Lloseta: 125 años de noticias

La inauguración de la línea de tren Palma ? Inca, en 1875, un medio de transporte que hacía llegar, 18 años más tarde, los primeros ejemplares de La Ultima Hora al pueblo; la independencia de Binissalem, en 1842, cuando Lloseta apenas contaba con 1.000 habitantes; la gran importancia de los talleres de calzado artesanal, de los cuales se contabilizaban 33 en el año 1959; las tres minas de carbón de lignito, hoy clausuradas, y la instalación de la fábrica de cimiento, ?sa cimentera?, en 1960, son algunos de los hechos que han sido noticia y que se recogen en este monográfico y en la cronología que lo acompaña. ?Lloseta: 125 años de noticias? también se puede descargar aquí en versión PDF.

La transformació d?un poble

Un període de 125 anys dóna de per si un llarg camí de notícies que, totes juntes, reflecteixen la vida i l?esdevenir d?un poble, ciutat o nucli indeterminat de població.

Fa 125 anys que el diari Ultima Hora arriba a Lloseta. Era el 24 de febrer de 1875 quan va passar el tren inaugural Palma- Inca. 18 anys després, el tren del capvespre, gairebé de nit a l?hivern, l?1 de maig de 1893 portaria amb ell, de ben segur, el primer paquet que contenia el diari Ultima Hora. Des d?aquella data i així dia rere dia, mes a mes, i any rere any fins que va arribar el transport per carretera. Recordo quan encara en la dècada dels anys 50 i 60 del passat segle el diari arribava a la nostra població d?aquesta manera: amb el tren. Era el corresponsal administratiu, Francesc Ramis ?Valent?, fuster d?ofici i propietari de la indústria al carrer de l?Estació. Arribat el diari a Lloseta, Francesc procedia a repartir el tabloide als bars i tavernes de la població i, també, als subscriptors.

Lloseta era i és un poble jove. Es va independitzar de Binissalem el 1842 amb una població de 1.000 habitants. Tan sols li va correspondre un terme municipal de 12,03 km2, el segon més petit de Mallorca, amb una densitat de població de les més altes de la Part Forana. En el tema religiós va passar una cosa semblant. Fins 1913 va dependre de Binissalem com a vicaria in capite.

En arribar el primer exemplar d?Ultima Hora a Lloseta tot just arribaria a tenir dos mil habitants. Les circumstàncies enumerades anteriorment van condemnar a la localitat a canalitzar el seu treball cap a allò que sortia de l?habilitat de les seves mans. A la fi del segle XIX tindria els primers tallers de fabricació artesanal de calçat, augmentant la seva activitat fins arribar als 33 centres el 1959 amb una producció de 5.530 parells setmanals. Va venir la crisi i ara es mantenen actives unes quatre fàbriques. Pel que fa a l?agricultura l?activitat és mínima.

Un altre aspecte, motor de l?economia local pels treballadors que ocupava va ser la mineria, inexistent en l?actualitat. A la dècada dels anys 50 del segle passat s?explotaven a Lloseta tres mines de carbó de lignit que oferien una producció anual de 26.750 tones mètriques. En la dècada segu?ent ja no hi havia cap centre miner en explotació. Una altra activitat industrial va ser la instal·lació (1960) de la fàbrica de ciments Portland que tot i algunes molèsties ambientals, ajuda a l?economia local. Lloseta és avui un poble dormitori de 6.088 habitants.