Jo som Mallorqui i no Catala, Si volen senyera, ido que partesqui cap a Catalunya
Manacor is diferent, ja ho diuen.
Este pastor no sirve ni para guardar ovejas, no se quien mantiene ha este elemento en ese puesto.
En contra del sentit corrent de la paraula, els problemes "simbòlics" no són insignifiants i aixequen passions.
Congratulations!, one more Colony for catalunia!!!! juajuajuajua, up with the Majorcan traditions, uuauuuu!
Mentides panforasteristes, aquí la única mentira es la historia de que Wifredo el Velloso, con sus dedos ensangrentados hiciera sobre su escudo la bandera de las barras, es una historia romántica y muy bonita, pero es una leyenda fomentada por el catalanismo, una mentira mas y un nuevo intento de cambiar la historia para adaptarla al racismo catalán
El que hi ha a la Wikipèdia és un muntatge fet amb el fotoshop. Per aixpo no ens podem fiar d´aquesta enciclopèdia virtual, perque qualsevol pot penjar qualsevol aberració. De totes maneres, els que defensaven el govern legítim eren els que es trobaven a la zona "rotja", díns la qual també es trobava Menorca, que també defensava el govern constitucional, mentres que a Mallorca els va tocar defensar els rebels colpistes. La guerra més cruelel és la guerra civil, i Franco i els seus eren els culpables. I vull posar fi, perque aquesta part tan horrible de la Història m´enmalalteix.
La meva infantesa va transcorrer em el temps de Franco. A Història estudiavem la gesta del Comte Guifré El Pilós (o Wifredo el Velloso) i com el Rei de França li va concedir la bandera marcant la sang sobre el seu escut, però ens dèien que era la bandera d´Espanya. Als panforasteristes, sempre els ha fet molta enveja aquesta historia, i com que ara no la poden atribuir a la bandera espanyola, s´han trtet de la manega la mentida de la bandera aragonesa robada pels catalàns. Sols per ser tan mentiders, ja val la pena no voler saber rès d´ells.
Hi ha precedents històrics, com ara l'estelada de la milícia "Estat Català", durant el curt desembarcament de Sa Coma i "Porto Rojo", per a nosaltres Porto Cristo.
En Aragón, aparecieron las primeras monedas propias con Sancho Ramírez en el siglo XI, fueron el dinero jaqués y la meaja. Después en la Corona de Aragón, tras diversas experiencias, acabó imponiéndose como moneda a fines del XIII, el diner aragonés, moneda de plata llamada popularmente croat. No obstante, desde 1272 también circuló el gross en el Reino de Aragón. En el Reino de Mallorca, Jaime II introdujo moneda propia, los reials doblencs, reials senar o sencillos y menuts. Valencia tuvo moneda propia desde 1247, los reals de Valencia, que pervivieron hasta la acuñación del florín aragonés en los distintos estados de la Corona de Aragón por Pedro IV.