La família Sureda

Text: J. Villena / Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | 30/01/2011

Valorar:

preload
La Marina de Valldemossa.

La Marina de Valldemossa.

28-01-2011 | Grabriel Lacomba

Una de les nissagues més rellevants, extraordinàries i, al mateix temps, oblidades de la cultura mallorquina del segle XX la constituí la família Sureda, vinculada a Valldemossa. Els Sureda mantingueren durant dècades relacions amb artistes i escriptors de tot el món, els quals visitaren Mallorca i conegueren la Serra de Tramuntana gràcies a la seva hospitalitat i a la seva passió artística.

Tot començà amb el matrimoni format per Joan Sureda Bímet i Pilar Montaner Maturana. Joan Sureda, humanista aficionat a l'art i a la literatura, nascut a la cartoixa de Valldemossa el 1872, políglota -parlava francès, anglès i alemany-, era propietari del palau del rei Sanç. A casa seva allotjà en diferents ocasions Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d'Ors, Santiago Rusiñol, Rubén Darío, Joaquín Sorolla o el pintor nord-americà John Singer Sargent, els quals gaudiren de l'amistat d'un amant de les arts lleugerament excèntric. Sureda, per exemple, fundà l'anomenada "Confraria de la Bellesa". Segons Felio Bauzà Sureda i els altres membres de la confraria "anaven a veure les postes de sol i després recitaven poesies; si el crepuscle no era lluït, increpaven el sol".

La seva dona, Pilar Montaner, filla de l'almirall Jaime Montaner, era pintora. Va estar un temps a Madrid, acompanyada pel pintor i amic de la família Antoni Gelabert, on estudià pintura amb Sorolla. El seu moment culminant fou l'exposició que va poder fer a la Sala Parés de Barcelona el 1917 gràcies a la mediació del seu amic Rusiñol. El matrimoni Sureda-Montaner va tenir catorze fills -en sobrevisqueren onze-, alguns dels quals també arribaren a ser escriptors i artistes: Jacob, poeta; Pazzis, dibuixant i escultora; i Pere, també pintor.

El matrimoni Sureda-Montaner va tenir catorze fills -en sobrevisqueren onze-, alguns dels quals també arribaren a ser escriptors i artistes


Formant part del cercle dels Sureda trobem alguns dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la Mallorca del seu temps: Joan Alcover, Gabriel Alomar -que va escriure el text del programa de l'exposició barcelonina de Pilar Montaner-, Màrius Verdaguer -que al seu magnífic llibre La ciutat esvaïda ens deixà una semblança de Joan Sureda Bímet-, els germans Villalonga, etc. En un article publicat l'any 2009, l'escriptor José Carlos Llop descriu la família Sureda com un cercle cosmopolita i els compara amb el grup de Bloomsbury, sobretot pel seu paper aglutinador d'artistes i escriptors.

El matrimoni Sureda posà Mallorca al mapa cultural europeu a principis del segle XX. Els fills en varen ser dignes continuadors. Jacob Sureda, poeta ultraista, féu amistat amb Jorge Luis Borges durant l'estada de l'escriptor argentí a Mallorca, acompanyat per la seva mare i la seva germana Norah, el 1920 i 1921.

Borges va relacionar-se de seguida amb el cercle dels Sureda i altres escriptors que es reunien al "Cafè dels Artistes" del Born. El 1921 Jacob Sureda i Borges firmaren, juntament amb Fortunio Bonanova i Joan Alomar, un manifest en defensa de la poesia ultraista. Jacob, que va morir de tuberculosi el 1935, als 34 anys, deixà un sol llibre de poemes en castellà, El prestidigitador de los cinco sentidos. El seu darrer poema, publicat al periòdic El Dia el 16 de juny de 1935, acaba amb uns versos terriblement bells i premonitoris: "Me cansa, me repele, me enloquece, / y busco inútilmente la salida. / No hay ninguna visión. Todo aparece / Duro, concreto, fuerte y perfilado".

Els Sureda mantingueren durant dècades relacions amb artistes i escriptors de tot el món


El seu germà Pere va viure fins al 1972, instal·lat des de l'any 1937 en un molí fariner de sa Cabaneta, que rehabilità com a residència i estudi. A més de pintor, fou molt conegut gràcies a les vinyetes d'En Calafat, que es publicaren al diari Baleares fins a la seva mort. Fou molt amic de l'escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen, que va viure a Mallorca durant els anys de la República, fins que va haver de fugir quan esclatà la guerra del 36. Vigoleis Thelen va incloure Pere Sureda com a personatge a la seva gran novel·la sobre Mallorca L'illa de la segona cara.

Si hi ha una família que mereix de ser reivindicada pel seu paper fonamental en la projecció de la cultura mallorquina a tot el món, aquesta és, sens dubte, la família Sureda de Valldemossa.