No a les mascaretes obligatòries a l’escola (nins de 5-11 anys)

TW

Davant l’anunci de la Conselleria d’Educació de tornar dur mascareta els nins 5-11 anys, és un despropòsit, un dany greu als nostres nins que vulnera tots els drets de la infància. Contradiu les directrius de l’Organització Mundial de la Salut i UNICEF que no recomanen l’ús generalitzat de mascaretes en nins de 6-11 anys, pel perjudici que ocasionen en la salut física (dificultat respiratòria, mal de cap...), l’aprenentatge i el desenvolupament psicològic i social. Però a més, és incomprensible aquesta mesura tant dràstica amb un 70-80 % de gent vaccinada a l’agost-setembre.

Cap país d’Europa ha establert les mascaretes obligatòries a nins en edat escolar perquè les evidències científiques han demostrat que és contagien i transmeten molt menys. Únicament França l’ha posada puntualment amb transmissió comunitària elevada (com diu OMS) i Itàlia només per moure’s, No la duen per seure als pupitres. 

A Espanya, els nostres nins estan emmascarats mínim 5 hores diàries, 6, 7h si van a matinera o menjador. I es pretén que la societat ho normalitzi per segon any consecutiu, quan és perjudicial, surrealista, acientífic i desobeint a l’OMS. La situació s’agreuja encara més quan les mesures no són proporcionals a l’edat, no és el mateix un nin de 5 anys que comença primària, que un de 10 o 17 anys.

I és que la recomanació de mascareta que fa l’OMS per a adults en àrees de transmissió comunitària, és que s’han de dur en espais tancats quan no estan ventilats i no hi ha 1m de distància. Es constata que són decisions polítiques no científiques, com dur la mascareta a l’aire lliure.

OMS i UNICEF no recomanen l’ús de les mascaretes en nins de 6-11 anys de manera generalitzada. La decisió d’utilitzar mascaretes s’ha de basar en els següents factors: si hi ha transmissió comunitària SARS-Cov2, possibles repercussions de dur la mascareta sobre l’aprenentatge i el desenvolupament psicològic i social.

Es tan senzill com que es compleixin les directrius que dicta de l’OMS i UNICEF, que es prenguin decisions basades en l’evidència científica i no unilaterals polítiques, observant les actuacions de la resta de països europeus.