* @Es conco de can Simó, t'aclariré en la teva ignorància: El projecte lingüístic s'aprova per TOTA la comunitat educativa al Consell Escolar del Centre, amb representació de famílies, alumnat, professorat, ajuntament i equip directiu. Posteriorment s'envia a la conselleria perquè es revisi si està adequat a la llei de normalització lingüística i finalment queda establert. * Al Projecte Lingüístic queda molt calr quina serà la llengua vehicular i les matèries que s'impartiran en cadascuna de les llengües, per tant, les votacions d'una classe no serveixen per a res. I un exemple: si s'hagués votat fer les classes en àrab? què hi diríeu? I per acabar, hem d'aclarir una cosa: Del CATALÀ que parlam a Mallorca en deim MALLORQUÍ, del castellà que es parla aquí en deim FORASTER; ho enteneu o es necessita un dibuixet?

AnonimusCuéntame como lo haréis ? Por que si una casa de vuestros padres da por ejemplo para un hijo , vale lo compro. Pero si hay hermanos .. que hacéis? Vivís todos en la misma casa plan gran hermano? O lo vendéis para comprar estudios en Mallorca? Después todos sabemos que la media de hijos son o 1 o 2 x habitante Español . Según mis cuentas la isla lo van a conquistar con los vientres de las madres de fuera . Una familia de mis vecinos con 3 habitaciones viven los padres más 4 hijos de origen africano. Y así de forma escalada en toda la isla hay siempre más de dos hijos por familia extranjera. Si un político lee este mensaje podría pensar en hacer domicilios de 15 plantas o más y si quiere que sea sostenible .. pero que lo haga por que no cabemos. Y si puede hacer tambien macro parkings de 12 plantas tambien para que no contaminemos los barrios para dar mil vueltas a buscar parking y conectar el supuesto coche electrico .Así de sencillo. Un saludo Saludos

El proyecto lingüístico se vota? Participan los alumnos o solo los profesores? Hay variedad suficiente de proyectos lingüísticos para que los padres puedan elegir el que más les gusta? Tienen la publicidad suficiente y son conocidos por los padres? Porque da la impresión de que la sociedad va por un lado y el mundo de la enseñanza pública y concertada va por otro.

ca de bouTens ses mateixes ganes d'intoxicar de sempre, però vas perdent facultats. Sa Real Academia Española era importantíssima per tu mentres la podies manipular grollerament i a conveniència. Emperò com que un servidor te va desbaratar cada jugada bruta que provares de fer, ara resulta que la RAE no ès un organisme oficial i a damunt està controlada per un banc. Abans la feies teva per conveniència sectària i ara la refues també per conveniència sectària. No has canviat. Menties abans i continues mentint ara, perque saps perfectament que ses definicions de la RAE sobre es català, es mallorquí i es valencià són de l'any 1884, i per tant no tenen relació amb cap banc ni amb cap polític actual ni amb s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears vigent, aprovat l'any 1983. Recordem ses defincions acadèmiques recollides en es diccionari de la RAE, edició del 1884: catalán m. Lenguaje hablado en Cataluña, del cual son variedades el valenciano y el de las islas Baleares. mallorquín m. Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán. valenciano m. Dialecto de los valencianos, una de las variedades del catalán. Segur que recordes perfectament aquestes defincions, perque es dia que les descobrires vares sofrir una crisi ideològica espanyolista que te va obligar a abandonar es fòrum durant una bona temporada, fins que tornares dissimulant com si no hagués passat res. Però sa crisi havia estat esser forta i profunda! Per variar, també menteixes respecte de per què es ciutadans de Balears no vàrem ratificar s'Estatut d'Autonomia en referèndum. No té res a veure amb sa llengua sinó amb es mecanisme constitucional d'accés a s'autonomia. Ses comunitats considerades "històriques" perque havien tengut un estatut d'autonomia durant sa Segona República —Catalunya, País Basc i Galícia— accediren a s'autonomia per sa via ràpida de s'article 151 de sa Constitució, que exigia ratificar s'Estatut d'Autonomia en referèndum a totes ses províncies. S'hi va afegir Andalusia, que va aprovar s'Estatut "per raons d'interés nacional", a pesar d'haver perdut es referèndum a sa província d'Almeria. La resta de comunitats autònomes —Illes Balears incloses— accediren a s'autonomia per sa via lenta de s'article 143, segons la qual s'Estatut d'Autonomia no havia d'esser ratificat en referèndum. Aquesta ès sa vertadera explicació de per què no vàrem votar s'Estatut, que no té res a veure amb cap confabulació catalanista. Sabem de sobra que t'agradaria erradicar s'oficialitat de sa llengua catalana, pròpia de ses Illes Balears de fa vuit segles, i recobrar sa castellanització franquista amb la qual te senties ben a pler com a mallorquí aforasterat, però t'assegur que aquella època no tornarà.

Ivan 84En relación a lo que figura en la RAE, que no es ningún organismo oficial, sobre el MALLORQUÍN. Te ruego que busques los patrones que aportan los dineros para que dicha entidad se mantenga. Te asombrará comprobar cuál es el banco que traza sus designios a través de la RAE, que catapultó a un simple abogado de los mucho que tenía en nómina a puestos relevantes dentro de su organización. ¿Qué tuvo que hacer para recibir tales beneficios?. Negociar en Menorca que lengua debía figurar en el estatuto y como comprenderás resultó el catalán IMPUESTO con nocturnidad y alevosía ya que no dejaron que el pueblo votase, al igual que con la Constitución, la aceptación del estatuto de Baleares. En el momento que se nos permita una votaciones, seguro que la lengua de Pompeu Fabra será erradicada como cooficial, punto de anclaje en el que se acogen los catalanistas.

Josefa LlucdamerdaHe vivido fuera de Baleares 35 años sin ningún problema. Me siento tan de allí como de aquí y mis hijos nacieron fuera. La cuestión es integrarse y aceptar donde vives sin que sean ellos los que se amoldan a ti ni exigirles que te estén agradecidos por tu presencia. Donde fueres haz lo que vieres. Si viviera en Galicia en tres meses hablaría en gallego y presumiría de ello. En ningún caso les obligaría a que me hablaran en una lengua no materna.

Alfa 7Tens bibliografia a bastament de sobra sobre sa llengua catalana i es dialectes. Informa-te'n! Ses llengües no són nacionalistes ni antinacionalistes. Aquí xerram, parlam, conversam… sa llengua que anomenam mallorquí i que rep sa denominació acadèmica de llengua catalana. Ningú l'ha introduïda per la força perque ès pròpia i hereditària des mallorquins de fa vuit segles. Ses elucubracions i ses teories terraplanistes sobren, i es supremacisme castellà que havies expressat més avall també.

Visca sa nostra llengua mare : el CATALÀ !!! \\*//

Primero: esta alumna no "pide nada" pues este colegio (según el artículo del periódico) imparte las clases en catalán. Segundo: esta alumna "no pide nada" pues era un debate en clase. No es que ella fuera a Conselleria de educación, o a la directiva, o a su tutor solicitando las clases en catalán. Siemplemente se estaba debatiendo en clase esto y ella dio su opinión.

Miris on miris, tot són guirisLa ignorancia como siempre y por costumbre flota en tus comentarios, La ATLANTIDA, Los CAMPOS ELISEOS, Los PAISES CATALANES, pura ficción