cabrianesQuien es usted para decirle a Dn Antonio lo que debe hacer? Meammmm si li agrada aixó ELS catalans....Es CATALAN ES catalans... Es MALLORQUÍ. Hala Idó torna mi...
Joan PereQuin capet....
Nunca aprendí a escribirlo, pero hace muchos años , que en Mallorca nací y hablo mallorquín, que no catalán, y así sin normas fabrianas, es decir sin el catalán químico de Pompeu Fabra, me ha salido esta glosa: N’a Maria se peixetera * e’m va vendre un pop dolent * que jò e’m vaig doná contè * perquè estava molt pudent * però encara més mal fá * I es molt menos sofridor * que sempre e’m de conviure * amb tots aquets traidors * que en lloch de lo bàleá * domés defènsan es catalá *
Biel GelabertSe equivoca usted ... El BOLETIN OFICIAL de SEPTIEMBRE/ DICIEMBRE de 1959, TOMO XXIX de la Real Academia de las Lenguas Españolas, publica una orden que dice: “ NO ESTA EXENTA DE MOTIVOS POLITICOS, EL CAMBIO de las TRES LENGUAS RECONOCIDAS POR DICHA REAL ACADEMIA, la VALENCIANA, CATALÁNA y MALLORQUINA O BALEAR, LA MALLORQUINA O BALEAR PASARA DE SER LENGUA , A SER DIALECTO DE LA CATALANANo ”. En 1959 gobernaba en España, el Generalísimo Francisco Franco Bahamonde,
JotaIdò els únics que s’oposen a l’OCB sou els de VOX. Si fins i tot en Matas pagava la quota…
AngelcaídoLes modalitats les perds tu i els teus que no heu xerrat en vostra vida mallorquí.
Som i SeremDefensa es MALLORQUÍ en CATALÀ és no amagar-se gens.
CalderetaBufff!!! Animo.
LectoraLas MODALIDADES se están extinguiendo gracias a la presión de catalanistas de hecho y lo digo buen fuerte EL ESTATUT NO SE CUMPLE.
EN PEPÊT GONELLAEs mallorquins sentim sa llengua catalana com a pròpia fins a tal punt que l'anomenam "malorquí". En canvi, no sentim com a pròpia sa castellana fins a tal punt que l'anomenam "foraster". Si s'Estat no hagués aplicat una política lingüística de castellanització forçada, especialment durant es franquisme, en arribar sa democràcia no hauria fet falta revertir-la a fi de recobrar sa llengua pròpia. Si s'Estat hagués tractat sempre sa llengua catalana com ha tractat sa castellana, sa salut de sa nostra llengua a ses comunitats catalanoparlants seria sa mateixa que sa salut de sa llengua castellana a ses comunitats castellanoparlants. Compara sa salut de ferro des portuguès a Portugal amb sa malaltia que sofreix es gallec a Galícia. Una diferència de tal magnitud té una explicació claríssima: es portuguès ha tengut un Estat sempre a favor; es gallec l'ha tengut en contra (com es català o es basc) i només en democràcia hem començat a revertir sa malaltia, conseqüència de sa castellanització aplicada per la força pes mateix Estat que ara, molt a poc a poc, rectifica.