user Lluís | Hace 17 horas

HeyDe moment, a Espanya tots es castellanoparlants aprenen sa seva llengua a escola, tant si són majoria com si són minoria, com si només n'hi ha un. A damunt, ets espanyols de llengua diferent també tenim es deure de sebre es castellà i s'Estat s'encarrega de fer que l'apreguem. Per tant, s'Estat espanyol aplica una política de supremacisme castellà evident i innegable. Tant si t'agrada com si no, repetiré que a qualsevol comunitat lingüistica sana i normal sa llengua pròpia no està subordinada a cap altra com passa a ses comunitats espanyoles de llengua no castellana. Venim d'una anormalitat absoluta durant es franquisme i no sabem si arribarem a sa normalitat en democràcia: s'única llengua reconeguda com a "oficial de s'Estat" ès sa castellana; la resta són oficials d'aquella manera. Qualsevol catalanoparlant que no hagi renegat sa llengua com has fet tu firmaria ara mateix perque Espanya aplicàs una política lingüística consemblant a sa de Bèlgica o Suïssa, països que assumeixen i gestionen es plurilingüisme amb criteri igualitari i no de supremacisme d'una llengua damunt la resta. Ja pots cercar casuístiques i excepcions a qualsevol d'aquests països per mirar de justificar s'injustícia i s'arbitrarietat des supremacisme legal des castellà a Espanya, rebaixat en democràcia respecte des franquisme però no derogat. Ara anomenes una sèrie països que segons tu apliquen "sistemes bilingües". Val més que no expliquis com funcionen, perque ja volgueres explicar es cas del Brasil i el contares a s'enrevés de com era. Avui a Espanya no hi ha cap comunitat monolingüe perque hi ha immigració diversa arreu. Ses comunitats que consideres "bilingües" són en realitat comunitats castellanitzades per s'Estat de sa manera que coneixem de sobra, durant una època que no hi havia immigració castellana que servís d'excusa. Una immigració que encara no ha arribat gaire a Galícia, però això no ha llevat s'obligació legal des gallecs de conèixer es castellà. Per tant, s'immigració castellana a ses comunitats catalanoparlants ès una excusa que es nacionalisme espanyol s'inventa a posteriori per justificar sa castellanització des catalanoparlants executada dècades abans. No ès normal que un ciutadà d'un Estat democràtic i respectuós amb sa pluralitat lingüística renegui sa seva llengua i n'adopti una altra com has fet tu. A damunt, estàs ben convençut que has fet un gran acte de llibertat i ès exactament al contrari: un acte condicionat fortament per sa política lingüística de s'Estat, que precisament cerca sa castellanització des ciutadans de llengua diferent. Has renegat es català i has adoptat es castellà perque ès s'únic canvi que s'Estat fa viable. Per molt que dominis es francès, no el pots triar per suplantar es català mentres visquis a Espanya. D'altra banda, has exercit una "llibertat" que no pot exercir cap ciutadà espanyol de comunitat castellanoparlant. Per molt que un sevillà vulgui refuar es nacionalisme espanyol que fa befa des seu accent, no pot "decidir" que sa seva llengua serà una altra. Es canvi de llengua a Espanya només el podem "decidir" aquells que tenim com a pròpia una de ses llengües que s'Estat ha volgut extirpar, i només podem renegar sa llengua nostra si la baratam amb sa castellana. Una "llibertat" ben curiosa i peculiar, aquesta que has exercit. Enhorabona!

user Hey | Hace 1 día

LluísPrimero. Infórmese mejor. En la Resolución 47/135, de 18 de diciembre de 1992 de la Asamblea General de la Organización de las Naciones Unidas, que adopta la Declaración sobre los derechos de las personas pertenecientes a minorías nacionales o étnicas, religiosas y lingüísticas. En su Art. 4. En el Punto 3, dice • Los Estados deberán adoptar medidas apropiadas de modo que, siempre que sea posible, las personas pertenecientes a minorías puedan tener oportunidades adecuadas de aprender su idioma materno o de recibir instrucción en su idioma materno. No existe el derecho del que habla a comunidades sanas, normales o como quiera llamarlas. Lo que si existen son las comunidades bilingües que reconocen dos o más lenguas como vehiculares en dichos sistemas educativos. Incluso si sólo tienen una lengua oficial o nacional, en distintas regiones aplican sistemas bilingües. Un montón de casos. Desde Paraguay o Bolivia a Indonesia, la India, Nigeria o Papúa Nueva Guinea. Y a esto se acerca el caso de España. Y más concretamente el de Baleares. En España hay comunidades bilingües. Por mucho que quiera negarlo. Las únicas CCAA monolingües, lo son en castellano. Segundo. Es gracioso que utilice el caso de Bélgica. Le gustaría que España fuera Bélgica. Pero no lo es. Pero es que ni siquiera Bélgica le puede servir a su argumentario. ¿No ha oído hablar de los Municipios con facilidades lingüísticas? "Communes à facilités linguistiques" Echele un vistazo. Concretamente a la región de périphérie bruxelloise. El fenómeno conocido como la mancha de aceite. La tache d’huile francophone. A este fenomeno se parece más el caso de Baleares y Cataluña. Inmigración valona francoparlante en la segunda mitad del siglo XX hasta ahora, que ha cambiado la sociolingüística de la periféria de la región de Bruselas y ha forzado a cambios legales que reconocen los derechos de los francoparlantes. Porque son belgas y están en Bélgica. No se les puede negar esos derechos. No son 4 gatos llegados de Ceilán. Son belgas mudándose dentro de su país y cambiando la sociolingüística de su país. Gracias por citar el caso. Muy apropiado para contra argumentar su postura. Se está disparando al pie citando el caso de Bélgica. De hecho, muchos en Flandes defienden la escisión de la periféria de la región de Bruselas, cómo paso para facilitar la independencia de Flances. Además, adivine queien se ha negado a firmar y reconocer el Convenio Marco para la protección de las Minorías Nacionales Del Consejo de Europa!!! Sí, sí. Esa misma entidad que le ha puesto muy feliz a algunos en este artículo (incluido a usted) Pues en Flandes se niegan a reconocer el valor de esta organización. En cualquier caso, estás comunas ofrecen un sistema educativo íntegramente en francés para el que lo quiera. Y punto. Y no será porque el sistema legal de Flandes no sea restrictivo con el uso de las lenguas. Ya le digo que ni han ratificado tratados internacionales de protección de lenguas o minorías. Pues ni Flandes se atreve a negar el derecho a la educación en francés a sus ciudadanos francoparlantes. Ni Flandes. Infórmese mejor. Cómo le digo siempre ¿Quiere que le respeten sus derechos? Respete los de los demás conciudadanos suyos y la gente se tomará en serio el respeto a los suyos. AHH Respecto al caso de Quebec. El estudiar en ingles está tan restringido como las estadísticas que se pueden leer en la web de gobierno de Canadá: "Los resultados del censo de 2021 revelaron que más de las tres cuartas partes (76,2%) de los 230.080 niños de 5 a 17 años que eran elegibles para recibir instrucción en inglés en Quebec en 2021 asistían o habían asistido a una escuela primaria o secundaria en inglés en Canadá. En la isla de Montreal, más de cuatro de cada cinco niños elegibles asistieron a una escuela de idioma inglés en 2021 o habían asistido a una en el pasado" Creo que nos vamos a fiar más de lo que dice el gobierno de Canadá. La norma para los angloparlantes de padres angloparlantes en Canadá es estudiar en inglés.

user Lluís | Hace 1 día

De tres espletsEn es primer comentari demanes protegir es "bâléà" que no uses i en es segon reivindiques sa castellanització. Teniu es guió ben escrit i sempre acaba igual, amb sa castellanització per bandera.

user Lluís | Hace 1 día

HeyEs dret d'esser escolaritzat en sa llengua familiar no està reconegut enlloc. A qualsevol comunitat lingüística normal, amb sa llengua reconeguda oficialment i avalada per s'Estat, s'educació se fa en aqueixa llengua i no en cap altra. Per tant, ets immigrants en edat escolar aprenen sa llengua de sa comunitat perque serà sa llengua de s'escola, maldament mantenguin sa llengua familiar dins ca seva. Es fet que ets immigrants de llengua diferent siguin quatre moixos o quatre-cents no dona ni lleva drets. Fa cinc dies, en Bernat Joan i Marí, a un article titulat 'Llengua i inclusió escolar', descrivia com s'integren ets immigrants a ses escoles de Flandes, sa regió de Bèlgica de llengua neerlandesa: "A Flandes, qualsevol migrant que hi arriba i no domina el neerlandès (pensem que, si procedeixen de llocs com Indonèsia o Àfrica del sud, és molt probable que ja el dominin), el primer objectiu que té és aprendre la llengua. Per tant, en el sistema escolar belga-flamenc, el primer any que un infant o un jove arriba al país només té classes de neerlandes. En un grup separat dels grups-classe regulars. A Flandes consideren que el coneixement de la llengua del país resulta del tot imprescindible per poder-se integrar regularment i en igualtat de condicions al grup-classe. Per tant, entenen que no es tractaria d'una política inclusiva, aquella en què infants amb deficiències en el coneixement del neerlandès fossin situats en grups-classe que funcionassin regularment. (Allà, certament, a diferència d'aquí, el cent per cent de les classes són en neerlandès, pertot arreu i sense excepcions, excepte pel que fa a les escoles estrangeres. Impartir classes en francès, dins l'àrea geogràfica flamenca, seria, senzillament, il·legal, i no tenc cap dubte que la inspecció educativa ho perseguiria de manera implacable)." Queda clar que ets alumnes immigrants a Flandes primer de tot aprenen sa llengua i posteriorment són escolaritzats. En cap cas són segregats a escoles que funcionin en sa llengua familiar. Tal dret no existeix i ningú acusa s'Estat belga de fer ideologia amb sa llengua. Qui feis ideologia amb sa llengua sou es nacionalistes espanyols. En es darrer debat que mantenguérem, tu mateix vares reconèixer que renunciares a sa llengua familiar catalana i n'adoptares sa castellana "por rechazo al catalanismo". Ho has dit tu mateix amb tota naturalitat. Respecte des cas del Quebec, rebre educació en inglès no ès tan senzill com ho pintes; està molt restringit. No basta esser de família angloparlant. Ets alumnes han d'obtenir un "certificat d'elegibilitat" que només se concedeix en aquests casos: 1. Nins que veren fer sa major part d'estudis en inglès a una altra província, així com es germans. Almanco son pare o sa mare ha d'esser ciutadà canadenc. 2. Nins es pares dels quals feren sa major part de s'escola primària en inglès al Canadà. Son pare o sa mare ha d'esser ciutadà canadenc. 3. Nins es pares dels quals varen anar a una escola francesa al Quebec després de dia 26 d'agost de 1977, maldament fossen elegibles per assistir a l'escola inglesa en aquell moment. 4. Nins que, durant es curs escolar anterior o actual, anaren a una escola inglesa a New Brunswick, si almanco son pare o sa mare viu al Quebec. Es seus germans també es classifiquen. S'ha de tramitar sa sol·licitud corresponent i Es Ministeri d'Educació l'ha de concedir. Estudiar en inglès ès una excepció al Quebec i està molt restringit. Sa norma ès estudiar en francès.

user Hey | Hace 1 día

VirotSí Por aclarar. El Consejo de Europa no es una institución de la unión europea. Es el equivalente a la Unión Africana o la Organización de los Estados Americanos. No es la unión europea. Y promueve su actividad con el inglés y el francés como únicos idiomas oficiales. El valor o peso jurídico de sis declaraciones es el mismo que el de la Unión Africana o la OEA. Es decir. Ninguno

user Hey | Hace 1 día

Vaya parNo tengo una postura radical en esta cuestión. Entiendo que es relevante que se pierdan hablantes de un idioma. Pero está cuestión no puede ser excusa para atacar los derecho más básicos. Y esto va de derechos. Concretamente el de los padres de qué sus hijos mantengan parte de su educación en su lengua familiar. Hablamos de la mitad de la población de Baleares. No son 4 gatos. No tienen sentido que el castellano no pueda ser vehicular junto al catalán en proporciones más o menos parejas, bajo la excusa de que "se pierde el catalán". ¿Qué mal hace al catalán que sea vehicular junto al castellano en la enseñanza? Parece que es una cuestión más de ideología política que de criterios educativos. Le pongo un ejemplo. En Quebéc los niños de familias alglofonas (que en Montreal llegan al 30% según que barrios) tienen derecho a una educación íntegramente en inglés con el francés como asignatura. De igual manera que a los francoparlantes se le da íntegramente en francés. No es el modelo que yo defiendo. Prefiero el bilingüismo con las dos lenguas vehiculares por economía de medios. Pero se lo comento porque no hay un país dentro del grupo de democracias liberales occidentales donde se de el caso de que se niegue como vehícular una lengua de uso mayoritario en la población. Es simple defensa de derechos fundamentales. Y luego ya hablamos de cómo le van a los idiomas si queremos. Pero no recorremos derechos bajo cualquier excusa

Mallorquí i espanyol! Mallorquí i espanyol! | Hace 1 día

Som i SeremI a Disney

user De tres esplets | Hace 2 días

Vaya parVete a la administración pública o a cualquier colegio público. Toda la documentación está en catalán. Las clases son en catalán. Incluso hay profesores que dan la asignatura de castellano en catalán. Ridículo.

user De tres esplets | Hace 2 días

Aquí lo que hay que proteger no es el catalán sino el Baléà.

user Virot | Hace 2 días

PmYo, por mi edad, los he conocido, mallorquines que no entendían ni hablaban el castellano... también había gente que no entendía ni hablaba el mallorquín. Nada que inventar. Por cierto, el Comité de "expertos" publica sus informes sobre España en inglés, curiosa forma de fomentar las lenguas regionales...