Usar el castellano sin miedo somos la inmensa mayoría.

Me parece muy bien que no se hable el catalán en mallorca y al que no le guste tiene a su disposición un puerto y un aeropuerto para marchase a su Catalunya.

Usar el castellano sin miedos, vergüenzas, ni imposiciones!

En Cataluña el govern separatista querría prohibir el castellano. Ni Franco... Aquí les seguimos la cuerda.

Queda clar que t'encanta es Decret de Nova Planta des segle XVIII, que volia imposar es castellà a ses comunitats amb una llengua pròpia diferent, però tenc una mala notícia per tu: està derogat per sa Constitucióp Espanyola votada pes ciutadans l'any 1978, que reconeix Espanya com un estat plurilingüe. Sa teva mentalitat, pròpia de fa tres-cents anys, ès molt respectable però vivim en es segle XXI. Ara resulta que ho vares passar molt malament durant es franquisme ("qué remedio", dius). Me pensava que eres franquista i que havies viscut molt feliç aquella època, però ara veig que no i me solidarís amb tu. Te preocupa molt que poguem perdre sa nostra llengua. A mi també, però estic convençut que no la perdrem si no claudicam davant aquells que mos volen imposar sa castellanització, i es catalanistes no són culpables d'això, per molt que t'hi encabotis. Proposes canviar "català" per "mallorquí" a s'Estatut d'Autonomia. No sé què hi pensaran es menorquins i pitiüsos, però a mi que som mallorquí me va perfecte. Això voldrà dir que a ses escoles s'ensenyarà es mallorquì i en mallorquí, que es funcionaris hauran de sebre es mallorquí, que es personal sanitari mos haurà d'atendre en mallorquí i no podran dir que no mos entenen... Per mi perfecte! Per una vegada estam d'acord! Sense conèixer-me de res, fa acusacions sobre es meu "modus vivendi", perque "la pela es la pela". Miri, que vostè visqui obsessionat pes doblers no vol dir que jo sigui com vostè. Es meu "modus vivendi" no té cap relació amb res relacionat amb sa llengua ni amb cap opció política. No he militat mai a cap partit i he votat a ses eleccions de manera molt diferent, en funció d'allò que m'ha paregut més convenient per mi i pes conjunt de sa societat. Ara, faci el favor de confessar quin "modus vivendi" té vostè, de què viu, quins ingressos té i quins interessos polítics el mouen. Si comparam es seu "modus vivendi" i es meu, probablement haurà de callar per sempre.

LluísCreo que no me has entendido, pero para ti la perra chica. Los habitantes de estas islas tenemos asumido el Decreto de Nueva Planta, pasamos por el dictador (que remedio), pero no estamos de acuerdo que con la democracia vayamos a perder nuestra "llengo", cuyos únicos culpables son los catalanistas. Aceptarías unas votaciones para quitar el catalán, y por ello toda IMPOSICIÓN y sus consecuencias, del estatuto de esta CA, a cambio de poner el mallorquín como cooficial. O es que tu odio va contra todo lo español?. Perderías tu "modus vivendi", porque tanto trabajo defendiendo el catalanismo de las islas debe tener un reconocimiento en alguna parte, la pela es la pela. Se verían comprometidos tus intereses separatistas para llevarnos a unos inexistentes países?. No dude que cuando se cumplan mis anhelos volveré a escribir en mallorquín, porque "xerrar" lo sigo haciendo. Y en ocasiones no paro, sobre todo si no está mi esposa. Que la suerte te acompañe, pequeño saltamontes.

Pep GilUna de dues: o vostè menteix o s'engana. Vostè ha assumit sa castellanització franquista com un fet normal i no com una imposició, i en canvi considera anormal i una imposició que en democràcia volguem recobrar s'ús normal de sa llengua que parlam es mallorquins de fa vuit-cents anys. El món a s'enrevés! Perque es castellà ve de Castella, com indica es nom, i per tant no ès sa llengua des mallorquins sinó una llengua imposada per s'Estat. Sa llengua des mallorquins ès sa que noltros mateixos anomenam mallorquí: i aquí tots distingim prefectament què vol dir "parlar en mallorquí" i "parlar en foraster". Imposar una llengua forastera an es mallorquins se pot considerar adoctrinament, però recobrar sa llengua pròpia no ès adoctrinar, ès un acte de justícia. La resta, es típic discurs espanyolista contra es català, són excuses de mal pagador per justificar sa castellanització. Vostè no gosa refuar obertament es mallorquí perque tendria remordiments: sap que ès sa seva llengua. En canvi, projectant s'odi contra es "català" es remordiments desapareixen. Emperò no s'engani: es seu anticatalanisme ès en realitat antimallorquinisme. Un antimallorquismie implícit, no declarat, però ben real.

LluísEstoy en contra de la catalanización de las Baleares, de la IMPOSICIÓN de una lengua que no es la propia de estas islas. Del doctrinamiento de nuestros jóvenes para llevarnos a unos inexistentes países. Si tu problema es la castellinación podemos colaborar, siempre que vaya encaminado a erradicar el catalán de las obligaciones. Cuando esto ocurra, no te preocupes que mi estado mental y económico me permite no estar vendido a ninguna organización catalanista (desconozco donde tienes "se menjadora") y entonces libre de toda imposición (toda acción tiene su reacción) podré escribir en mi "llengo" que me viene heredada de mis antepasados anteriores a la llegada de Jaime I, que espero transmitir a mis descendientes.

OccitàNo passis pena. Si es mallorquí desaparegués no seria per mor des català estàndar barceloní, sinó per s'inèrcia castellanitzadora des franquisme, que en democràcia hem frenat però encara no l'hem revertida. Per tant, s'influència de s'estàndar barceloní a ses Illes Balears ès molt magra si la comparam amb s'influència de s'estàndar castellà. Per tant, es mateix "patracol" que escrius contra es catalanistes el pots escriure, deu vegades més llarg, contra ets espanyolistes. Així tendries una posició equilibrada a s'hora de defensar es mallorquí tradicional i es perills que l'afecten. Emperò si ataques es catalanistes i calles davant ets espanyolistes, que fan molt més mal a sa nostra llengua, vol dir que realment éts un estafador, un farsant i un mentider. Llances es mallorquí contra es català per fer espanyolisme contra es mallorquí i consolidar sa castellanització heretada des franquisme. Quedes ben retratat. Si volem preservar es mallorquí, hem de desjectar es discurs espanyolista emmetzinat i fer exactament allò que ets espanyolistes no faran mai: parlar sempre en mallorquí, exhibir sa nostra llengua fora manies i no d'amagar-la com si n'estiguéssem empegueïts. Hem de conseguir que es residents venguts de tot el món que no coneixen es mallorquí s'avesin a sentir-lo i més endavant el puguin parlar. Així funcionen ses llengües sanes i normals. Així funciona es castellà a ses comunitats castellanoparlants: tothom el parla i així tothom l'aprèn. Aquí hem de fer igual amb sa nostra llengua: prenguem llum de na Pintora!

Feliz2021Que hagis de menester un traductor per escriure una sola frase en mallorquí (perque tota la resta ès en castellà, amb traductor o sense) no vol que la resta de mallorquins siguem tan ignorants com tu. A mi també m'agradaria tenir una xerrada amb tu i descobrir aquest mallorquí autèntic que dus tan amagat que éts incapaç d'escriure'l. Serà un troballa filològica impagable! Ès fals que es mallorquins tenguem "assumida" sa castellanització d'ençà des Decret de Nova Planta, a començament des segle XVIII. Això va afectar sa llengua administrativa de s'Estat, no sa llengua des poble. Es mallorquins continuaren parlant en mallorquí fins avui, i es qui tenim una certa edat encara n'hem conegut que no parlaven castellà o que el parlaven molt poc i molt malament. Això, en ple segle XX. Insistesc que sa distinció que vols fer entre mallorquí i català ès falsa: es gerundis acabats en "-guent" que reivindiques com a mallorquins, en realitat són d'ús general també a Catalunya i València. Ells diuen "escriguent" com noltros. Mala sort! Hauràs de cercar altres exemples per "demostrar" que es mallorquí, es català, es valencià, es menorquí i s'eivissenc són cinc llengües diferents i no variants d'una mateixa llengua. En canvi, segur que tens claríssim que es castellà ès una llengua única i indivisible, i que s'extremeny, es manxec, s'andalús, s'argentí, es peruà, es colombià, es veneçolà... són dialectes des castellà escampats pel món. Ès ben curiosa aquesta manera tan diferent de tractar sa llengua nostra (dividint-la) i sa castellana (unificant-la). Ès una tactica tan evident i tan bruta que mostres sa filassa espanyolista.