Em fa l'efecte, Estornell, que vas errat i que això que ara et diré t'alegrarà: Dins el món parab, o musulmà en general, la natalitat cau ràpidament, amb poques excepcions. L'Iran té, ara, una natalitat més baixa que França. Al Marroc, per triar-ne un altre exemple, el 1960 cada dona tenia una mitjana d'entre 6 i 7 infants. Avui dia (2016), 2,1 infants per dona. No fa gaire, un ministre marroquí declarava, alarmat, que al Marroc d'avui dia no s'aconsegueix la renovació generacional. Hi podem afegir que els infants àrabs del boom dels 1960 ara arriben a l'edat de la jubilació i que les perspectives que les darreres generacions puguin contribuir a garantir-los les pensions són precàries. I després, de què gemegues, Estornell? Fes com jo, que som pare d'una família mallorquiníssima i molt nombrosa. Posa-t'hi, Estornell.
A mi entender lo que distingue ser mallorquin o no , no es el apellido ni el origen de sus antepasados, para mi es el idioma inconscientemente en que pensamos las 24 horas del dia. ¿ En que idioma piensa uno cuando por ejemplo se pilla el dedo en una puerta?.