Conocí al Sr. Planas en su tienda de la calle Colón cuando era muy jovencita, y posteriormente cuando era el Presidente de la Casa Regional Catalana, en la Avda. Conde Sallent, con él bailé muchas sardanas y le recuerdo como un gran hombre, simpático y campechano. A su familia les doy mis más sentidas condolencias y a él le deseo que descanse en la paz del Señor.
No vaig tenir el plaer de conèixer-lo en persona, però sempre podré reviure'l gràcies a la seva interessant obra. Moltes gràcies, descansi en pau.
No just va donar feina als fotògrafs, sinó també a dependents, oficinistes, xofers i persones amb altres oficis. Va ser una gran persona que va dinamitzar i enriquir Mallorca, sense tampoc fer malbé res.
Vaig tenir el plaer de coneixer aquesta gran persona. Mallorca li pot estar agraïda encara que no fos més que per les seves postals que han portat la nostra imatge arreu del mon. Descansi en pau, l'amic Planas. Esper i desig que el seu arxiu i legat fotogràfic és conservi.
Pocas cosas hay para un fotógrafo peor que su material se vele. Hoy es uno de esos días… Con sobresalto y profunda tristeza, recibo la noticia de que el padre de muchos fotógrafos y profesionales del mundillo fotográfico de la isla nos ha dejado… Pionero y maestro de tantos, con el cual compartíamos vocación, pasión y sobretodo el gesto de mirar por nuestros visores y encuadrar la vida… Cuantas horas compartidas… largas tardes de trabajo y tertulia… miles de anécdotas, experiencias… sabiduría! Hago la vista atrás y no dejo de lamentar, todo lo que aún me quedaba por aprender y compartir… Solo puedo expresar gratitud… gracias por encontrarme, pese a la diferencia generacional, me hacía sentir uno de los grandes… aunque la realidad, es que él era tan grande que me contagiaba. Mi más sentido pésame a todos esos hijos de la fotografía, que como yo tuvieron el privilegio de compartir con El Señor Planas… nos ha dejado un grande. Y compartir mis condolencias con sus familiares.
Descansa en pau, Company
Descansi en pau, és llei de vida però també és una gran pèrdua. A jo, com a molta més gent, me va proporcionar la meva primera feina i per tant, també me va donar la ocasió d´aprendre i d´entrar al mercat de treball. Rebin els meus condols la seva familía, amistats, i els socis de la Casa Regional Catalana amb la que va col.laborar molt.
EPD. Deja un gran legado.
Català de socarrel i mallorquí d'empenta. Descansa en pau, amic.
Soc de Cardona com en Josep, i vaig tenir la sort de néixer en una família que comptava am la seva amistat. No hi havia un sol minut passat al seu costat que fos perdut, per això sempre s'ens feia curta la seva estada al poble, a casa, o fins hi tot en les converses al carrer. En Josep ens estimava de la millor manera que es pot estimar, com s'estima als fills, sense posar-los condicions, sense cap mes interes que la pròpia estimació. Es trist per tots perdre un home com ell, pro es infinitament mes trist perdre un amic com en Josep Una abraçada ben forta a tota la seva família.