Diga Ud. que sí Sr. Sampol, es más, yo que Ud. no seguiría colaborando en este periódico, rendido al "supremacismo" del castellano, aunque ello significara quitarme el hambre a puñetazos; porque ha de saber Ud. que si este diario(con buen criterio comercial, publicando en castellano)publicara en mallorquín, difícilmente iba Ud. a colaborar en él, a no ser que lo hiciera gratis. Respecto a que:"la principal funció d’una ràdio i televisió autonòmiques és la contribució a la normalització de l’ús de la llengua pròpia.",estoy de acuerdo con Ud. pero con una salvedad, que al ser una radio y televisión autonómicas, y por lo tanto públicas y financiadas con los impuestos de los usuarios de la lengua propia y de la no propia, debería eximirse a los no hablantes de la lengua propia de contribuir con sus impuestos a la mencionada financiación.
Un article impecable d'en Pere Sampol. Hem de combatre es supremacisme castellà aplicant sa legislació vigent, que reconeix sa llengua catalana com a pròpia de ses Illes Balears (tan pròpia que fa vuit segles que la parlam!) i plenament oficial. D'altra banda, sa política lingüística de ses institucions ha de promoure sa llengua quantitativament, però també qualitativament. Ès important que de cada vegada hi hagi més persones coneixedores de sa nostra llengua, però també ès important preservar sa fonètica, es lèxic, ses expressions i ses frases fetes tradicionals des nostro parlar. Es "mayorcano" que ara sentim de boca de certs mallorquins joves ès infumable, i ès conseqüència de s'inèrcia castellanitzadora des franquisme, que sa democràcia ha frenat però no ha revertit. Que residents castellans o estrangers parlin un mallorquí deficient ès normal, però que mallorquins joves de famílies mallorquines de tota la vida mos entaferrin aquest "mayorcano" infame no té consol i demostra que sa política lingüística i s'ensenyança de sa llengua no han estat efectives. Si volem dur endavant una política lingüística eficaç, hem de prendre exemple de ses comunitats castellanoparlants, que imposen sa seva llengua d'una manera tan real i efectiva que ningú piula. Ben igual que ni a Madrid, ni a Burgos, ni a Sevilla sentirem cap natiu parlant un castellà interferit de català, aquí hem d'erradicar aquest "mayorcano" infame i recobrar plenament es mallorquí que parlam de fa vuit segles i que es mallorquins no acastellanats conservam.