CicutaIdò si vares conèixer es franquisme, queda corroborat que el reescrius a conveniència des nacionalisme espanyol. Abans des turisme de masses, s'immigració a Mallorca era mínima: ses famílies mallorquines parlaven mallorquí (com l'han parlat durant prop de vuit segles) i es pocs forasters que hi havia acabaven assimilant es mallorquí perque era sa llengua que els enrevoltava arreu. Per tant, s'ús familiar i social des castellà era mínim: es mallorquins parlaven mallorquí en família, amb es metge, amb es barber, amb es botiguer, amb es llanterner... Es castellà era sa llengua oficial administrativa, escolar, des medis de comunicació i d'actes públics, però no sa llengua d'ús familiar i social. Aprendre llengües de fora sempre es beneficiós... mentres no suplantin sa pròpia per mor d'una política estatal d'imposició lingüística que cercava baratar sa llengua nostra amb sa forastera. Evidentment, durant es franquisme no hi havia discussió sobre mallorquí i català perque sa nostra llengua no tenia reconeixement oficial, però es diccionaris castellans que usàvem a escola ja definien es mallorquí com a "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana, definició acadèmica que havia recollit sa Real Academia Española l'any 1884 i que ha continuat vigent sense interrupció. Per tant, no ès cap "monserga" sinó una definició que ja era vigent dins s'àmbit acadèmic durant es franquisme i que, en arribar sa democràcia i s'oficialitat de sa llengua nostra, se va incorporar a sa legislació, com era natural i de sentit comú. Avui, sa denominació de "llengua catalana" l'accepta amb naturalitat s'immensa majoria de sa població de ses Illes Balears, llevat de quatre o quaranta nacionalistes espanyols malalts de catalanofòbia (mallorquinofòbia) que refuen sa llengua pròpia i enyoren sa castellanització franquista, ja sigui perque la mamaren a escola o perque són descendents d'aquelles famílies 'fines' de Palma que castellanitzaren es fills durant es franquisme. Amb aquest comentari has begut cicuta... 🤣🤣🤣

@ Lluis Seguramente he vivido bajo el franquismo antes que Vd. , a no ser que tenga Vd. más de 80 años. Es ingenuo pensar que en Baleares solamente se hablaba mallorquin, que no catalán, hasta la llegada masiva de turistas y la consecuente mano de obra forastera, despectivamente llamados murcianos por un sector racista y xenófobo de la sociedad mallorquina, que no pudo evitar que muchas mallorquinas se casaran con ellos y eso sí que fue "convivencia". Mire su ADN, ya que pueda teer algún gen murciano. Cierto que la escolarización fue en castellano y por tanto muy beneficioso para conocer una lengua muy importante y universal, pero nunca se prohibió hablar socialmente en mallorquín, digo sí en mallorquín porque en aquellos años hasta probablemente 1972, no empezaron con la monserga de que en Baleares se hablaba catalán, cosa totalmente falsa.

Mallorquí de MallorcaPero xerraven mallorqui, no parlaven en catala.

miquel ferruRespecte des clarinetista de sa Banda Municipal de Barcelona, que ha fet feina com a funcionari interí, ès absurd que després de trenta anys no hagi pogut aprendre es català. Tant a Catalunya com a ses Illes Balears, sa llengua imposada ès sa castellana, no sa pròpia. A ses comunitats catalanoparlants, es bilingües haurien d'esser es castellanoparlants abans que noltros. A qualsevol comunitat lingüística, sa llengua que tothom ha de conèixer ès sa pròpia i no cap altra.

CicutaUna de dues: o no has conegut es franquisme o el vols reescriure a conveniència des nacionalisme espanyol. Aquí, durant prop de vuit segles, fins ben entrat es franquisme, es mallorquins han estat majoritàriament monolingües: ni han parlat castellà (una llengua forastera, com tots sabem) ni l'han hagut de menester per res. Per tant, de "convivència", gens ni mica! Amb s'explotació des turisme de masses (anys 60), arribaren un caramull de forasters castellanoparlants a fer-hi feina, perque a sa seva terra d'origen no tenien ofici ni benefici. Ells parlaven en foraster i es mallorquins continuaren parlant en mallorquí. Hi havia coexistència, però no "convivència": molts d'aquests forasters eren anomenat despectivament "murcianos". Per primera vegada, es franquisme va escolaritzar massivament es mallorquins, però els va escolaritzar en foraster i va imposar una castellanització absoluta en sa vida pública i oficial, ignorant o prohibint s'ús de sa llengua pròpia i imposant es foraster com a llengua oficial. No hi havia cap discussió sobre català o mallorquí perquè es concepte de "llengua pròpia" ni s'anomenava. Tot això no ès precisament "convivència". Encara avui pagam ses conseqüències d'aquella castellanització imposada, que funciona per inèrcia maldament ses lleis hagin canviat: avui sa llengua pròpia des mallorquins ès plenament oficial a ses Illes Balears, però sa llengua forastera imposada no ha deixat d'esser-ho i molts d'aquells forasters que arribaren amb es turisme de masses, o es seus descendents, no han tengut sa possibilitat d'assimilar sa llengua des mallorquins. Només s'escola ha fet aquesta funció, però no basta. Això ès una anomalia, no "convivència". Es nacionalistes espanyols podeu continuar emblanquinant sa castellanització franquista, però es qui tenim una certa edat sabem què va passar aquella època perque la vàrem viure. Sa conseqüència més evident ès que hem hagut d'aprendre d'escriure sa nostra llengua d'adults, perque a escola no la mos ensenyaren.

Quasimodo.Tenim dues llengües oficials, una de pròpia (sa que anomenam mallorquí) i una altra d'imposada (sa que anomenam foraster).

Quasimodo.No, es foraster. Els nostres repradins NO el xerraven.

El que se ha colado, es el catalán impuesto por politiqueo, y que es el que está realmente desplazando a la lengua propia, que es el balear con sus variedades. Antes de los años 70, convivían sin problema mallorquin y castellano, no se mencionaba el catalán como lengua propia,ni figuraba, ni se hablaba en la vida balear, ya que aún no habían entrado las hordas catalanistas a la conquista de su 5ª provincia y como arma su lengua el catalán.

Tenemos dos lenguas oficiales, hasta ahora nos han impuesto una, el catalán.

Vaya titular más ofensivo y más inapropiado. No "se cuela" nada, se termina con el monolinguismo anterior.