@Ciudadano, que no existen "variedades del catalan" aver si te enteras, una cosa es el catalan como dialecto y otra cosa es el dialecto Mallorquin ó Ibicenco ó Menorquin, todos son dialectos no idioma para ser considerado idioma debe ser reconocido a nivel mundial y no es el caso, otra cosa es que los catalanes como es habitual en ellos quieran adapatar la historia a su interes
Basta que consulti es diccionari de n'Alcoverl , s'IES no inclou moltes entrades des DCVB, per això els hem de deixar d'usar? Jo no hi estic d'acord. 1. AN (o ana). var. vg. de la preposició a. «An aquell l'estimaven» (Ross., Conflent, Cerdanya, Mall., Men.). «An tu t'ho dic» (Vallès). «Me donà la comunió ana jo» (Conflent). «No l'entenc, an ell» (Alcoi). «Anàvem contra an ell» (Morella)..... Etim.: d'un creuament de les preposicions a i en (ăd, ĭn). Vegeu una explicació de la formació de totes les variants de les preposicions a, en i amb, proposada pel P. Josep Calveras en Anuari OR, I (1928), pp. 160 i ss. Vegeu també J. Gulsoy en RLiR, xxix, 38-59.
Fomentar aquest tipus d'eines és un pas més cap a l'extinció de la nostra llengua. Als únics als que els pot interessar separa el mallorquí del català és als que cerquen la castellanització total de les nostres illes.
Aqui ningú vol fotre ningú, en absolut. Des des punt de vista de s'Institut d'Estudis Catalans "AN ES" és una errada. Però es model de sa Fundació Jaume III, encara que se basa en un 99% en sa normativa de s'IEC, també se basa en altres fonts quan ses solucions instituteres no els convencen. Borja Moll hauria traduït "al cliente" com "al client" o en dialectal "as client" (que no ho diu ningú, encara que aquesta solució estigui admesa per s'Institut) o "en es client". Aquesta segona opció ("en es client") és molt discutible perquè "en" no actua aquí com a circumstancial de lloc sinó com a complement indirecte i, per tant, seguint ses rondalles mallorquines de Mossèn Alcover, s'ha optat per usar "an es" en lloc de "en es" (discutible) o "as" (correcte però inaudit). Quant a "ser de ses set cases" és evident que MALLORQUINA té raó, falta un "ses", una correcció que MALLORQUINA podria advertir an es responsables des traductor enviant un correu electrònic a: traductor@jaumetercer.com
Com no som castella hi ha vegades que el tenc per traduir del catala al castella. Aqui a ses illes sa parlara sa llengua nostra tant si volen com si no volen els castellanistes.Aixi que poreu lladrar totlo que volgueu
El catalán es una lengua muerta. Lo hablan en los colegios por oblogación pero en la calle lo hablan cuatro gatos. Impongan el inglés y sabrán lo que es labrarse el porvenir. El catalán ocupa tiempo innecesario sin aportar nada a un curriculum que quera brillar. Es más, en mi caso si veo que una persona que desea ocupar un puesto de mi empresa, le da mas importancia en todo lo que ha hecho a la lengua que a la materia, ya puede seguir buscando a otra empresa en dónde dejar su CV.
Veig que aquest traductor tampoc corregeix les errades ortogràfiques que fan mal a sa vista. Per cert allà on tradueix "tiene muchos humos" per "pensava ser de set cases" la traducció seria : pensava ser de ses set cases, encara que seria més literal: Té molts de fums o té uns bons fums. El que u utilitzen és una frase feta, no una traducció. I escriure : "an" és una errada com un piano, se posin com se posin s'escriu "en" que sona ben igual, només ho fan per fotre. Curiós que molts dels que les alaben ho fan en castellà.
Esto es Occitano.. "Dintre las lengas romanicas, las classificacions an pogut variar segon los autors. Mas dempuèi lo lingüista Pèire Bèc , los especialistas son consents per dire que l'occitan amb lo catalan, sa lenga bessona, constituisson un grop pròpri, l'occitanoromanic, que fa una transicion entre dos autres grops pus periferics: lo galloromanic e l'iberoromanic. Los sols sinonims que s'emplegan correntament, uèi, son occitan (lo pus frequent) e lenga d'òc (un pauc mens frequent). Aquestes dos noms, apareguts a la fin del sègle XIII, venon de l'advèrbi afirmatiu òc: a l'Edat Mejana serviguèt per distinguir la lenga d'òc o occitan, la lenga de si o italian e la lenga d'oïl o francés (en essent oïl la forma anciana per oui en francés modèrne). El institut d'estudis català TE MOLTA FEINA habra que inventar alguna teoria de que los catalanes repoblaron Occitania...
Bien , bien y bien por recuperar el mallorquin
@Jaimito el Conquistador Lo que marca la diferencia entre un idioma y un dialecto es única y exclusivamente la existencia de una gramática propia. El catalán tiene la suya y, por tanto, es un IDIOMA tanto si te gusta como si no. En cambio, sus distintas variantes, como ocurre con las del español, sí son dialectos. Te recomendaría que antes de soltar esas barbaridades que sueltas, te informases de lo que dices porque lo único que consigues es quedar en el más absoluto ridículo.