Bernadí Coll, quin mal has fet al reu poble i als mallorquins en general. En fi. Jo seguiré anant allà. I ja que es batle diu que es camí no té restriccions d'us, vos anim a tots a anar-hi: és un camí preciós. Una excursió fàcil per fer amb família i molt guapo quan ha plogut. A més, pel que conten, podeu trovar-vos alguna atracció.

La mujer con el móvil es extranjera

Cualquier persona puede filmar o fotografiar en una zona pública, mientras no sea a menores. Si no te gusta que te filmen no te queda otra que taparte la cara, pero el derecho está de lado del que fotografía.

MateuA jo NO me cuadres tù!!!!

Ojo, cuidado ¿Cómo es eso de que le han arrebatado el móvil para poder huir? Desde cuando un móvil te impide huir? Además arrebatar un móvil a alguien por la fuerza es delito aunque luego lo dejes en el suelo... no me cuadra esta historia.

Domes ,saben pasar pero allá con no toque si es privat,es privat,siempre he sentido a dir que un cami ha de tener pared a cade bande,si domes en te una estas fotud tas aficat dins una finca privada y aquí no ni ha mes A Vallgornera se carretera s,atura s,asfalt a 1km y continua a 1km después de sa possesio ,que me pasat de vegades pero anar a Cala pi y no man dit res mai pero suposs que lamo no va volver de asfalt davant se carrera

Son sobre tot estrangers que han comprat finques aquí, que se passen pel forro totes les lleis i normes sobre camíns, servidumbres de pas i zones públiques i s'ho fan seu tot. Fins i tot en hi va haver un que se va spropiar d'una platja. Però si no hi ha cap autoritat que els ho prohibesqui i els multi si ho fan, continuaràn expulsant a la gent d'uns camíns que no son seus, mentres els seus cans maten als animals dels.ramaders veinats. Però segur que al seu país van ben alerta i no cometen aquests excessos. Perque camíns en hi ha per tot arreu.

Un sistema judicial exemplar, al servei del interès general i de la Comunitat que el sustenta, hauria d’activar la fiscalia i perseguir d'ofici la usurpació dels camins públics, tancats amb informes tècnics i autorització municipal o no. Un altre capítol a part que també s’hauria de perseguir, es la prevaricació dels Ajuntaments a l'hora de consentir i permetre la privatització o desaparició dels camins públics, que necessàriament ha d'incloure els Partits Polítics que callen i miren cap un altre costat, deixant fer i desfer a canvi de fidelitats personals al Partit.

Clar, és que si ningú té clar, ni els politicutxos, ni Ajuntaments, de si és un camí amb dret públic, doncs ja tenim el desastre muntat. Això és ganduleria pura i dura, perquè no crec que sigui tan dificil aclarir si el camí és de dret de pas públic, i posar unes indicacions oficials al llarg del camí. I punt.

Y no es el único caso de acoso que sucede en este camino. Han habido muchos más que no se han denunciado. Todo esto lo podemos "agradecer" a los alcades de Mancor, Bernadí Coll por excluirlo en 2013 del Catàleg de Camins en favor de la propiedad privada y el actual Guillem Villalonga (Més) por su pasividad en recuperarlo a pesar de que era una promesa electoral hace ocho años. Además, actualmente, la nueva Ley de Caminos permite expropiar y recuperar un camino público sin más requisitos (Ley 13/2018, de 28 de diciembre, de caminos públicos y rutas senderistas de Mallorca y Menorca). La ley de caminos públicos permite al Consell de Mallorca expropiar. La norma, prevé sanciones de hasta 20.000 euros a los particulares que corten caminos. Uno de sus objetivos es recuperar los espacios públicos de la isla.