Llums a sa Fosca

Text: Andreu Ferragut / Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | 13/02/2011

Valorar:

Per què s'han de pujar muntanyes? Perquè hi són. La frase és de l'alpinista Lionel Terray i és perfectament extrapolable: Perquè s'havia de travessar sa Fosca? Perquè era allà. Així es resum la filosofia del muntanyenc i per extensió la del barranquista.

El torrent del Gorg Blau o sa Fosca neix als Tossals Verds i acaba a l'Entreforc, on es junta amb el torrent de Lluc. A partir d'aquest punt de confluència, els dos torrents es converteixen en un, el torrent de Pareis, que desemboca a sa Calobra. El conjunt es troba al terme municipal d'Escorca i constitueix un dels paisatges més bells i abruptes de Mallorca. Fruit del procés erosiu de milions d'anys, el modelat càrstic de la roca dóna lloc a formes capritxoses que constitueixen un patrimoni natural veritablement únic. El nom de sa Fosca ve donat per la circumstància que, al tram final, el torrent del Gorg Blau es troba cobert pels despreniments dels blocs de les parets que impedeixen l'entrada de llum, com si fos una cova en completa foscor.


"Durant molts d'anys sa Fosca va ser una casta d'Everest inabastable", Miquel Tries i Nanda Ramon

Fins a mitjan dècada dels anys seixanta, concretament fins al juliol de 1965, sa Fosca era un terreny verge, mai no explorat per cap humà conegut. El barranquisme arribà bastant tard a Mallorca: quaranta-quatre anys després de la mort de Lucien Briet, fotògraf, explorador i professor francès que va demostrar la seva passió pel paisatge de pedra calcària recorrent centenars de quilòmetres de complicats senders entre Aragó i França, qui deixà una extensa obra com a precursor. Indubtablement, aquest fet tardà va contribuir a anar carregant de misteri el lloc, que va assolir ben bé la categoria de mite: "Durant molts d'anys sa Fosca va ser una casta d'Everest inabastable", en paraules de Miquel Tries i Nanda Ramon, autors d'Els torrents de Mallorca.

preload
A l'impacte visual s'afegeixen les flaires de llorer provinents del bosc que hi ha a la part de dalt i la renou produïda per l'aleteig d'uns quants coloms

A l'impacte visual s'afegeixen les flaires de llorer provinents del bosc que hi ha a la part de dalt i la renou produïda per l'aleteig d'uns quants coloms

10-09-2010 | Grabriel Lacomba

Mentre alguns grups d'espeleòlegs, com l'encapçalat per Jaume Xaubet, anaven tantejant prudentment entrades i sortides, mirant d'establir la millor estratègia que calia seguir, un grup de tres joves excursionistes, agosarats però experimentats, s'avançaren a la seva expedició. Maties Oliver, Tomàs Suárez i Bernadí Morell, proveïts de dues cordes de quaranta metres, una de niló i una altra de cànem, tres claus, un martell i dues llanxes pneumàtiques de l'època, en calçons curts i amb unes tennis per hom, es varen llançar a l'aventura des de la central elèctrica de Turixant un dissabte 24 de juliol. Com que l'objectiu era completar l'excursió en un sol dia, el menjar que es varen emportar, compost per panses, llet condensada, figues seques, una llimona, etc., estava pensat per sobreviure durant aquest espai de temps. No cal dir que amb aquest equipament i la incertesa del recorregut, el risc que corrien era enorme. Sortosament i després de quaranta-set hores sortiren de la foscor convertits en herois. Varen passar dues nits ben aferrats i emparedats entre les dues embarcacions i un dia més del que tenien pensat per completar el recorregut. Si hi ha una bona definició de brusquer, forçosament ells s'hi ajustaven. El diccionari defineix brusquer com a 'algú que es lliura a una curolla de manera apassionada'.

Sa Fosca és el torrent per excel·lència, un dels més importants d'Europa i per dret propi un referent per als aficionats al barranquisme de tot el món

Amb aquesta mescla d'empenta, valentia i temeritat varen encetar la pràctica del barranquisme a Mallorca. Al llarg dels mesos i dels anys següents es va perfeccionar tècnicament la baixada d'aquest i d'altres torrents. D'aquestes primeres expedicions són curiosos els topònims puntuals que han quedat: el bot de s'Acollonament, la plaça des Tremolor o el pas des Duro, originat per la troballa d'una moneda de cinc de les antigues pessetes, perduda en alguna baixada anterior. Queda palès que mai no s'ha de provar de practicar barranquisme sense prous coneixements i mitjans.

Actualment, Mallorca i la Serra de Tramuntana en particular, ocupen un lloc preferent en les destinacions d'escaladors i barranquistes. L'atractiu per a aquest públic especialitzat no només rau en la qualitat tècnica dels recorreguts sinó en la bellesa del seu entorn. Sa Fosca és el torrent per excel·lència, un dels més importants d'Europa i per dret propi un referent per als aficionats al barranquisme de tot el món. L'any 2002 el Govern de les Illes Balears va declarar sa Fosca i el torrent de Pareis Monument Natural.