El asesinato del alcalde Ramis en Alger, la violencia machista, la transformación de s'Albufera y la progresiva urbanización de los terrenos hasta la declaración del Parc Natural; los intentos por abrir Cap des Pinar al público y el impacto que las industrias generadas por el desarrollo han causado en el medio ambiente son otros de los temas que incluye esta cronología de Alcúdia y la versión en PDF del suplemento "Alcúdia: 125 anys de notícies", que puedes descargar aquí.
125 anys d'Ultima Hora a Alcúdia en una notícia
Si he de triar una sola notícia d'Alcúdia en 125 anys d'Ultima Hora és la del 25 de juliol de 1964. L'articulista F.Q.B. es fa ressò i protesta pel tancament del Clot, on neden els alcudiencs d'arrel, amb permís de les autoritats provincials i estatals per part de la princesa Sturza. L'article provoca la major reivindicació social de la història recent i la quasi desobediència del batle (i cap de Falange) contra el govern civil.ins la Gàl·lia ocupada. ?Tota?.
La privatització del Clot a favor d'uns alemanys protegits pel règim a Madrid commociona el poble, com commocionen els incidents climatològics (incendis, temporals marítims, naufragis, la nevada de 1956) o la crònica negra relacionada o bé amb el contraban, la lluita entre navilieres, com l'assassinat a tirs del batle Ramis a Alger, l'execució d'en Torró Gros, la desaparició de Trinidad o el més recent paper heroic de Xue Sandra vers la violència masclista.
El watergate alcudienc destapat per Ultima Hora manifesta la dicotomia de la majoria de publicacions entre la conservació del territori i la urbanització del litoral, entre una economia d'antic règim agropecuària i una creixent industrialització al redós del boom turístic. Vegeu les notícies sobre l'albufera d'Alcúdia (des de la dessecació de Bateman, passant pel primer camp de golf de l'illa, el camp d'aviació, la urbanització dels terrenys, fins a la declaració de parc natural); l'intent de convertir el Cap des Pinar en un xalet de caps d'Estat; o l'obertura de nous establiments turístics.
A la revolta contra la princesa es veu, també, una pugna entre el poder local i el supramunicipal, un conflicte d'interessos constant exemplificat en les infraestructures: com les portuàries (des de l'exportació dels excedents agraris a finals del segle XIX, els hidroavions d'Air-France, fins a l'arribada del carbó, o la importació de residus), la frustrada i recurrent arribada del tren, la mina de Son Fe, les centrals elèctriques, la factoria de butà, i el seu impacte econòmic i els problemes mediambientals associats. Infraestructures visitades sovint per grans personatges com Alfons XIII, Franco, els prínceps d'Espanya o el president Suárez.
Ultima Hora també ha estat testimoni de com Alcúdia ha canviat en 125 anys, passat de tombar la murada que ofega el creixement econòmic i urbanístic de la ciutat a ésser un referent cultural i patrimonial amb Pol·lèntia i el seu Museu Monogràfic, la rehabilitació de les murades i del centre històric, la biblioteca de Can Torró, l'Auditori d'Alcúdia i el casal de Can Fondo.
| Alcúdia |
|
| Habitantes en 1877: |
2.316 personas |
| Habitantes actuales: |
19.395 personas |
| Residentes extranjeros en 1877: |
3 personas de Francia |
| Residentes extranjeros actuales: |
5.915 personas |
| Densidad en 2017: |
324,05 hab/km² |
| Superficie: |
5.999,59 hectáreas |
| Viviendas a mediados del siglo XIX: |
615 |
| Viviendas familiares actuales: |
11.637 |
| Cronología: Las principales noticias de Alcúdia de los últimos 125 años |
