Municipios

Montuïri: 125 años de noticias

Gabriel Mayol, historiador | 29/03/2018

Valorar:

En mayo de 1893, la primera noticia publicada por La Ultima Hora sobre Montuïri se hacía eco de la brutal agresión de un hombre a su propia madre, comparando el temperamento de la sociedad rural de la época con el de los habitantes de una región africana. Este detalle no pasa por alto al historiador Gabriel Mayol en el análisis que realiza sobre la historia de Montuïri a través de las crónicas publicadas en este diario durante los últimos 125 años.

Asesinatos, trampas en una carrera del Cós a finales del s. XIX, la rivalidad entre dos destacados ciclistas y la detención del joven Macià Manera, en 1989, acusado de pertenecer a Terra Lliure, son algunos de los hechos que han quebrantado la tranquilidad de Montuïri en estos años. El monográfico "Montuïri: 125 años de noticias" también da fe de la intensa actividad cultural desplegada en el municipio: los Cossiers, los escritores Pere Capellà - Mingo Revulgo - y su hijo Llorenç Capellà, premiado con el Ciutat de Palma de novela; el yacimiento arqueológico de Son Fornés y el compositor Antoni Martorell, entre otros, han dejado su legado al pueblo montuïrer. Además del análisis histórico y una cronología de las noticias, en este articulo te podrás descargar el monográfico en versión PDF.

D’Hotentòcia a na Campana, passant per Montuïri

La primera notícia sobre Montuïri en els 125 anys del diari Ultima Hora és sorprenent. Tota la vida pensant que els montuïrers érem indios i, en canvi, la primera referència apareguda en el diari degà de les Illes Balears ens compara a la regió africana d’Hotentòcia. Els assassinats, les bregues i altres actes luctuosos són habituals a les pàgines de la premsa. Tot i que, a vegades, la crueltat que apareixia al periòdic fos d’importació, com l’assalt al Puig Moltó o l’assassinat del taxista a ses Rotes..


Les notícies d’actes violents se sumen, al llarg del relat periodístic, a altres aficions ancestrals dels montuïrers com són les polèmiques sobre política i esports. Alguns exemples són les manganetes d’un tinent de batle a les carreres de cós a final del segle XIX; les polèmiques durant la Segona República perquè una part del poble no acceptava que l’esquerra governàs la Casa de la Vila; les victòries ciclistes de Gabriel Mas, Sao, i la seva rivalitat amb Miquel Mayol, des Pont; el triomf de l’esquerra local el 1979 o tot el cas que envoltà el recentment desaparegut Macià Manera, Titi.

Per sort, la fama de baralladissos queda sobradament compensada amb les referències a premsa d’institucions o personatges lligats a la cultura com són la Banda de Música, el Centro Instructivo, l’obra de l’escriptor Pere Capellà, la creació del Patronat de Cultura, la trajectòria del compositor Antoni Martorell o el jaciment de Son Forners. El diari Ultima Hora també s’ha fet ressò de com Montuïri s’ha obert a l’exterior en aquest segle i quart de trajectòria periodística. Per exemple, relatant la inauguració de la via del tren a final del XIX o les reformes de les carretes de Manacor i de Sant Joan.

En resum, l’Ultima Hora ens ha relatat, al llarg d’aquests darrers 125 anys, com Montuïri deixava enrere un món agrari, violent i aferrat a la tradició per entrar gairebé de ple a la contemporaneïtat. Prova d’això és una de les darreres notícies destacades sobre la vila que han aparegut al diari. La recerca, malauradament sense èxit, dels quatre campaners assassinats al cementeri de na Campana el 1936. De la violència a la reparació.

En conclusió, una trajectòria tan llarga com la d’Ultima Hora permet confirmar que els diaris relaten el passat, que influeixen sobre la realitat i que són font per a la Història, en aquest cas la de Montuïri. Per això, seria del tot necessari digitalitzar aquests 125 anys com una passa de gegant en la protecció i projecció del patrimoni periodístic de les Illes Balears. Esperem que així sigui.

• Montuïri
• Habitantes en 1877: 2.584 personas
• Habitantes actuales: 2.884 personas
• Residentes extranjeros en 1877: -
• Residentes extranjeros actuales: 498 personas
• Densidad en 2017: 70,19 hab/km²
• Superficie: 4.109,2 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 924
• Viviendas familiares actuales: 1.620

• Cronología: Las principales noticias de Montuïri de los últimos 125 años