Aixeca't i camina

L’IAQSE ens estameneja amb una realitat a les antípodes dels fakes ridículs de la dreta local: els alumnes de 9 anys amb coneixements acceptables de català, propis de la seva edat, no arriben al 50 %. Partim de què només una tercera part dels alumnes que participaren en l’avaluació PISA tenen el català com a llengua familiar. Això és el que hi ha. Ho vivim quotidianament. Davant aquesta emergència, davant la constatació que no tenim polítiques lingüístiques a l’alçada dels desafiaments, el Govern agreuja la situació amb mesures i missatges lingüicides dels hereus de Bauzá i del franquisme en la persecució insaciable contra el mallorquí.

Els resultats educatius són preocupants en general i ens aboquen a una reflexió a fons del sistema educatiu i de la cultura social i la realitat demogràfica en la que opera. L’escola no ho pot tot. El fiasco de l’error parlamentari també suprimeix mesures elementals de protecció territorial, afegint-les a les que ja venien de sèrie (ara en diuen «simplificació»). Convenguem que és lúcid ajuntar en un pack el català i el territori quan se tracta de debatre entre preservar o destruir el país. El llegat d’Escarrer deixa prou clar què en podem esperar al respecte per part de les grans fortunes.

Aquesta setmana celebram el bicentenari del naixement d’un dels pioners de la Renaixença, Víctor Balaguer, qui feia servir un lema escaient al moment històric, l’ordre de Jesús a Llàtzer: «Surge et ambula». I la cultura catalana s’aixecà, certament. I caminà. I caminam. Però cansa. No se’ns deixa seure ni becar una estona. Costa haver de lluitar per la mallorquinitat, a ca nostra, en tants de fronts, amb tot un Estat i el teu propi govern en contra. Conhorta, tanmateix, la resiliència de la que és capaç (una part d)el poble de Mallorca.