UsuarioFins ben entrat es segle XX, a ses Illes Balears tothom parlava sa llengua catalana, amb ses modalitats autòctones, però tres-cents anys enrere, a partir des decret de Nova Planta, s'Estat ja somiava amb una política castellanitzadora, però no la podia dur a terme per falta d'escolarització. Te pareix un cas de caparrudesa? ¿Creus que es dirigents de s'Estat vivien dins una bambolla i se creien es seus mites i falsedats? Tothom se comunicava en català; a què venia tanta caparrudesa per castellanitzadora? En arribar es franquisme, s'escolorització de tota sa població en castellà, s'arribada de sa ràdio i sa televisió en castellà i sa posterior immigració massiva castellanoparlant va forçar sa castellanització des mallorquins, menorquins i pitiüsos, que no l'havien demanada ni pogueren decidir si la volien o no. Una castellanització imposada, o no? Emperò quaranta anys de franquisme no bastaren per extirpar sa llengua catalana, i en arribar sa democràcia era inviable continuar tal imposició, i a posta sa llengua catalana fou reconeguda com a pròpia i oficial de ses Illes Balears, cosa que ha permès escolaritzar sa població en sa llengua pròpia i frenar sa castellanització, però encara no l'hem revertida i aquest ès un objectiu irrenunciable. Castellanitzacions passades no justifiquen castellanitzacions futures. Sa llengua de qualsevol comunitat ès hereditària, ningú l'ha "triada" capritxosament. A ses comunitats lingüísticament sanes i normals s'Estat reconeix i avala oficlalment sa llengua pròpia, en lloc de voler imposar-ne una altra d'externa amb excuses supremacistes injustificables, com ha fet s'Estat espanyol amb s'imposició des castellà a ses comunitats de llengua pròpia diferent. Una imposició que en democràcia hem frenat, però encara l'hem de revertir. Si es mallorquins aforasterats no hi estau d'acord, reclamau a s'Estat que vos indemnitzi per sa castellanització imposada, però deixau que la resta de mallorquins poguem viure dins una comunitat lingüísticament sana i normal. No mos volgueu fer castellans a tots, que no ho volem!

LluísSu cerrazón le impide conocer la realidad, y admitir que la lengua española es tan nuestra, o más (dado el número de los mallorquines que la hablan usualmente), como la lengua catalana establecida en el Estatuto Siga viviendo en su burbuja y creyéndose sus mitos y falsedades. Las lenguas son para comunicarse, son vivas, cambian y evolucionan. La imposición monolingüe en catalán, además empobrecer culturalmente a quienes la sufren, está produciendo un rechazo y un uso cada vez mayor, aunque usted en su burbuja no se ha dado cuenta.

Dado que no ha existido la libre elección de lengua, ya que los padres no han podido elegir, la Prohens y los suyos deberían dejar de hacer demagogia con el tema. Cuando vox deje de tragar las mentiras y el engaño del pp, y exija un cumplimiento efectivo de lo firmado, sin falsos planes inaplicables, la partida para la elección de lengua dejará de estar en el aire. Después de lo que ha pasado, si el pp continúa actuando como un trilero, vox no debería apoyar los próximos presupuestos.

PassarellNo te quepa duda de que mi nick hace referencia a mi sexo, en caso contrario me hubiese puesto "cussa de bou".

AngelcaídoAixò no ès Castella, ni La Rioja, ni Extremadura, ni Andalusia, per molt que cridis amb majúscules... 🤣 Efectivament, a ses Illes Balears tenim llengua pròpia i no ès sa castellana com a tu t'agradaria, sempre cridant amb majúscules en aquest dialecte madrileny que escampau es qui sofriu d'hispanofília, que es mallorquins anomenam foraster perque ve de fora. No mos robareu sa llengua nostra perque tanmateix no la voleu: sou mallorquins aforasterats, malcarats i malalts de mallorquinofòbia, gent frustrada sense ofici ni benefici! 🤣

UsuarioA ses comunitats catalanoparlants mos podem continuar empassolant es supremacisme castellà imposat per s'Estat o podem seguir s'exemple de l'Argentina, que defensa sa llengua pròpia i posa es recursos perque ets immigrants la coneguin i l'assimilin, en lloc de reclamar guetos lingüístics. Es passat no determina es futur i castellanitzacions passades no justifiquen castellanitzacions futures. Sa llengua de qualsevol comunitat ès hereditària, ningú l'ha "triada" capritxosament. A ses comunitats lingüísticament sanes i normals s'Estat reconeix i avala oficlalment sa llengua pròpia, en lloc de voler imposar-ne una altra d'externa amb excuses supremacistes injustificables, com ha fet s'Estat espanyol amb s'imposició des castellà a ses comunitats de llengua pròpia diferent. Una imposició que en democràcia hem frenat, però encara l'hem de revertir. Si es mallorquins aforasterats no hi estau d'acord, reclamau a s'Estat que vos indemnitzi per sa castellanització imposada, però deixau que la resta de mallorquins poguem viure dins una comunitat lingüísticament sana i normal. No mos volgueu fer castellans a tots, que no ho volem!

LluísMás libertad y menos imposición monolingüe manu militari del catalán, que es con lo que usted comulga. Los ciudadanos de Baleares tenemos derecho a la libre elección de lengua, al bilingüismo en la enseñanza o a modelos o lineas lingüísticas, tal y como dusfrutan en la Comunidad Valenciana, en Galicia, en el País Vasco o en Navarra.

LluísEsto NO ES CATALUÑA por mucho que usted quiera… ESTO ES BALEARES Y TENEMOS NUESTRA LENGUA PROPIA QUE ES EL MALLORQUÍN Y BALEAR Y NO EL DIALECTO BARCELONÉS QUE NOS QUIEREN IMPONER LOS QUE PADECEN CATALANOFILIA. NO ROBEN NUESTRA LENGUA… 😌

LluísSu opinión siempre sectaria y contraria a la libertad, tiene el descaro de negar el buen ejemplo de la Comunidad Valenciana y de Galicia, en donde hay respeto a la libertad lingüística en la educación y respeto al bilingüismo. Si los ejemplos la "pican", también puedo citar los modelos o lineas lingüísticas que existen en el País Vasco o en Navarra. Ya sabemos que usted lo que le gusta es la imposición monolingüe manu militari del catalán en la enseñanza. Es cuestión de tiempo que en Baleares exista la libre elección de lengua, que los padres puedan elegir y que tengamos una libertad lingüística, que no arrincone al español, tal y como disfrutan en la Comunidad Valenciana o en Galicia.

UsuarioJurídicament no hi ha "lenguas regionales" a Espanya, hi ha llengües pròpies parlades de fa segles a ses comunitats respectives. Na Prohens coneix de primera mà s'experiència d'en Bauzà, que va perdre ses eleccions entre altres motius per voler aplicar una política castellanitzadora que sa majoria de mallorquins, menorquins i pitiüsos no volen, i no repetirà s'experiència. Ho té claríssim! Ni València ni Galícia són un exemple de bona política lingüística. Són comunitats lingüísticament tan malaltes com sa nostra o pitjor! Es bon exemple el tenim a l'Argentina, amb un caramull d'immigració italiana que assimila plenament es castellà a través de ses escoles, s'administració, es medis de comunicació i tots es mecanismes de socialització. No hi ha bilingüisme oficial ni escolar a l'Argentina: ès un país amb tota casta de problemes, però en matèria lingüística són s'exemple paradigmàtic d'una comunitat sana i normal. N'hem de seguir s'exemple sens dubte! 😇