maura això de "comunitat autònoma" és bastant nou, no trobes?

INTRODUCCIÓ I. RESUM HISTÒRIC DE L'OBRA DEL DICCIONARI Antecedents. Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és una obra comprensiva de la llengua que es parla "al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya". El nom que designa més pròpiament aquesta llengua és l'adjectiu català: en dir llengua catalana queda denominat el conjunt de formes de parlar pròpies de totes les comarques indicades en el subtítol. La raó d'aquesta denominació és el fet, històricament demostrat, que Catalunya va esser el punt de partida des d'on, en l'edat mitjana, aquesta llengua es va estendre, per la repoblació, a les altres regions esmentades. En virtut de la Reconquista contra els musulmans, en els segles XI a XIII, es va propagar la llengua a les terres orientals d'Aragó, a les illes Balears i al País Valencià; i en les guerres de la corona d'Aragó per terres d'Itàlia, a mitjan segle XIV, la ciutat de l'Alguer va esser evacuada pels sards i repoblada de gent catalana. Aquesta llengua va tenir una gran florida literària mentre la corona d'Aragó va estar vinculada a monarques de la dinastia catalana. S'inicia la decadència després que, per la unió de les corones aragonesa i castellana (1474) i pel descobriment d'Amèrica, Castella adquireix la preponderància política, cultural i econòmica damunt tota la Península Ibérica. Per augmentar la depressió del català, el primer rei borbònic, Felip V, vencedor de la guerra de successió, es venja dels països catalans partidaris de l'arxiduc Carles d'Austria, promulgant el Decret de Nova Planta (1714), pel qual s'anul·len els Furs de Catalunya, i en posteriors ordenacions del mateix rei i del seu successor Carles III es procura ofegar la vitalitat del català en l'ensenyança i en tota mena de manifestacions públiques. La nostra llengua quedava així reduïda quasi exclusivament a l'ús parlat i casolà; però es conservà amb una vivacitat admirable, sobretot a les regions més allunyades de les grans ciutats, com un foc colgat que en el moment històric oportú havia de revifar-se en una nova flamarada.

INTRODUCCIÓ I. RESUM HISTÒRIC DE L'OBRA DEL DICCIONARI Antecedents. Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és una obra comprensiva de la llengua que es parla "al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya". El nom que designa més pròpiament aquesta llengua és l'adjectiu català: en dir llengua catalana queda denominat el conjunt de formes de parlar pròpies de totes les comarques indicades en el subtítol. La raó d'aquesta denominació és el fet, històricament demostrat, que Catalunya va esser el punt de partida des d'on, en l'edat mitjana, aquesta llengua es va estendre, per la repoblació, a les altres regions esmentades. En virtut de la Reconquista contra els musulmans, en els segles XI a XIII, es va propagar la llengua a les terres orientals d'Aragó, a les illes Balears i al País Valencià; i en les guerres de la corona d'Aragó per terres d'Itàlia, a mitjan segle XIV, la ciutat de l'Alguer va esser evacuada pels sards i repoblada de gent catalana.

Debería aclarar el ínclito Mas a qué "valores de catalanidad" se refiere, por si entre esos valores se encuentra el de trincar con el mayor descaro el 3% de toda obra pública efectuada en esa COMUNIDAD AUTONOMA (ya está bien de la estupidez de auto-llamarse "pais"), tal y como les espetó en sede parlamentaria el anterior president Maragall.

En Pep Gonella En Pep Gonella té un ca de bou, el baratà amb un ou de xoriguer, el va dar an es porquer de Son Caliu que era s'homo més viu de dins Son Serra, sabia tocar guitarra i castanyetes; feia ballar pessetes dins un capell.

o que incorrectamente se conoce como "dialecto occidental del catalán" es producto de la secular migración de mozárabes valencianos hacia tierras de Lérida y Occitania, y a la fuerte valencianización que experimentaron las comarcas leridanas desde el siglo XIV al XVIII, consecuencia de la influencia y prestigio político-cultural del Reino de Valencia y su Lengua Valenciana en esa época.

# El Balear tiene gramática y diccionarios desde 1835. El Catalán desde 1912 – Pompeu Fabra. # El Balear fue reconocido idioma por la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona en 1840 y por la Real Academia Española de la Lengua en1928 (además, fue nombrado D.Llorens Riber miembro de ésta última en representación de la Lengua Mallorquina y Balear. En 1959, la misma Academia ratificó la categoría de idioma al Balear. # El Balear está reconocido mundialmente como el idioma que se habla en Baleares, y que está formado por las modalidades fonéticas de mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterano. # Enciclopedia Universal Ilustrada, tomo XXI página 43: "....asimismo, los modos de hablar usados en España...........habiendo las modalidades galaica, portuguesa, asturiana, leonesa, catalana, valenciana, murciana, baleárico y castellano". # Gran Enciclopedia Rialp, tomo XIV página 835: "el Balear es una de las lenguas más arcaizantes de toda la romanía". # Lexicon der Romanistischen Liguistik – 1991, tomo V, página 139: "en los nombres y en los monosílabos, la "erre" final románica desaparece en Balear, acentuándose dicha desaparición".

nomès cal fer una ullada a aquests comentaris per a treure una sencilla conclusió.l'insult,la imposició a l'altra a deixar d'utilitzar la seva llengua,(esa cosa que balbucieris)l'odi que transpuen aquestes expresions,la intolerància que transmeten i el sectarisme, d'aquell què és incapaç d'aceptar els principis bàsics de la democràcia, que és el respecte minim i necesari per a la convivència. Venen de part dels nacionalistes espanyols.D'els que utilitzen demagògicament els Catalans i la llengua per a despertar els instins més bàsics

Jaumet,jo,inedependentista fa molts anys que ho sóc,i cada vegada en sóm més,venvingut,amb espanya anem de cul,amb espanya no hi ha res a fer,perquè on no n'hi ha no en pot rajar.salut

Que valores son esos? Hay que ser arrogante para decir eso