Ibn SidaTú sí que eres mallorquín de los buenos, defendiendo el sacro-santo y fantabuloso mallorquín... en castellano. Ains, que se os ve venir a la legua.

por diossEl problema és que hi ha molt vividor en aquestes illes que s'ha venut/sotmès a Catalunya (a saber a quin preu) i no vol deixar anar la mamella.

sempre feliçCom que te repeteixes més que s'all, copiant es mateix comentari suaquí i suallà, puc anar darrere tu amb sa resposta a punt. Com t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va poder fer fa dos o tres segles. Ho entens o no ho vols entendre?

Mallorquines catalanistas vendidos al independentismo. Ni son mallorquines, ni son nada. Y es que no se puede caer mas bajo.

El catalan, para los catalanes.

Pues en el colegio teníamos la asignatura de MALLORQUÍN, y diccionario Mallorquín-Castellano/Castellano-Mallorquín.

Molt bé!

CauiperI quin problema hi ha en dir què a Mallorca xerram mallorquí, a Cataluña catalán ? ....o tots llemosí, com va escriure es nostro Rei, Jaume I? Lo qué NO té sentit es què imposin es nom "català"

sempre feliçMolt ben dit!

Som i SeremDiccionari Balear- Valecià-català, això hi diu tot. En Borja Moll fou amic ďes meu rebesavi i no era per res catalanista fins què va a passar a cobrar i colocar a sa seva filla amb el catalanistes.