Això vol dir que encara ets més cínic i més fals del que em pensava. No hi ha res pitjor que patinar a la teva pròpia pixarada.
Per comesá, En Hagège ês un autó an so que coincidesch en practicament tot lo fundamental que diu. Y bé, posats à sustituí, cadescú sustituex lo que vol. À ne quest cás, jo sustituesch galês per baleá y inglês per catalá.
"El verdadero peligro proviene mayormente de las lenguas (...) más masivas y prestigiosas cuya promoción suele coincidir con la de las estructuras del ESTADO. (...) Estas lenguas (...) son peligrosamente predadoras porque aun cuando tienen iguales efectos que una lengua extranjera no despiertan la misma desconfianza." "(...) los nacionalismos pueden (...) contribuir a la salvación de las lenguas." (El lingüicidio. Claude Hagège y la muerte de las lenguas) Tot això ho diu un dels "teus", no cap "perillós filòleg roig catalanista" de la UIB. No he trobat res que relacioni aquest senyor amb la unitat de la Llengua Catalana.
(L'article està en espaÑol, perquè vegis que no som gens sectari) "(...) el proceso que ha llevado al abandono del galés en el país de Gales (...) la élite políticamente dominante empezó a emplear el inglés y el efecto fue propagándose, a paso firme, en las clases inferiores." (si substitueixes "Gal.lès" per "Català" i "Anglès" per "castellà", talment com als Països Catalans, especialment sagnant al País Valencià i una mica menys a Balears, després de la conquesta castellana al s.XVIII i al decret de nova planta. Vos sonen de res els "botifarres"?) "Entre las causas políticas (...) los instrumentos de aniquilación que un ESTADO es capaz de poner en acción la escuela puede ser uno de esos instrumentos. La política llevada a cabo por los gobiernos (...) consistió (...) en integrar por intermedio de las escuelas a las comunidades indígenas. Se sostenía que el único modo de 'civilizar' a los niños indígenas pasaba por sustraerlos de toda la influencia 'bárbara' de su ámbito natal."
@Memeu, En Camille Chabaneau vá sê un des romanistes y provensalistes francesos més destacat des sigle XIX. En Karl Bartsch vá sê un provensalista alemán des sigle XIX, y alumno aventetjat de, ni més ni manco qu'En Wilhelm Grimm, coautó an so seu germá Jacob des diccionari de referenci de sa llengo alemana. Y per acabá, En Philippe Blanchet ês un llingüista contemporani amb una claridad mental qu'ha revolucionat sa sociollingüístique moderna.
@Memeu, Homo, comprench que tú no tens perquê sebre quí son tots aquets grans llingüistes que cit. Però te bastava cercá es seus noms à internet per no mostra es lleutó. Per que te facis una idea de sa talla intelectual dets erudits qu'he citat, te puch dí qu'En Claude Hagège ês un llingüísta qu'ha estat añs infinits professó des Collège de France, à France ribá à sê professó des Collège de France ês es máxim reconexement acadèmich que pot rebre un intelectual. En Charles Camproux vá sê un occitanista des sigle XX que vá deserrollá sa seva carrera à s'Universidad de Montpeller, qu'ês una de ses més antigues d'Europa, y que per cert era s'Universidad de S'Antich Reyno de Mallorca. En reconexement à N'En Charles Camproux S'Universidad de Montpeller vá possá es seu nom à un des seus edeificis. En Frederich Mistral vá sê premit Nobel de lliteratura y autó des diccionari de referenci de sa llengo provensal.
biel, els argentins li diuen castellà o espanyol a la seva llengua, i no són ni una cosa ni l'altra. Així que de genèric, res de res. És com si li volguessin dir argentí perquè no poden veure en Rajoy. Un desbarat. El nom de català aplicat a la llengua és lingüístic i no polític, és a dir, neutre i independent de la situació política. I es diu català (de Mallorca) perquè la llengua es va formar a Catalunya Vella i perquè, agradi o no, els mallorquins som descendents dels catalans que repoblaren l'illa. I aquestes evidències no es poden negar
De sempre es mallorquins tant com es valencians hem tingut a mal que a sa nostra llengua li diguin "catalá", fet que ens vincula, ens agradi o no a Catalunya. Millor seria cercar un altre nom generic com han fet es castellans que li diuen espanyol, així s'acabaria tot d 'una tanta polemica.
Fomentar, normalización, intenciones, etc. Y luego se abre un lugar de enseñanza que no se denomina ni en catalán ni en castellano: Rafa Nadal "Academy" (sic). Lo siento por Rafa, al que admiro, pero lo peor vino al concederse los diplomas de fin de curso bajo los acordes del "Rule, Britannia! A santo de qué. Inaudito.
Típica contestació de catalanista, cuand vos quedau sense arguments comensau à desbarrá...