como dice un tertuliano,,QUE PASA QUE ANTES DE 1229 EN MALLORCA LA GENTE HERA MUDA,,,,TONTAINAS,,,CATALANOFOBIA COMO FRANCO,Y MIRA QUE PARECIDO TIENE,,,DXDXD

Fora de contacte???? Fora de contacte??? Ferse entendre?????

Aquesta Margo... Quin conflicte interior, que arrossega... Sa mare i son pare li varen posar Margalida, però això no era modern, i ella s'ho va canviar... Cas típic de manual de psiquiatria. Per altre banda, reina meva, podries deixar d'utilització frases tretes fora de contacte, per favor? Ah, i aprèn a escriure una mica, perquè sa veritat es que es mal de fer entendre el que vos expresar.

Que és de lleig aquest caparrot den Mossen Alcover que hi ha a la Plaça Ramon Llull de Manacor. De darrera pareix un caparrot com els que surten a Sa Pobla per Sant Antoni. Si voleu veure un bust ben fet den Mossèn Alcover heu d'anar als jardins de Lluc (entrant a mà dreta). És molt més petit que aquest però està fet amb unes mesures ben proporcionades. És obra d'un gran escultor manacorí (No diré el nom per no semblar que volem afavorir a ningú), a qui crec que haurien d'haver encarregat l'obra.

I tu ets tan mal educada que no ets capaç de veure lo retratada que quedas. Per altra banda, no tenia coneixement de que això fos una batalla. En tot cas m'he limitat a transcriure les cartes originals de Mossèn Alcover, si hi ha res que no t'agradi no es culpa meva, tal vegada li voldrá dir beneït al mossèn (cossa que no ho era amb absolut) i no a mi. I si, m'he molestat a contestar-te perque se que SI ho llegirás.

Jo ja no tornaré mirar aquest diari, per que només està fet pels de dretes, i per això puc llegir El Mundo, que té més qualitat. Adéu a tots. P/D Margo: No te pensis que és per que has guanyat sa batalla. Ho dic per que ets tan beneïta que no ets capaç de veure elridícul que fàs, i no te molestis en contestar-me,que no ho llegirá.

"La lingüística ha fet ja un gran camí per superar tots els perjudicis" Sa lingüística pot ser si, però vist lo vist, ses contínues polémicas que hi ha a s'illa entre els que defensan es català estandar i els que defensan sa modalitat illenca (la nostra llengo mallorquina, com deia Mossèn Alcover)pareix que no ho estan tan superats.

el lingüista alemany Georg Kremnitz és professor a les universitats de Münster de Westfàlia i de Viena, autor de recerca i treballs sobre l'occità, el català o el crioll a Martinica. Kremnitz, G (1979) “Sprachen im Konflikt Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguisten” (Tubingen: Gunter Narr Verlag, 1979) Sobre la superació dels perjudicis lingüístics mireu aquesta conferència de Jesús Tuson http://video.google.com/videoplay?docid=7368626707619241241

Com a pares de la lingüística catalana es pot anomenar a Antoni-Maria Alcover (1862-1936) i a Pompeu Fabra (1868- 1948). La gran preocupació de tots dos era tornar al català el prestigi que es mereixia i que aquest pogués tornar a ser emprat com a mitjà de comunicació plenament vàlid. També volien despertar una consciència social vers la llengua, catalanitzar la consciència social de la població. Alcover va promoure el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) al què segons Kremnitz “es van inscriure més de 3.000 participants en una època en què els Països Catalans no disposaven ni de deu lingüistes preparats.” Una de les conseqüències del Congrés va ser una extraordinària animació de la lingüística catalana, un gran nombre de treballs i un constant interès de la població cap a la llengua. D'Alcover cal esmentar també el diccionari, una obra amb grans implicacions sociolingüístiques ja què va tenir molta consideració envers els dialectes i els llenguatges tècnics. Pompeu Fabra es va ocupar més dels aspectes normatius. S'ha de dir que en aquella època estaven en bolquers com qui diu. Per sort les nostres parles han anat evolucionant i han revifat, no podem quedar-nos en la renaixença o el modernisme. La lingüística ha fet ja un gran camí per superar tots els perjudicis.

Aixó opinava Mossèn Alcover de l'estàndar normalitzador d'En Fabra i companyia: "Sí, els estornells de l'Institut someteren l'obra admirable de la poetessa mallorquina a una vertadera tortura, capgiranthi una infinidat de versos, llevan mots i mudantne perque no los semblaven prou dignes per mallorquins o perque no s'usen a Barcelona o perque no entraven per l'ull dret d'En Fabra, En Carner o en Mn. Clascar. De manera que l'obra de Dª. Mª. Antònia en sortí considerablement esmutxada i estisoretjada llevantli, aquells elets antifilològics, una partida de formes de llenguatge, sustituint-les per formes barcelonines, absolutament estranyes a Mallorca, resultant ara dins l'obra un cocòrum de FORMES REPUGNANTS A LES ORELLES BALEARS i que han d'induir a error an els lectors no mallorquins fentlos creure en la coexistencia de totes aquelles dins lo llenguatge mallorquí, falsetjant, la secció antifilològica de l'Institut, d'aqueixa manera tan irregular, la nostra realidat llingüistica, no ab l'idea de enriquir-la ni d'aixemplarla llegítimament, sino just per la pruitja rabiosa D'IMPOSAR lo barcelonisme BALDRUFENC I BALDRUMER."