Llorenç CapellàPalma23/06/23 0:29
TW
2

Jim Oliver va proclamar-se campió d’Europa de catch l’any 1952. Abans de practicar aquesta especialitat de lluita, s’havia dedicat a la boxa amb èxit notable. De cinquanta-sis combats va guanyar-ne cinquanta-un, de manera que va representar Espanya a les Olimpíades de Londres de 1948. Tenia vint anys i un futur esplendorós. Va ésser quan va passar-se al catch. Tots els boxejadors acaben sonats, em va reconèixer, en canvi en el catch sembla que ens matem, però procurem no fer-nos cap lesió irreparable. Per entendre’ns: si un lluitador s’extralimitava, rebia l’avís dels altres. Procura anar en compte, l’advertien, si ens fas mal també te’n farem. Aquesta filosofia del catch ha estat assumida pels districtes balears de Pepé i Vox. No ens fem mal, sembla que s’han dit, perquè si ens respectem ens esperen quatre anys de ventura infinita.

Inesperadament els seus correligionaris del País Valencià han estat a punt d’aixafar-los la guitarra. Els blaveristes han obert la porta de les institucions a Vox, i Vox hi ha irromput com un bou en els encants. Les barbaritats sobre violència de gènere d’un tal Llanos i l’admiració del torero Barrera per les coses de Don Fransisco, han obligat els populars a ajornar la conxorxa Made in Castilla-León d’aplicació prevista a les Balears i que entusiasmava Jorge Campos fins al deliri. Endemés, l’expressivitat taurina d’un Abascal presumint d’haver dado la puntilla al govern de Ximo Puig, ha fet que na Margarita de Campos sentís rampa fins a l’arrel dels cabells. L’alferes Bauzá va pretendre dar puntilla a l’escola catalana i, en comptes de fer-ho, va rematar el canyellisme fins al punt de fer perdre bous i esquelles al Pepé. Per allò que gat escaldat d’aigua freda fuig, Vox queda, temporalment, fora del Govern i de Cort.

Cal, des de l’òptica pepera, no donar gaires arguments a Pedro Sánchez per activar el vot d’esquerres, encara que el PSOE s’assembla tan poc a l’esquerra històrica com una missa a un número de variétés. Amb tot, Sánchez sobreviu a Sánchez i podria donar-se el cas que la por al franquisme li donés vots a cabassos. Probablement és aquesta l’única raó (la tàctica del catch!) que impedeix que el lobby hoteler-conservador i els caralsoles es reparteixin les poltrones de les primeres institucions. Ho faran més endavant. Ja ho han fet a Calvià, Marratxí, Alcúdia i Llucmajor, on probablement faran tant com puguin per a diluir la presència de la llengua catalana entre un bilingüismo risueño d’encuny galleguista i un més contundent habla el idioma del imperio, que és sant i senya del patrioterisme espanyol més fastigós. La plagueta d’acords que ha donat la presidència del Parlament a Gabriel Le Senne, suposa un retorn al nacionalcatolicisme.

Dic això per sortir al pas a una opinió de moderada conformitat que s’escampa com taca d’oli entre la gent de casa nostra, la que proclama estimar llengua, cultura, escola i tots aquells valors o guanys que ens dignifiquen. Sort que tenim na Marga...!, exclamen. Quin error...! La senyora Prohens no pot ésser la garant dels valors culturals ni socials que molts de nosaltres sabem amenaçats per Vox i que, en definitiva, el seu partit també amenaça. Prenguem-ne nota: qui destrossa sense manies el País Valencià es disposa a fer el mateix a les Illes Balears. Que la veritat fa mal...? És cert. Però més en fa ignorar-la.