Porreres: 125 años de noticias

De la foscor a la llum

Cada nom, cada mot, cada paraula quan és pronunciada provoca i evoca sensacions, records, dubtes i sentiments diversos. El topònim «Porreres», també. Des dels obscurs mesos d?estiu de 1936 moltes eren les persones que en escoltar aquesta paraula se?ls glaçava la pell i se?ls encongia el cor. El nom del nostre poble, vila pagesa tranquil·la del Pla de Mallorca, va ser conegut per les atrocitats que s?hi varen cometre durant la Guerra Civil de 1936-1939.

La història ens ensenya, però, que mai res és per sempre. Per sort. Els canvis són continus, especialment en la nostra societat actual. Vivim una època d?allò que els historiadors anomenam «d?acceleració històrica», on els fets o la percepció d?aquests van més aviat que la capacitat d?assimilar-los per part de la societat. I, sense que gairebé ens n?haguem temut, resulta que «Porreres » ja no ressona dins les consciències dels mallorquins i mallorquines a través de sentiments negatius. Hi ressona juntament amb les paraules «dignitat», «memòria», «justícia». És, sens dubte, una gran victòria haver aconseguit l?exhumació de les fosses comunes del cementiri i haver revertit aquest capítol negre del nostre passat.

Entendran que no haguéssim pogut començar aquest article d?altra manera: mai no s?ha d?oblidar la part més fosca de la història. I, vulguem o no, parlar de Porreres en retrospectiva és parlar de la repressió. Però no només d?això, com bé demostra aquest dossier: parlar de Porreres és també parlar de patrimoni, de religiositat (fins a 5 esglésies o oratoris!), de cultura, de pagesia, de mallorquinitat, d?estima per la llengua... i d?esperit associatiu.

Ultima Hora, en el seu segle i quart de vida (enhorabona!) pot constatar que la nostra és una vila viva com poques dins l?illa on les debilitats individuals s?han convertit, moltes vegades, en fortaleses col·lectives tant en el món mutualista com en el cultural, passant per l?esportiu o el cooperatiu. La Societat Lul·liana de Porreres, la Filharmònica, «El Porvenir», el Centre Instructiu i la U.E. Porreres a principis de segle; o l?Agrupació Cultural, el Grup Foganya, el Club d?Esplai, l?Assemblea Popular, el Club de Bàsquet, els dos grups de ball de bot, durant les darreres dècades (entre moltíssims altres) han omplert i omplen de dinamisme el dia a dia de les nostres vides.

És, recordem-ho, la feina diària de les persones compromeses i amb sentiment de poble el que permet omplir de llum els nostres carrers, teatres, cafès, parcs... Una feina constant que ha permès deixar enrere un passat fosc i que, com bé sabran en un diari de trajectòria com aquest, no és tasca d?un parell d?anys. Amb el desig que d?aquí 125 anys algú vegi més llum que ombra en la nostra història, i com diu la nostra mestra Maria Barceló, ho deixam escrit perquè «verba volant, scripta manent».