Una llàstima total. El Nura era el darrer vaixell a nivell humà i mariner que teniem. Un vell i entranyable ferry que abans havia fet servici als fiords de Norvega. Ara els baleariers i accionaers que mos queden nomès son tubs hermètics, ràpids però ben segellats, on no te deixen sortir a disfrutar a la seva coberta superior ni de l’aire de la mar ni de les vistes de les ones, ni tampoc a ensumar-la. Ja no serà un viatge. Serà nomes un transport pur, embafat, claustrofòbic i dur, amb els preus molt mès elevats. Quina diferencia amb el Nura mariner!. Per patir això, millor l’avió i deixar es cotxo. Amb el meu millor record per als excellents capitans del Nura, uns tècnics d’altura, que s’atrevien a sortir de port i a encertar entrar amb ones grosses, mentres les altres navieres no ho fèien, el dia abans de Nadal, per que uns quants poguessim reunir-mos amb sa família. Ha estat un plaer i una gran admiració. Han complit de lluny!.
Un gran perjudici pel comerç entre illes. Iscomar mereix ajuda pública immediata sigui amb avals del Govern, d’Isba o amb credits publics tipus ICO, a retornar quan es saneji. Molts de productes menorquins es venen a Mallorca gracies a Iscomar, i viceversa de productes mallorquins a Menorca on la desaparició d’Iscomar significa augment de l’IPC, especialment a l’alimentació i al transport maritim i terrestre. Iscomar és una empresa que, a més, paga els seus imposts aquí. No com Baleària o Acciona, que paguen fòra, mentres s’enriqueixen aquí. El Govern no és responsable de la possible mala gestió anterior de l’empresa, pero sí que ho es de presentar-se com “social” i desprès actuar com si fos un govern del PP, ultraliberal i negant sempre el seu ajut (cal recordar Spanair, Sa Nostra o El Caserio i els llocs de treball que aquí mantenien: totes empreses desaparegudes baix governs dels socialistes, sense que moguessin un dit) mentres malversen i despilfarren amb facultats de medicina