Espero que no imitemos también, del Estado bolivariano, las cifras de criminalidad y de muertes violentas

Me temo que esta división no va a ser buena para conseguir el cerco sanitario de otras épocas. Cerco o cordón, creo que no es la solución, pero que vamos a esperar de tanta división. Con lo fácil que sería que todos nos dejáramos llevar por Podemos. Un estado bolivariano aquí sería una posible solución para todos. Viviendas sin ocupar para el pueblo, sueldo social para todos, impuestos para los ricos, trabajo para todos, horario máximo de veinticuatro horas semanales, voto para los inmigrantes y residentes, jubilación a los 60.

Un partidutxo fa una assemblea amb 66 persones. 45 d'aquestes persones segueixen insultant i embrutant un procés en el que han participat 8000 persones i encara pretenen dobar lliçons de democràcia. Ai la cadireta!

No entenc perquè si els 45 llunàtics den Lladó creuen que MES és espanyolista, volen anar plegats amb ells a les eleccions.

És evident que el sobiranisme d'Esquerra no encaixa amb l'espanyolisme que hi ha dins el PSM i IV, que frissa per tirar-se als braços de Podemos. Aquest és el veritable motiu de la discrepància. Si a això hi afegim els submarins que qualifiquen Esquerra de "45 llunàtics, fanàtics i llepaculs", ja tenim complet el còctel molotov amb què el PSM ha rebentat la unitat de Més.

45 vots a favor den Lladó. Ningú perdonarà que 45 llepaculs den Lladó hagin intentat enfonsar un projecte de futur com MES. Com és possible que estem pendets del que diuen 45 fanàtics i llunàtics i no ens posem a fer feina?

No entenc com el PSM pot exigir a una altra formació política que destitueixi el seu president. Si Barceló vol realment refer ponts i salvar el projecte unitari de Més, què li costa admetre errors propis, com ja ha fet Esquerra? En canvi, no ha esperat ni un minut a expulsar Esquerra quan aquesta ha ratificat el seu president. Odi sectari i comportament partidista pur i dur.

Había una vez, un circo que alegraba siempre el corazoooooon! Jajaja

Creo que, después de un tiempo de fiebre, volveremos a añorar el bipartidismo y su relativa estabilidad. Por otra parte, no era un bipartidismo total, pues los partidos nacionalistas, sobretodo CIU y PNV, han jugado un papel importante.

Es una pena, así no uniremos fuerzas para conseguir objetivos comunes. Tenemos que unirnos o hablar con podemos y así tener más peso.