J MirSi mis pocos conocimientos sirven para bajar el egocentrismo catalán y por consiguiente su inexistente superioridad para imponernos una lengua que no es la nuestra, daré mi colaboración por bien servida.
Podem discutir, no se com, si es més important que en Ramiro es reservas el títol de rei d'Aragó estant dins un convent o que en Ramon Berenguer IV resolgués el merder que se va trobar a Aragó: el Papa i les ordes de Cavalleria reclamant el testament d'Alfonso el Batallador; Castella ocupant Saragossa i environs; els musulmans recuperant les conquestes del sud de l'Ebre; els nobles revoltats... l'única cosa que no va poder restablir el comte va ser l'escissió de Pamplona; que el comte fos un home educat i d'honor, no te res a veure amb que Aragó no va desaparèixer de miracle i gracies al català. El Rei d'Espanya també és rei de Jerusalem i se'n pot torcar el cul amb aquest títol, i lo normal seria que si d'aquí 500 anys colcu digués que era un títol important se n'haurien riurien d'ell (tanta sort que no és un títol català perquè en aquest cas els hiperventilats en farien una festa). Aquest és el fons de la discussió històrica, que importa més el protocol o la realitat? i la realitat és tossuda, l'expansió occitana i meditarrania varen ser empreses dels sobirans i dels catalans, Aragó va aportar un punt de legitimitat per la titulació reial, va aportar braços i va aportar territori productiu especialment en la ramaderia, però les seves institución casi mai acceptaren donar suport a les aventures territorials i comercials per la mediterrània i varies vegades posaren en perill la monarquia (estudia com es varen portar a la guerra que va acabar amb la despossessió de Mallorca amb Pere el Gran). I no, no els deien catalans com els argentins diuen gallegos, que ja seria molt perque xarraria de predomini demogràfic, les corts catalanes son una realitat (a les que els representants del Regne de Mallorca anaren per més de 100 anys, encara no m'has explicat com pot ser) o el casi centenar de consolats a ciutats portuaries que es deien consolats catalans eren organismes oficials on es donava cobertura a tots els subdits del rei. No conec a ningú decent que digui que Catalunya fos un regne, si que era un estat, tal com el defineix Maquiavelo: "TODAS las soberanías que tienen o que han tenido autoridad sobre los hombres, han sido y son, o repúblicas, o principados [te sona lo de Principat]. Los principados son, o hereditarios en una familia, cuyos antecesores han sido príncipes desde la antigüedad, o bien son nuevos sin estas condiciones."
J MirNi con el casamiento de Petronila de Aragón con el conde Ramon Berenguer IV se formo la falacia corona catalano-aragonesa. Éste solo consiguió que su suegro Ramiro II (el monje) rey de Aragón lo considerara cónyuge (ni pincha ni corta), al ser una unión dinástica, y no territorial o política. Pues el Monje mantuvo sus privilegios nominales hasta que murió. Alfonso II, hijo de este matrimonio, fue el que heredó ambos territorios y comenzó la sagrada tradición de hacerse llamar rey de Aragón y Conde de Barcelona (jamás de reino de Cataluña, como el nacionalismo pretende instaurar, ni con el milenium). Busca textos de historia no adoctrinados para enterarte de la venda que os han puesto.
J MirEn Hispanoamérica a los españoles se nos conoce como gallegos y a los árabes como turcos. No tiene nada que ver que una parte de los mercenarios de los reyes de Aragón y Castilla utilizasen a catalanes. Todo depende de lo cada una de estas personas dejen sus territorios en busca de mejoras, generalmente económicas, que en su tierra no puede obtener.
J MirRevisando el pasado nos daremos cuenta que quien realmente ha "fastidiado" siempre a Baleares y sigue haciéndolo, ha sido precisamente Cataluña. Jaime I, murió el 27 de julio de 1276 en Alcira. Jaime II, segundo hijo de Jaime I el Conquistador y de Violante de Hungría reinó entre 1276 y 1311 con los títulos de rey de Mallorca, conde del Rosellón y de la Cerdaña y señor de Montpellier, la baronía de Omeladès y el vizcondado de Carladès. Menorca, aún habitada por los musulmanes, le rendía vasallaje. Según el último testamento de 1272, que dividía la Corona de Aragón en dos entidades jurídicamente independientes, representando el nacimiento de un nuevo reino dentro del contexto internacional bajo el amparo del papado. El 12 de septiembre de 1276 juraba en la iglesia de Santa Eulalia las franquezas del reino e iniciaba su reinado como soberano independiente. Reinado entorpecido por su hermano Pedro III de Aragón que, mediante protesta secreta, no aceptaba el testamento paterno. Finalmente, ante la inoperancia del papado, se ve obligado a jurar (1279) en el convento de los Predicadores de Perpiñán, tras declarar ante un notario su disconformidad alegando la "potentia armorum" de su hermano, el pacto de vasallaje. Hecho que condicionaría durante toda la existencia del reino de Mallorca las relaciones entre ambos. De todas formas, independientemente del fasallaje, NUNCA CATALUÑA FUE UN REINO, se rendía al Rey de Aragón (el sitio es lo de menos)."Germans fins an es 7 anys". Además se puede aplicar lo de "català, si no te la feta, te la farà". Envidia pura y dura de siempre de los catalanes hacia nuestros productos, territorios, etc. Menos mal que con el Decretos de Nueva Planta (por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia, Reino de Aragón, Reino de Mallorca y del condado de Cataluña) tuvimos unos tiempos de paz y prosperidad. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".
@N MQ, no crida l'atenció allò que no saps, crida l'atenció allò que te penses, "los partidarios de los antiguos extraterrestres" també ho troben. Hi ha una cosa que se diu falacia "ad hominem" que vol dir desqualificar un argument per les característiques de la persona que l'expressa, no per la naturalesa de l'argument. 1.- Quan Ramon Berenguer IV es va fer càrrec del govern del Regne d'Aragó, Navarra (Pamplona) havia escindit designat un rei distint a Ramiro II; Castella havia invadit el Regne de Saragossa; els nobles s'havien rebel·lat i el rei s'havia hagut d'exiliar al Pallars. A tot això, na Petronila tenia 7 anys i ni tant sols s'havia casat amb el Comte ni el comte estava compromès a fer-ho (després va anar així pero no estava al contracte). 2.- Bearn a part, els comtats catalans eren unes potencies molt implicades en les dinàmiques occitanes, havien incorporat Provença i alguns altres territoris al patrimoni familiar i disputaven amb bons resultats l'hegemonia amb el Comtat de Tolosa (una gran potencia comparable a França de llavors). 3.- Havien estat una gran ajuda en la razzia pisano-catalana una de les primeres expedicions bèl·liques marítimes a la mediterrania, en aquests moment (1115) per primera vegada es designa Catalunya i als catalans per designar conjuntament als sobiranns i als súbdits de Barcelona i d'Empuries, perque la paraula Barcelona no servia per tots. 4.-En temps de Ramon Berenguer I, el comte va tenir l'atreviment d'encunyar moneda d'or al seu nom, cosa que ningu que no fos emperadaor havia fet mai. 5.- Més tard, les corts catalanes varen ser molt mes proclius als interessos reials que les aragoneses, impulsaren les conquestes de Mallorca i Sicilia en contra de la posició d'Aragó, varen acceptar de bon grat que Valencia tengues personalitat legal propia i no s'integras a un dels estats preexistents, en contra d'Aragó. I naturalment aportaren la major part de la infraestructura i els homes per les altres conquestes on els aragonesos no estaven en contra per la simple raó que tocaven la mar (Sardenya i Nàpols). 6.- A tot Europa i especialment a la Mediterrània, els subdits del rei d'Aragó eren designats com catalans. No ataquis les persones i demostra que alguna cosa de les que he dit, sigui falsa.
Llama la atención que sólo los ultracatalanistas y principalmente los subvencionados defiendan a muerte la suppuesta y ficticia corona catalano-aragonesa.
Quan Jaume I va voler conquerir Mallorca les corts aragoneses s'hi oposaren perquè volien Valencia, que se pensaven annexionar, així que boicotejaren la conquesta insular; per això els 5 magnats, avui diríem accionistes, que pactaren les tallades grosses del repartiment, eren tots catalans. Per això els reis mallorquins havien de retre jurament al catalano-aragones a les corts catalanes (Pacte de Perpinyà de 1279). Per cert, pregunta del milló: com pot ser que un rei, i més tard un regne, es sometes a les corts d'un comtat? i ara la pregunta del porró, no convendria estudiar un poc més i deixar de dir bataionades?
RaiguerSi, como las coronas de flores de los difuntos. Cataluña nunca ha sido reino. Ni con el casamiento de Petronila de Aragón con el conde Ramon Berenguer IV. Éste solo consiguió que su suegro Ramiro II (el monje) rey de Aragón lo considerara cónyuge (ni pincha ni corta), al ser una unión dinástica, y no territorial o política. Pues el Monje mantuvo sus privilegios nominales hasta que murió. Alfonso II, hijo de este matrimonio, fue el que heredó ambos territorios y comenzó la sagrada tradición de hacerse llamar rey de Aragón y Conde de Barcelona (jamás de Cataluña, como el nacionalismo pretende instaurar). Busca textos de historia no adoctrinados para enterarte de la venda que os han puesto.
@Pep Gil Si els teus pocs coneixements serveixen per no fer servir la teva llengua, sigui la que sigui i li diguis com li diguis, i per alabar els decrets de Nova Planta, estam ben arreglats. I al que demana un referèndum, supos que nomes podrem votar els que la coneixem i la feim servir, no? o la metgessa de Son Piza que diu que fa set anys que viu a Mallorca i ni l'entén ni el vol entendre, podrà votar?