Rusiñol i Mir varen rebre l'encàrrec de decorar amb uns plafons l'edifici modernista del Gran Hotel de Palma, projectat per l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner. Com a model d'aquests plafons varen triar diferents paisatges de la Serra: vistes de Pollença, de la Cala de Sant Vicenç, del Castell del Rei, etc. La relació entre els dos pintors fou molt tensa, a causa, sobretot, del caràcter difícil de Joaquim Mir, artista solitari, vehement i esquerp, qui, de fet, ja havia tingut un any abans problemes amb els habitants dels voltants de sa Calobra, per rivalitats respecte d'una dona. Li cremaren un quadre i va haver de fugir a la muntanya, on es va amagar durant alguns dies.

Anglada-Camarasa sortia pels voltants de Pollença per dibuixar i fotografiar petits racons, horts, construccions rústiques...


Al llarg de la seva estada a Mallorca, Anglada-Camarasa sortia pels afores de Pollença per dibuixar i fotografiar petits racons, horts, construccions rústiques, les formes espectaculars dels arbres o les coves naturals que inspiraren quasi tota la seva obra a partir del 1914. També començà a fer sortides en barca per observar el fons marí amb un visor de vidre que li permeté pintar una sèrie de quadres de peixos, plantes submarines i les formes capricioses de les roques. Durant la guerra civil fugí i es refugià al monestir de Montserrat. Després d'alguns anys d'exili, l'any 1947 tornà a Mallorca, on va viure fins a la seva mort. El gruix més important de la seva obra es localitza avui dia al CaixaForum de Palma, a l'edifici del Gran Hotel.

La popularitat d'Anglada-Camarasa durant la seva estada a París entre el 1894 i el 1914 li permeté tenir molts deixebles, entre els quals destacà l'argentí Tito Cittadini, fill d'un periodista emigrat italià. Cittadini va acompanyar Anglada en el trasllat a Pollença. Amb una estètica personal però influïda pel seu mestre, Cittadini va liderar juntament amb Anglada-Camarasa l'anomenada Escola de Pollença, tot i que l'argentí sempre es va mostrar en desacord amb aquesta denominació. Bona part de la seva obra es dedica a retratar paisatges, personatges i costums de l'illa.


Amb una estètica personal però influïda pel seu mestre, Tito Cittadini va liderar juntament amb Anglada-Camarasa l'anomenada Escola de Pollença


El tercer pintor tradicionalment relacionat amb l'Escola de Pollença fou el pollencí Dionís Bennàssar. Més jove que els seus mestres i amics, Cittadini i Anglada-Camarasa, Bennàssar també va consagrar bona part de la seva obra a pintar paisatges rurals, marines, escenes costumistes, tot i que a més conreà una temàtica més personal: escenes mitològiques, caricatures, retrats, etc. Personatge molt popular a Pollença, animà les tertúlies del bar Juma fins a la seva mort prematura. Bona part de la seva obra es troba avui dia a la Casa Museu Dionís Bennàssar, on el pintor va viure la meitat de la seva vida.