Inca, riquesa industrial i comercial
El recull de notícies que es presenta a l?especial d?avui fa palesa la afirmació que l?home és un esser canviant i la societat a la qual viu també es transforma amb el pas del temps. Com ho són de diferents els inqueres i les inqueres d?avui respecte els de fa 125 anys! Els inquers de finals del segle XIX encara es divertien a l?antiga plaça de toros i cercaven carbó en el subsol de Son Sastre. Llavors també els preocupava si l?anyada de figues no havia estat prou bona i la propagació d?una greu malaltia entre els porcs de tota la contrada d?Inca.
Malgrat els canvis espectaculars viscuts, el passat més recent ens permet construir una identitat pròpia. Reculls com aquest que tenim entre les mans mantenen en el conscient i en la memòria de tots els fets que permeten construir un discurs i un relat sobre allò que és Inca i sobre allò que poden ser els inquers. La identitat no és quelcom que sigui tancat i essencial, sinó que es va construint, es va fent, com la vida. El relat que presenta Ultima Hora permet disposar d?una peça més que construeix memòria i, per tant, fa possible la identitat social i personal dels inquers. És important per a una col·lectivitat disposar de relats i arguments que vagin bastint la identitat sempre canviant de les persones i les societats. Però allò que no es pot canviar és el passat. El passat s?interpreta, i per fer aquesta interpretació són necessàries històries com les que es posen avui sobre aquests fulls dedicats a Inca.
D?aquest amplíssim resum de 125 anys destaca la gran quantitat de notícies que ens remeten a un passat industrial i comercial força desconegut avui a una illa que, des de fa dècades, s?emmiralla en el ric i productiu turisme. El passat i el present industrial de Mallorca existeix i resisteix i, per tant, és peça clau per bastir la memòria d?Inca i de l?illa. Des de mitjans segle XIX, al mateix temps que sorgia una esponerosa indústria, a Inca també naixien uns moviments polítics transformadors, un actiu moviment obrer, uns centres educatius de qualitat i uns mitjans de comunicació plurals dels quals Ultima Hora n?és una mostra. Convé tenir en compte, per una part, que tota la riquesa industrial, comercial i agrícola que s?havia generat a ciutats com Inca durant la primera meitat del segle XX va permetre, en part, iniciar l?aventura del nou sector turístic que sorgia a Mallorca a partir del segon terç del segle XX i, per altra part, s?ha de tenir present que la indústria mallorquina des de sempre ha tingut un caràcter internacional per la qual cosa era habitual que molts empresaris inquers, ja des de finals del segle XIX, tinguessin contactes comercials amb Amèrica i amb nombrosos països europeus. En el passat va ser possible generar molta riquesa a Inca sense turisme. I avui?.
? Inca
|
|
? Habitantes en 1877: |
6.823 personas |
? Habitantes actuales: |
31.255 personas |
? Residentes extranjeros en 1877: |
- |
? Residentes extranjeros actuales: |
5.910 personas |
? Densidad en 2017: |
536,19 hab/km² |
? Superficie: |
15.829,02 hectáreas |
? Viviendas a mediados del siglo XIX: |
2.398 |
? Viviendas familiares actuales: |
14.313 |
? Cronología: Las principales noticias de Inca de los últimos 125 años |