Muchas gracias a la mayoría de personas que mediante sus comentarios y puntuaciones expresan su disconformidad con la vergonzante IMPOSICIÓN de una lengua que no es la propia de estas islas, que impide la obtención de puestos de trabajo y que sirve para que unos pocos renegados, adoctrinados, catalanistas, chiringuitos, etc. vivan de las subvenciones que salen de nuestros impuestos. Es de lamentar que las repercusiones de estos comentarios ha motivado ceses o dimisiones por no haberse cumplido los objetivos que persiguen ciertos grupos. Las personas afectadas reciban mi apoyo moral y mi consideración. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".

Jan FerragutEn es segle XVII, quan ses imitaciones de Ausias March ja les habían reduit a fórmules, els poetes seguiexen admirant es seus versos, i Lope de Vega escriu aquestes paraules de alabança del poeta valencià, «Castísimos son aquellos versos que escribió Ausiàs March en lengua LEMOSINA, que tan mal y sin entenderlos Montemayor tradujo. Es a dir, que de sa suposada llengua catalana res de res, ja que el segle XVII encara no existía. Vergonya cavallers, vergonya.

OccitàMenuda empanada llevas con los dialectos, chavalín!

Som i SeremEs mallorquí, valencià i català són dialectes germans de sa mateixa mare llengua occitana, I SON SA MATEIXA LLENGUA, però es dialecte mallorquí no es fill ni inferior al DIALECTE català. Així com el argentí, mexicà i cubà són dialectes germans de sa mateixa llengua mare castellana, i són sa mateixa llengua, però es dialecte cubà no es fill ni inferior al mexicà. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Visca Mallorca i es mallorquins, i que rebenti el que ens vulgui mal, no volem tuteles ni tutias, som com el germà petit quan el gran germà ens vol controlar, tutelar i adoctrinar, i no necesitam tuteles ni doctrinas, volem volar lliures e independents.

Som i SeremEs primer llibre que es va escriure amb una llengua románica a Mallorca va ser es llibre del repartiment de sa conquesta de l’illa per part dels escribents de la cort del rei en Jaume, i aquest llibre es va escriure en llatí, àrab i llemosí ( dialecte de sa llengua occitana de sa regió llemosina del sur de França, Limoges ) que es xerrava en aquella época a sa regió subdite del reine d’espaÑa de la Catalunya actual, Marsella, i fins i tot a Gènova. D’aquest dialecte vàren derivar es actuals dialectes de sa llengua occitana que es xerren avui en els mals anomanats e inventats païssos catalans ( regions súbdites del reine de EspaÑa on es xerren es dialectes occitans ), com són es dialectes català, valencià, mallorquí, eivissenc i menorquí. Com es pot veure el rei en Jaume no va xerrar, llegir, ni escriure ni en va sentir xerrar mai de sa mal nomenada “llengua catalana” ( aquestes dues paraules juntes no les va sentir mai ), ja que simplemente no existía ni va existir mai. Es a dir, sa llengua romànica que va du el rei en Jaume a Mallorca va ser es llemossí occità i no el invent inexistent de sa llengua catalana. I d'allà van néixer els actuals dialectes que coneixem avui com el català, valencià, mallorquí, menorquí i eivissenc. Quant Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, es suposat pare de sa suposada llengua catalana es Beat Ramón Llull, encara no habia nascut, llavors es evident que el rei en Jaume i es seus colonitzadors no podien xerrar mai una suposada llengua que encara no había nascut. Es nostre gran cult inmemorial mallorquí Beat Ramón Llull va fer estudis i escrits de ses multituts de llengües que empleaba, però místicament no té cap test que xerri de una suposada llengua catalana de la que ell teòricament era el pare de la mateixa, però si en té bastants de sa llengua occitana que realmente ell va ser es gran divulgador de sa mateixa per tot el món conugut per el qual ell va viatjar.

El consenso, si existió, habría quedado fulminado desde que el catalanismo más radikal utiliza la lengua para imponernos su republiqueta imaginaria, los països catalanes, el separatismo, el odio al castellano, la inmersión independentista, etc, etc...

Un altre que li ha hagafat es gustet a viure de sa politica

No som catalans però xerram el català. De la mateixa manera que no som castellans però alguns xerren castellà. Si al català li volem dir mallorquí, al castellà també es pot dir foraster, però segueixen sent les mateixes llengües

La única forma de mantener viva o impulsar una lengua o una cultura es que sus hablantes tengan hijos, que la reciban y estimen y así sucesivamente. Es una cuestión de responsabilidad individual colectiva. Cualquier otra cosa es meter las narices en la casa y en las cosas de los demás. Me gustaría saber cuántos de estos fervientes defensores de obligar al catalán a los hijos de los demás, han cumplido con su responsabilidad básica de tener una descendencia que lo hable.

Mira que a s'Argentina diven que xerren espanyol però no volen sebre res ni que els imposin un castellà estandard que seria com es madrileny (allà "coger" vol dir una cosa molt diferent que aquí, i diven "agarrar"). Que a Nord-amèrica diven que xerren anglès però tenen per formal sa seva varietat i no volen que els imposin s'anglès estandard de Londres... No hi ha problema que li diguin català a lo que se xerra aquí, però, per què hem d'esser tan raros, curts o submissos que no considerem sa nostra varietat como a correcte i consentim que es polític, s'OCB, etc. mos facin menjar català estàndard, que es com lo que se xerra per Barcelona?