Mancor: 125 años de noticias

La solicitud para ser un municipio independiente, la inauguración de la carretera de Mancor-Santa Lucía, la visita del cónsul de Estados Unidos, son algunos de los acontecimientos que han puesto a Mancor en la actualidad informativa.

Todas estas noticias aparecen aquí junto al análisis del historiador en una cronología. Además también se pueden descargar aquí el monográfico "Mancor: 125 años de noticias" en PDF.

El canvi econòmic de Mancor

Entre els fets més notables que han afectat la vida de Mancor de la Vall destaca la emancipació respecte a la vila de Selva. Primerament va ser en l?aspecte religiós: des de 1248 tot el terme de Mancor amb les alqueries de Biniarroi, Massanella i Biniztzent formava part de la parròquia de Sant Llorenç de Selva. Aquesta dependència es va veure mitigada el 1771 quan es creà la vicaria in capite de Sant Joan de Mancor, que incloïa Biniarroi i Biniatzent. L?autonomia definitiva s?aconseguí el 1913 amb la creació de la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor. Pel que fa a l?aspecte administratiu, des del 1300, en què foren creades les viles de la Part Forana de Mallorca pel rei Jaume II, tot l?actual terme de Mancor estava inclòs en el municipi de Selva. No va ser fins l?any 1925 quan, gràcies a El Estatuto Municipal del ministre José Calvo Sotelo, es pogué constituir el municipi llavors dit Mancor del Valle. Dia 2 d?abril de 1925 es va constituir el primer Ajuntament. Es féu sense eleccions prèvies perquè es va presentar una sola llista i com disposava el famós article 29, quedaven automàticament elegits els que l?integraven. Així, en aquesta mateixa sessió quedà investit com a primer batle D. Salvador Beltran Gralla, dit de Son Morro.

Molt ha canviat la vida econòmica durant aquests darrers 125 anys. Al final del segle XIX l?economia de Mancor estava basada fonamentalment en l?agricultura. Els pilars d?aquesta eren l?elaboració del carbó de llenya i la producció d?olives i oli. Per a la recollida d?olives havien de venir collidores de fora poble, perquè les de Mancor no bastaven. Provenien bàsicament dels pobles del Pla de Mallorca, com Sineu, Llubí, Petra i altres. Les greus gelades del febrer de l?any 1956 féu malbé a molts dels olivars, però encara a l?any 1962 a la possessió de Massanella vingueren al·lotes per collir olives. El 1968 tancaren les tafones industrials que fins aleshores funcionaven dia i nit per extreure l?oli de les olives. També tenia certa importància la recollida d?olives verdes de damunt els arbres, activitat en que els mancorins tenien fama d?experts.

A l?estiu era quan treballaven els ranxers, tal i com eren anomenats els que es dedicaven a la confecció de carbó, sobretot d?alzina. Molts d?ells es desplaçaven a altres pobles, sobretot de la muntanya, ja que els boscos mancorins no donaven treball per a tots.

Durant la Guerra Civil i a la postguerra molts foren els mancorins que deixaren l?agricultura per anar a treballar a les fàbriques de calçats i de texit d?Inca. Aquests obrers propiciaren la creació de fàbriques de calçat a Mancor, arribant a haver-n?hi sis a edificis fets expresament per a aquesta industria. La crisis que experimentà aquest sector féu que a mitjans dels anys vuitanta del segle XX tancassin o minvassin molt la producció. Actualment els mancorins es dediquen bàsicament al sector de serveis, sobretot a zones costeres o altre pobles.