Jajajjaajja esto es como un sevillano qe dice qe sevilla es galicia.... Jajajahaja.. Que pasa qe no saveis de dinde venis?... Pues yo si, soy español....no dais rabia,,, daiS pena..... Mallorquin, lucha por tu tierra y tu cultura y qe no te la inpongan los catalanes......
Ni existio ni existe ese tal pais,,,mirar un libro de historia... Como se puede ser tan zeporro.
Es cas de Catalunya, Balears i València és inaudit. Com que cap de ses tres regions representa una entitat política clarament diferenciada i prou poderosa per dictar unes normes clares en matèria lingüística, sinó que depenem de i mos devem a Espanya, això s'ha convertit en can Bum. Som com tres germans garrepes bareant-se per un pastís i a la vegada intentant-se justificar davant es poderós pare (papa estado) des qual tots depenen i tots estimen en certa manera. Se tracta de veure qui té sa cara més dura, sa tita més llarga o ets ous més grossos mentres es pare mira i se’n riu perquè sap que si li agafa sa gana agafarà es pastís i se’l menjara ell. Lo que està passant a sa realitat es que mos anam desgastant uns a nets altres mentres ets espanyols s'hi pixen de riure contemplant com a poc a poc es castellà se va fent un lloc cada vegada més gros a ses tres comunitats a base de lleis provinents de Madrid i d'onades immigratòries sense que ningú hi pugui fer res. Moraleja: va sent hora de deixar-mos de discussions i d'avenir-mos amb es nostros germans.
Aquests protesten contra els llibres escrits en Català però ellsno en llegeixen ni en Català, ni en Castellà ni en Anglès ni en cap llengua.
Per a Aubon. Es terme "països catalans" pot tenir connotacions culturals i polítiques, però es terme "llengo catalana" no. Es termes "lengua castellana" i "English language", per posar dos exemples clars, abarquen molts de països, races, i projectes. Ningú discuteix que Colombia i Argentina o Austràlia i Canadà siguin es mateix país. En general tothom accepta que es castellà se xerra a sa majoria de països de sud-amèrica i que s'anglès és s'idioma oficial des països que formen sa Commonwealth. I ningú crea polèmica al voltant d'aquests conceptes per molts de dialectes i sensibilitats que hi vagin lligats.
Amb le català comú, podem accedir a detzenes de millers de llibres i eixamplar la nostra cultura a un preu raonable. Amb llibres editats en variant mallorquina, només podem triar entre detzenes de llibres, la qual cosa limita, i molt, les possibilitats de lectura. Si s'editassin llibres en balear, a quin preu surtirien? Quants s'editarien cada any? Un parell o grapat.
El problema de fons és de saber si donem a "països catalans" i "llengua catalana" un sentit només cultural o també polític. La segona concepció trobarà sempre hostilitat al País Valencià i a les Illes Balears.
Tant es mallorquí com es valencià són dialectes des català. I no ho dic jo. Ho diu es diccionari de sa Reial Acadèmia Espanyola, escrit per filòlegs esanyols de dubtosa reputació pancatalanista. Es malentès (i sa conseqüent ràbia o odi) des mallorquins anticatalanistes i de molts de valencians a tot lo que duguí s’etiqueta “català” pot provenir des fet que associen català només amb lo que se xerra a Barcelona. Des d’aquí else convid a fer una volta per Catalunya, de nord a sud i d’est a oest, perquè s’adonin que també allà se xerren diferents dialectes, qualcuns molt semblants a nes valencià, i d’altres a nes de ses Balears (hi ha uns poblets a sa costa brava on encara utilitzen s’article salat). És cert que es dialecte barceloní és es més poderós i que de vegades catalans de sa província de Barcelona se comporten amb un poc de prepotència envers ets illencs o es valencians. Però també es madrilenys mostren aquests aires de superioritat davant altres regions, i resulta que aquí a ses Illes tothom els hi riu ses gràcies. Sa conclusió lògica que s’extreu des meu plantejament és que defensar es català (entès com a llengo mare que abarca tots es dialectes des de Perpinyà fins a Alacant i des de sa franja aragonesa fins a Menorca), és defensar es mallorquí i és també defensar es valencià. Es dialectes evolucionen. Si per circumstàncies històriques resulta que es valencià i es mallorquí canvien adoptant cada vegada més paraules des català central i des castellà, no sera més que degut a processos sociolingüístics lògics, derivats de s’estructura de sa societat actual i de sa reducció de ses distàncies degut a sa millora des transport i ses noves tecnologies. No mos hem de quedar ancorats a nes passat defensant “es mallorquí des nostros pradins”. Seria un error perquè mentrestant només es castellà, com a llengo poderosa i dinàmica que és, aconseguiria fer-se un lloc com a llengo important a ses Illes Balears. Al capdavall es catalans són es nostros veïns. Esteim destinats a entendrer-mos-hi. Despertau!!! (encuentra las 7 diferencias)
Tant es mallorquí com es valencià són dialectes des català. I no ho dic jo. Ho diu es diccionari de sa Reial Acadèmia Espanyola, escrit per filòlegs esanyols de dubtosa reputació pancatalanista. Es malentès (i sa conseqüent ràbia o odi) des mallorquins anticatalanistes i de molts de valencians a tot lo que duguí s’etiqueta “català” pot venir des fet que associen català només amb lo que se xerra a Barcelona. Des d’aquí else convid a fer una volta per Catalunya, de nord a sud i d’est a oest, perquè s’adonin que també allà se xerren diferents dialectes, qualcuns molt semblants a nes valencià, i d’altres a nes de ses Balears (hi ha uns poblets a sa costa brava on encara utilitzen s’article salat). És cert que es dialecte barceloní és es més poderós i que de vegades catalans de sa província de Barcelona se comporten amb un poc de prepotència envers ets illencs o es valencians. Però també es madrilenys mostren aquests aires de superioritat davant altres regions, I resulta que aquí a ses Illes tothom els hi riu ses gràcies. Sa conclusió lògica que s’extreu des meu plantejament és que defensar es català (entès com a llengo mare que abarca tots es dialectes des de Perpinyà fins a Alacant I des de sa franja aragonesa fins a Menorca), és defensar es mallorquí i és també defensar es valencià. Es dialectes evolucionen. Si per circumstàncies històriques resulta que es valencià i es mallorquí canvia adoptant cada vegada més paraules des català central i des castellà, no sera més que degut a processos sociolingüístics lògics, derivats de s’estructura de sa societat actual i de sa reducció de ses distàncies degut a sa millora des transport i de ses noves tecnologies. No mos hem de quedar ancorats a nes passat defensant “es mallorquí des nostros pradins”. Seria un error perquè mentrestant només es castellà, com a llengo poderosa i dinàmica que és, aconseguiria fer-se un lloc com a llengo important a ses Illes Balears. Al capdavall es catalans no es nostros veïns. Esteim destinats a entendrer-mos-hi. Despertau!!!
Aquest tipo, de que está xerrand? o es que se creu que era a Cataluña? aqui no se ha destruit res nostro, sino des catalans, cosa que per altra banda me parex molt be, aqui no som catalans ni el xerram ni l'escribim... que quedi tan clar com aquest Mediterrani que nos volen embrutar.