Sisi molt be filologuets, pero i si xerram de restauració i conservació?, que es de lo que va s'article. En ves de discutir sobre política i filologia, que en aquest cas es mínima sa importancia que tenen aquetes qüestions...

@para tofolino, Llemosí o llengua llemosina va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges. Al principi, al s. XVI, als regnes de València i de Mallorca la denominació designava el català arcaic. Al segle XIX, quan Bonaventura Carles Aribau va escriure l'oda La Pàtria (1833), el terme fou acollit a les Illes Balears i, especialment, al País Valencià, on es va fer molt popular en els ambients de la Renaixença. Es va veure en el terme llemosí l'oportunitat d'una denominació unitària per a la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats. Però, a mitjan segle XIX, els especialistes en literatura trobadoresca consideraren inadequada aquesta denominació i, 1862, Marià Aguiló i Fuster reivindicà la recuperació del nom de "català" als Jocs Florals.

@para tofolino, te repetesc que estas equivocat. Me sap greu però no. Els primers testimonis de català escrit són del segle IX, encara que el primer document considerat literari en català són les Homilies d'Organyà, del segle XIII. Fins als segles XVI i XVII, quan comença el retrocés de la llengua enfront del castellà, el català s'estén i la seva literatura es desenvolupa amb autors com ara Ramon Llull (s. XIII - s. XIV), Ausiàs March i Joanot Martorell (s. XV)

El poeta Ausías March, que es posterior a Ramón LLull en centenares de años, siempre habla de la lengua Lemosina en sus textos, y nunca de la lengua catalana, y el mismo Lope de Vega, contemporáneo y amigo suyo, se dirige por escrito a él como el gran autor y poeta de la lengua Lemosina. Sigues sin indicarme la fecha de un texto escrito que hable de la lengua catalana anterior al siglo XIX, ni tú, ni ninguno de tus amigos filólogos catalanes o catalanistas.

Los filólogos e historiadores catalanistas están totalmente politizados, y la prueba de ello, es con el relato del procés, nadie se lo ha creído ni les ha apoyado en el resto del mundo, ya que cualquier historiador del resto del mundo no se creen las milongas que cuentan, sólo se lo creen en las regiones de habla catalana donde tienen la educación adoctrinada. Nunca han sido una nación como nos quieren vender.

Los filólogos e historiadores catalanistas están totalmente desprestigiados en el resto del mundo que no sean las regiones de habla catalana. Son los únicos filólogos del mundo que defienden una educación monolingüe en una sociedad bilingüe, cuando en el resto de España y del mundo en las sociedades mono-lingües se apuesta por la educación bilingüe. En Dinamarca nadie se atreve a decir que porque la mitad de la educación se hace en inglés que el idioma Danés peligra en su desaparición, coa que aquí se atreven a decir estas barbaridades que no se dice en ningún lugar del mundo, y les desprestigia en el resto del mundo.

@para tofolino. Cap filòleg, amb un mínim de prestigi i que no faci política, del món defensarà la teva tesi del circulo balear. Ramon Llull utilitzà a les seves obres quatre llengües amb una finalitat instrumental: català per arribar al seu poble, el llatí per convèncer als intel·lectuals, l'àrab per arribar als infidels i el provençal a la seva joventut per fer poesia trobadoresca. Molts d'aquests llibres, en un gest insòlit a l'època, van ser traduïts per ell mateix a l'àrab i al llatí. Utilitzà el català en obres filosòfiques, científiques i teològiques per fer arribar de manera més comprensible aquestes idees a un públic urbà, burgès o aristòcrata. Va ser el primer cop que es va fer servir la prosa en català de forma extensa i de creació pròpia, ja que les manifestacions anteriors en català eren escrits específics i sovint traduïts del llatí (hagiografies, homilies, etc.).

En todas estas obras, ni en ningún escrito anterior al siglo XIX, se dice que estas obras están escritas en la lengua catalana, en cambio si existen muchos textos antiguos haciendo referencia a la lengua occitana y al dialecto LLemosí, que es en la lengua que escribía Ramón LLull y Ausías March, y están escritas estas obras, al igual que el primer libro que se escribió en Mallorca, el llibre del repartiment de la conquesta del rei Jaume I el conqueridor.

Viva El Diario Ultima Hora

@Para Tofolino, encantat home, estic content que t'interessi la lliteratura catalana antiga, aquí tens un parell d'obres de'n Ramon LLull en català: - Arbre de ciència; - Blanquerna, - Llibre d'amic e amat, - Els dotze principis de la filosofia, - Llibre de contemplació en Déu, - Llibre del gentil e dels tres savis, - Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte, - Llibre de l'orde de cavalleria, - Fèlix o Llibre de meravelles, - Llibre de les bèsties, - Llibre dels Mil Proverbis, etc.