L'escola de Colonya, un centre avançat al seu temps

Text: Elena Ortega / Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | 27/03/2011

Valorar:

preload
La família Cifre-Hammerl a la Cala de Sant Vicenç: Guillem (fill), Clara (mare), Guillem (pare) i Antònia (filla), 1906 o 1907.

La família Cifre-Hammerl a la Cala de Sant Vicenç: Guillem (fill), Clara (mare), Guillem (pare) i Antònia (filla), 1906 o 1907.

25-03-2011 | Arxiu Caixa Colonya

Repeu de la Serra de Tramuntana, abril, dijous: un grup d'escolars, format per nens i nenes, ha sortit a fer una excursió en companyia dels seus mestres. Caminen per un paisatge àrid i s'aturen al costat d'unes mates de garballó per escoltar les explicacions del professor sobre aquesta planta autòctona i els usos que en fa la gent de la zona. Com els seus pares, que elaboren graneres, capells, cistelles o seients amb les fulles de la planta. La finalitat d'aquesta excursió pedagògica és que els estudiants observin els objectes quotidians en el seu estat natural i ampliïn els seus coneixements. Una mena d'"escola a l'aire lliure", com la que reivindicava la pedagogia moderna.

Fins aquí res de particular. Però si ens apropem a l'escena i als seus protagonistes, ens sorprendrà el vestuari de finals del segle XIX; encara falten molts anys perquè la Segona República porti aires nous al sistema educatiu i les nenes i els nens puguin assistir junts a classe; a més, alguns nens es vesteixen tan pobrament que és impensable que la seva condició social els permetés accedir a l'educació en aquesta època. I, d'altra banda, què deuen fer fora de l'escola?, com és que les nenes no són a costura?, i no hi ha cap nen agenollat o portant unes orelles d'ase? I, a sobre, aquests nens no han començat la jornada resant sinó cantant...

Voltants de Pollença, dijous, abril de 1885. Els alumnes de l'Escola de Colonya -la primera experiència pedagògica de l'Institución Libre de Enseñanza (ILE) fora de Madrid i pionera de l'escola mixta a Espanya- han sortit a fer una excursió, com cada dijous. Aquesta és una ocasió especial perquè els acompanya Manuel Cossío, pedagog krausista i bon amic de Guillem Cifre de Colonya, fundador del col·legi pollencí. Després de visitar el centre d'ensenyament acabat d'estrenar, construït sota els criteris educatius més avançats, Cossío, visiblement impressionat, exclamà: "¡Esto es Europa!".

Europa és el referent dels promotors de l'ILE, on viatgen freqüentment per conèixer altres iniciatives pedagògiques renovadores. Guillem Cifre de Colonya n'és un, i en una de les estades a Berlín intima amb la seva professora d'alemany, amb qui es casa el 1889.

Ara, a l'escena de l'excursió dels dijous, hi hem d'incorporar un nou personatge. Una dona d'aparença estrangera i molt alta, que destaca entre el grup dels mestres: és Clara Hammerl (Alemanya, 1860-Argentina, 1950).

L'Escola de Colonya, a Pollença, s'avançà algunes dècades a l'escola mixta i fou pionera en la coeducació de les nenes i els nens

El projecte de Guillem Cifre de Colonya, secundat per la seva esposa Clara i un petit grup de col·laboradors, és combatre l'analfabetisme i el caciquisme que subjuguen les classes més humils de Pollença, mitjançant l'educació i els préstecs econòmics a baix interès. Així, funden l'Escola de Colonya i la Caixa d'Estalvis de Pollença, dues entitats socials molt innovadores per a l'època, però que aixecaren una oposició aferrissada entre els sectors conservadors i eclesiàstics de l'illa. En contraposició amb el "no vulguis saber més del que és necessari saber" i "la vertadera saviesa prové de Déu", Cifre de Colonya impulsa una educació laica i activa per alliberar les classes desafavorides. A més, la seva institució bancària es proposa ajudar els jornalers perquè puguin transformar-se en petits propietaris i alliberar-se dels préstecs usuraris.

Cifre de Colonya coneix de primera mà la situació d'aquesta gent. Ell mateix prové dels estrats humils de la societat, però el destí el converteix en hereu universal del terratinent Guillem Ignasi Cifre de Colonya O'Ryan; en canvi, però, ha d'estudiar la carrera de Dret. En el Madrid de la dècada de 1870, Guillem entra en contacte amb els intel·lectuals de l'època i s'adhereix a les idees progressistes i a les tesis del krausisme.

Amb la seva esposa Clara, es dediquen amb afany als seus projectes de justícia social, fet que els ocasiona l'hostilitat gairebé general i no poques decepcions. En l'aspecte personal, les seves vides no estan exemptes de desgràcies, com la mort d'alguns fills o les greus dificultats econòmiques.

Quan Guillem Cifre mor, el 1908, Clara agafa el relleu de l'escola i el banc, cosa que la converteix en la primera dona d'Espanya que dirigeix una institució financera. La religió luterana, les seves idees avançades, el fet de ser estrangera i, sobretot, les seves activitats professionals, molt xocants per a una dona de l'època, no fan que la seva sigui una vida fàcil i mai no és acceptada pels seus paisans d'adopció.

Això no obstant, la fermesa del seu caràcter i la seva perseverança prolonguen l'activitat de l'escola fins al 1936, període en què, decididament, ja no es podrà dur a terme cap projecte pedagògic modern. La Caixa de Colonya perviurà en el temps i mantindrà l'esperit del seu fundador. Avui en dia es presenta com "una banca que conjuga l'activitat econòmica amb l'ètica, la solidaritat i la RSE (Responsabilitat Social Empresarial).