Aquest dijous, 18 de març, féu un any que mon pare, Pere ‘Pavia’, va deixar de passejar-se pels carrers de Ciutat, per a reunir-se amb la seva estimada Cisca.

A través de l’obra que ens ha deixat, d’algun lloc plegats, observem contents com la gent s’ha fet seva la Dona cosint, per reivindicar el dia de la dona aquest 8-M. O com els veïnats de la plaça de Ramon Roger Moner es preocupen per saber a on para el Cigne del seu Zoo Màgic, que l’Ajuntament de Palma té previst tornar al seu lloc, en haver arreglat les fonts del parc. Pacients esperen, també, com La Parella, premi Ciutat de Palma 1982, ocupi un lloc, per fi definitiu i polit, al parc de la Porta del Camp, que ell ja no veurà acabat, però que sí, pogué imaginar.

Confiem que quan aquest any COVID-19 afluixi, la exposició retrospectiva de pintura, a parts, que amb l’OCB preparam: la inicial i reivindicativa a Can Alcover i la més abstracta i actual, a Can Grau, de Sencelles, així com el projecte d’un llibre homenatge, i potser el d’un reportatge visual, arribin a bon port.