Municipios

Andratx: 125 años de noticias

Joan Carles Lladó, historiador | 24/08/2018

Valorar:

El historiador Joan Carles Lladó analiza las noticias recopiladas en el monográfico "Andratx: 125 años de noticias" con motivo del 125 aniversario de Ultima Hora, y lo hace como un viaje histórico por la realidad social y cultural del municipio, desde los tiempos marcados por el aislamiento geográfico, el contrabando o la emigración, hasta convertirse en uno de los pueblos más turísticos y prósperos de Mallorca.

La reivindicación de la llegada del tren a Ponent; sa Dragonera, todo un símbolo de la protección del territorio frente al urbanismo desmesurado; la conversión del Castell de Son Mas en sede del Ajuntament d'Andratx, son algunos de los acontecimientos que han puesto a Andratx en la actualidad informativa, aunque no todo han sido buenas noticias: en julio de 2013 el incendio más devastador de los últimos 20 años tuvo en vilo no solo a los andritxols, sino a toda Mallorca. Andratx tampoco se ha librado de la lacra de la corrupción.

Todas estas noticias aparecen aquí junto al análisis del historiador en una cronología. Además también se pueden descargar aquí el monográfico "Andratx: 125 años de noticias" en PDF.

Santa Margalida

Andratx i la premsa, un viatge de la mà al llarg de 125 anys

Si realitzam una humil mirada al recopilatori dels 125 anys d’història d’Ultima Hora es pot extreure un dels principals mèrits i funcions d’aquest diari i l’actual dossier històric. Apropar de forma directa i pròxima a tots els ciutadans, i especialment als andritxols, la seva realitat històrica, social i cultural del municipi de ponent. Notícies i històries, tant d’alegries com de desgràcies, que han marcat el tarannà d’aquesta contrada tan propera però tan desconeguda per molts d’illencs.

Un viatge històric acompanyats de la mà, sense oblidar-nos de la premsa local tan singular d’aquesta terra, que ens ha dut des del poble on es creà el microcosmos d’en Baltasar Porcel, centrat en les històries orals, el contraban, l’emigració i l’aïllament geogràfic, fins al municipi turístic que coneixem a l’actualitat. Un municipi ric format per diversos pobles que han sabut conviure més o menys, entre la tradició i la modernitat, just a l’extrem sud-occidental de la Serra de Tramuntana entre valls, avencs i penyals aïllats i històricament mal connectats.

Estellencs


Aquest recorregut històric ens acosta a una societat andritxola que comparteix certa problemàtica amb l’actual, fruit d’una crisis econòmica que va, i ha sacsejat, a la població, reinventant noves formes de viure i de prosperitat. Hem passat d’unes terres d’emigració a un espai de recepció i acollida gràcies al turisme i la construcció. Però continuam amb moltíssimes inquietuds similars a les narrades dins les cròniques, com són les comunicacions, el món de la mar, l’educació, la cultural, la feina, els incendis, etc... Qui ens anava a dir que fa més de cent anys que es reivindica l’arribada del tren al ponent? O què sa Dragonera es convertiria en una icona de la protecció del territori? O què la seu de la nostra cúria estaria en aquelles sales plenes de records de bateigs, comunions i noces al Castell de Son Mas?

Però no sempre han estat noticies positives. Mostrant-nos la realitat cruel envers els grans incendis devastadors de la nostra contrada, les tempestes assoladores i la maleïda corrupció.

Al llarg d’aquest 125 anys Ultima Hora, en gran part gràcies al corresponsals, ens ha narrat totes les desavinences ocorregudes al nostre terme. Atorgant protagonisme a personatges que formen part de la nostra història com són: Pedro Ferrer, José Alemany y Alemany, Jaime Aleñá, Enriqueta García, Dª Amparo Pou, Antonio Bauzà Alemany, Joan Flexas Pujol, Baltasar Porcel, Antoni Calafell o Mestre Tomeu Esteva i molts d’altres.

Una història, que mai es perdrà degut a que aquest mitjà de comunicació s’ha convertit en una veritable hemeroteca de la història contemporània de Mallorca. I per tant, una eina bàsica per entendre la idiosincràsia de les terres del pariatge banyades per la costa del ponent mallorquí i la seva transformació d’aquell paisatge d’ametlers del Solnegre a l’actual municipi turístic.

Andratx
• Habitantes en 1877: 6.329 personas
• Habitantes actuales: 10.930 personas
• Residentes extranjeros en 1877: 11 personas
• Residentes extranjeros actuales: 3.154 personas
• Densidad en 2017: 134,35 hab/km²
• Superficie: 8.135,85 hectáreas
• Viviendas a mediados del siglo XIX: 1.909
• Viviendas familiares actuales: 9.324

• Cronología: Las principales noticias de Andratx de los últimos 125 años

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.