Tienes toda la razón pero n la época de la revista la gente que iba ala montaña tenía primero educación segundo respecto tercero solicitaba permiso y respetaba cancelas, bebederos de animales y caminos hoy en día lo que va a la montaña es un rebaño de energúmenos sin educación ni respeto exigiendo unos derechos de propiedades privadas insultando públicamente a los propietarios que con su dinero y esfuerzo han conservado el patrimonio que ahora quieren usurpar

La ley de embudo municipal. "ancho para el ayuntamiento y estrecho para el ciudadano".

Es curioso y preocupante que las autoridades debiliten las normas de protección, pero sólo a su favor no de los ciudanos. Lo mismo sucedió con ala autodispensa del impuesto turístico para los albergues públicos y en tantos otros casos. Las autoridades no deberían imponer lo que no se aplican.

Ja nos queixerem quan la dreta governi i faci lleis ad hoc.

Per complementar l’escrit anterior, i perquè ningú es pensi que només veig les coses des d’una vessant, també m’agradaria dir que hauria d¡haver una bo ma dura amb tot aquell que embruta, destrueix, fa mal bé i no respecta les normes en els grans espais, patrimoni dels humans, no de uns pocs. També diré que tristament a Mallorca la política de manteniment i millora dels grans espais, simplement no existeix. Colls de tords plens de brutícia, camins ancestrals que es perden irremissiblement, milions d’arbres caiguts que es podreixen a tot arreu, nul•la senyalització de la majoria de rutes, són algunes mostres del que està passant.

Fa nys que meregen sa perdiu, com diuen en bon mallorquí:" qui dia passa, any empeny", molta comèdia per restringir l'ús del que hauria de ser un lloc de pas normal i corrent. És evident que molts de capipostes illencs han de menester veure més món, com tots aquests que no tenen res i sempre defensen la propietat privada, com di de un Deu Suprem es tractés. Com a gran viajant que som de camins i espais naturals, vos puc dir, que aquest merder que passa a Mallorca, no passa enlloc més (del món occidental), restringir el pas a muntanyes i fins i tot a la mar és una autèntica barbaritat. Anau a les principals cadenes muntanyenques d'Espanya i no veureu ni filferros ni prohibicions, i manco en nom dels voltors, fa molts anys que camin entre voltors pel Pirineu, ja ho dic molta comèdia i poca realitat !!

Vos recoman que fullejeu les revistes "Rutes amagades de Mallorca" (les trobareu si posau a google "rutes amagades pdf"). A banda de ser molt interessants, veureu com en dues generacions la major part dels camins, encara que passàssin per finques privades (pràcticament tot és privat), han passat de permetre el pas a estar tancats. Cada camí tancat és una perdua de patrimoni cultural que no ens podem permetre. Si un camí duu a una muntanya, platja o zona natural d'interés, s'hauria d'obligar a deixar passar. Si és necessari posar multes més fortes a qui embruti, molesti a l'amo, faci foc, etc., que se faci: la majoria d'excursionistes no deixam cap rastre ni molestam a ningú.

Esto es prevaricación, es realmente lo que son los del pacto, sea en Madrid con un gobierno criminal o aquí, en la misma linea. Estamos en las peores manos.

Dictadura socialcomunista? Alguno antes de comentar debería tomarse la pastilla. Qué nivel...

Es nivell de protecció d'aquest lloc no té gaire sentit. Va ser per fer-li una favor a sa família propietària i poder restringir es pas de gent. Si aplicàssim es mateix criteri de protecció per tots els llocs de ses mateixes característiques, no podríem anar enlloc de sa serra. Cada vegada tenim es passejos més limitats. Finques privades per allà on abans deixaven passar les compren estrangers i les tanquen (de manera legal si es camins no són públics). Com a mínim hem de lluitar pes camins públics, perquè si no, no podrem anar enlloc.