L’Holocè és un període que s’estén des de dotze mil anys enrere fins avui. Es caracteritza per una sorprenent estabilitat climàtica a la Terra. Les causes són variades. Una d’elles és la consolidació dels corrents oceànics que traslladen la fredor dels casquets polars cap a les regions càlides de l’equador. Una altra és la vida, que adaptant-se’n a les variables ambientals de tot el planeta, reafirma dita estabilitat. Globalment, la flora regula el percentatge del CO2 atmosfèric mitjançant la respiració dels arbres i de les algues. Localment, la vegetació afavoreix les pluges, proveint d’humitat a l’entorn i moderant la temperatura.

Avui hem de dir que aquest període d’estacions definides que va permetre el naixement de l’agricultura i de les grans civilitzacions humanes, el podem donar per finalitzat. Actualment un creixement insostenible ha trencat l’equilibri regnant. Les emissions de CO2 escalfen la Terra i acidifiquen les aigües marines. Són dues alteracions principals desfermades per nosaltres i que estan provocant un canvi general del clima i el col·lapse de la vida oceànica.

La nostra presència al planeta ha estat motiu per actualitzar la denominació d’aquest període que ja es coneix com l’Antropocè o temps de l’home. Per tot l’explicat s’entén que la referència als humans és de moment pejorativa. Confiem que el coneixement de l’equilibri gaudit fins avui ens permeti revertir a temps el mal que ens estem causant i treballar a favor del benestar del planeta tal com ho ha fet la vida durant l’Holocè. Tot un exemple a seguir.