toniEn lloc de voler criticar altres visions d'Espanya amb paraules buides, explica sa teva amb concreció.
"la ponente pública del Tribunal Administrativo de Montpelier, recordó durante su intervención que «la lengua de la República es el francés», y por este motivo, usar el catalán supondría dejar al francés en una posición inferior porque lo relegaría al nivel de una lengua «traducida»". Y desde la prefectura también han insistido en que la Constitución establece que el francés es la lengua oficial y tiene que ser la prioritaria. El prefecto Rodrigue Furcy decía que «cualquier factor susceptible de socavar los principios fundamentales de la República y la jerarquía entre la lengua oficial y las regionales debe ser analizado como un elemento de identidad cultural que no debe prosperar en las asambleas deliberantes de los ayuntamientos»." Sres/as. políticos/as, a los que ha elegido el pueblo soberano de Baleares y para los que se han tenido que ir, tomen nota y aprendan de nuestros vecinos Franceses. Basta de catalanizar las Islas y las instituciones.
Heil Lluis. Tiene una visión de España totalmente miope y aldeana. Viaje y conózcala.
palmesanoHi ha mallorquins venuts a s'espanyolisme que voldrien enterrar sa llengua nostra perque l'odien. Com a presidenta des Congrés, haurà de derogar es supremacisme castellà i tractar totes ses llengües amb justícia i igualtat. Serà magnífic! Per cert, t'has deixat es punt final com sempre.
ManImposar ses llengües autonòmiques ès un exercici de justícia, perque vol dir eliminar es supremacisme castellà. Ja era hora! Respecte des traductors, just farà falta un traductor de llengua basca, que tendrà poca feina perque molts diputats bascs són castellanoparlants monolingües. No farà falta traductor de gallec perque ès bo d'entendre. Jo no l'he estudiat mai i el puc lletgir i l'entenc sense dificultat. Ses ràdios i televisions espanyoles emeten declaracions en gallec i no les tradueixen. Respecte des català, propòs que en lloc de contractar traductors facin un curs de català elemental a tots aquells diputats que l'hagin de menester, de manera que el puguin entendre i lletgir. No farà falta que el parlin i no serà gaire complicat. Si es catalanoparlants podem aprendre es castellà a nivell màxim, es castellanoparlants poden aprendre es català a nivell elemental.
Aquesta notícia ha servit perque es nacionalistes espanyols neofranquistes des fòrum llancin es seu verí una vegada més, parlant de "separatistas" i "comunistas". Tanmateix, per molt que remuguin, na Francina Armengol serà sa tercera autoritat de s'Estat, després del Rei i es president des Govern.
Pere JoanSi però els que han guanyat les eleccions han estat ell .I aqui tabeeeeé!!!!! Menos mal , ja estava be de perro flautes.
Som i SeremY Cataluña es España igual que lo es Murcia.
El camino es hacer el paripé dentro de las posibilidades que marcan la ley , los sicarios económicos , los fondos de inversión , los tiburones y las onomatopeyas en desuso . Que viva el circo
sempre feliçCom t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va fer un parell de segles enrere. Ho entens o no ho vols entendre?