Jo només dic que a això ho haurem de pagar els ciutadàns, com si no hi hagués coses més necessàries on gastar els doblers públics. Pot ser veritat que som uns ignorants i uns analfabets, també és veritat que no som filòlegs, però sabem fer comptes i sabem manejar els doblers.

Això és una manipulació descarada de l'obra de Llorenç Villalonga per obra d'un hereu gagà i anticatalanista. Aquí i a la Xina. Què pensaríem d'una traducció del Quixot a l'andalús?

Los castellanos siempre han defendido a los baleares y la mayoría de baleares tiene orifen castellano, al igual que el idioma Balear.

Resposta a J.Mir: Post més avall: "Ostres, no havia llegit la resta. Sembla que en Pericay no negocia cap pacte, fa comentaris filològics en els articles periodístics on parlen de la dona. Crec recordar que ja va provar d'aconseguir que s'escrigués en barceloní, enlloc de l'estàndard, i no va aconseguir el consens necessari, o vaig errat? Jo me dedicaria al LAPAO que va per més bon camí, i ara ja no li ve d'aquí, un més un manco..." Resposta: Jo no sé què fa en Pericay ni m'importa, però vostè està mal documentat. Es defensors des "català light" entre els quals hi havia Pericay, Toutatin i Fité varen conseguir que es model lingüístic pes medis de comunicació (o sigui, s'estàndar) que llavors sortien (TV3, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio) i qualcun més com l'Avui adoptassin un model molt més acostat a lo que es parlants parlaven a Barcelona. Per tant, no se confongui entre estàndar i barceloní. A vostè, Mir, li sonen campanes i res més. S'estàndar periodístic, de llavors ençà, va adoptar es barceloní local molt més de lo que ho havia adoptat fins llavors. Per tant, es "light" varen guanyar sa batalla an ets heavy o acadèmics, reclosos a s'Institut d'Estudis Catalans. En aquell temps, aquests filòlegs light (per oposició a "heavy" o acadèmics) ja postulaven que cada regio lingüística havia de tenir es seu propi estàndar que s'acostàs a lo que sa gent xerrava. Si ho volien per Barcelona i Catalunya, també ho volien per València i ses Balears. Convendria, J. Mir, que se documentàs un poc més. Lo mateix que demanava i va conseguir a Catalunya aquest corrent de filòlegs novells és lo que encara ara segueixen demanant per ses altres regions. Ja sé que tot això a vostè li sona a xinès, com a tots es catalanistes que no saben fer altre cosa que repetir consignes i es mateixos tòpics de fa trenta anys ençà. Sa concepció de sa llengua és molt més diversa i ampla de sa que vostès ni tan sols imaginen . Sa llengua no és unívoca i a sa Catalunya hi ha debats que aquí, catalanistes nostrats i de regional preferent, ni ensumau per falta de lectures i d'interès per sa qüestió.

Quin oy de català y catalanistas, per molt que vos volguêu apoderà de s´histori de sa corona d´Aragó, sempre serêu es condad aragonês de Barcelona, es reynes erem Valènci, Mallorca y Sicilia, de sa corona d´Aragó e independents un bòn temps.

Ostres, no havia llegit la resta. Sembla que en Pericay no negocia cap pacte, fa comentaris filològics en els articles periodístics on parlen de la dona. Crec recordar que ja va provar d'aconseguir que s'escrigués en barceloní, enlloc de l'estàndard, i no va aconseguir el consens necessari, o vaig errat? Jo me dedicaria al LAPAO que va per més bon camí, i ara ja no li ve d'aquí, un més un manco...

Aquesta senyora, i qualsevol, pot escriure com vulgui, però no pot decidir com escriuria en Villalonga. Fàcil.

Ara surt l'altre "doctor en Història"

Xerrem d'histori. Es catalans van sê es que van desollá an En Cabrit y an En Bassa y llevò else van cremá vius. Es catatalans van sê es que van decapitá an En Jaume III, devant es seu fiy, à sa batalla de Lluchmajor

Ara quina història contes, eh? Quë punyetes dius, incult?