Este gobierno insular y pan-catalanista no va a llegar a Navidad. Se habrán peleado antes de que acabe el verano. Todos quieren tirar para un lado.
Per què aquest diari, també dona veu a aquest minúscul grup de falangistes, sembradors d'odi i inadaptats socials? Per que??
Tots es nacionalismes identifiquen llengo an pátria. Que à s'Estatut d'Autonomia digui que sa llengo de Ses Baleás ês es catalá domés respon an ets interessos des catalanisme. Es nom de catalá se vá doná seguint sa doctrina catalanista d'En Pompeu Fabra, que ês exactament aquesta: 'La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana.'
@X: ¿los tienes tú? Juas juas juas. ¡Bocazas!
P'escriure 'ch' seguexch ses normes de Mossen Alcover, grafía que no vá abandoná may. Igual que may va dexá d'escriure 'y'. Pots mirá s'esplicació que doná des tema es catalanista Borja Moll à s'intoducció des diccionari Alcover.
Dues cosetes: Primer, desde quan el Círculo Balears és una organització de caire educatiu? Segona, Seria molt interessant saber quantes persones formen part o donen suport al PLIS, per saber quina és realment la seva representitivitat dins el món educatiu. Per demés, els comentaris buits de sempre, que si pancatalanisme, que si baleà i no català, que si els profes no en foten ni brot, que si ....Res nou baix el sol. @ En Tomeu... Per què s'escriu politichs? Amb quina regla ortogràfica o etimilògica et basses?
@ au a prende pel, À sa nostra llengo es polítichs, à s'Estatut d'Autonomia, la batiaren an so nom de catalá. Però ley guessin pogut posá, perfectament, colsevol altre nom.
@aura, me refiero a que es el mejor comentario que he leído en mi vida escrito por ti, y sí, era un cumplido y veo que lo has entendido a la primera.
I que faran els del cir-CULO sense les subvencions del govern del PP?
Lo que conexem coma llengos d'oc son 12 variants llingüístiques que gafen es nom des territori geográfich d'allà von se xerran. Son aquestas; Languedociá, Llemosí, Auvernat, Provensal, Nissard, Gascó, Rossellonês, Catalá, Valenciá, Baleá, Aragonês y Alguerês. Qu'aquestes variants llingüístiques no s'hagin agrupat amb un únich estándar, com vá passá an ses variants llingüístiques alemanes ò italianes, ês domés una custió política. Filólogos nacinalistes catalanistes han intentat fé un estandar agrupant ses llengos occitanes de territori español. An aquest estándar ley han donat un nom polítich, que ês catalá. Es filólogos nacionalistes occitanistes han fet lo matex an ses llengos occitanes de Fransa y an es seu estándar ley han donat es nom d'occitá. Es problema ês que sa majoría de filólogos qu'han abordat aquest tema, son catalanistes ò occitanistes y envês de dedicarsê à estodiá, à explicá ses variants llingüístiques y à abordá una estandarisació pluricèntrica y apolítica, han fet tot lo contrari. Es filólogos nacionalistes no han respectat sa llengo natural des poble, domés s'han dedicat à fabricá una llengo política qu'estigui an es servici de sa seua ideología.