Selva: 125 años de noticias

El vinculo de Selva con la Serra de Tramuntana, su industrialización, la explocación del carbón, la industria de la piel y el calzado en el siglo XX y la aparición de algunas importantes fábricas que más tarde han desaparecido, son algunos de los acontecimientos que han puesto a Selva en la actualidad informativa.

Todas estas noticias aparecen aquí junto al análisis del historiador en una cronología. Además también se pueden descargar aquí el monográfico Selva: 125 años de noticias en PDF.

Un municipi en constant evolució

Un municipi ben característic del Raiguer de Mallorca, geogràfica i històricament parlant, és el que es desprèn de les notícies sobre Selva publicades els darrers 125 anys a l?Ultima Hora, on queda palès el mosaic format per diferents nuclis de població, amb trets i característiques pròpies, que des de sempre han marcat la seva evolució.

El secular vincle amb la Serra i els seus boscs, als quals probablement degui la seva onomàstica ? del llatí silva? -, li ha donat, al cap i a la fi, la raó d?esser, i ha infós, com si es tractàs d?un fil invisible, tot el que hi ha passat. Gent dedicada al carbó, la neu, la pedra, la botànica... Totes aquestes feines han generat una cultura popular que, ja al segle XX, els selvatgins han volgut, i sabut, servar i disseminar per Mallorca, Europa i, fins i tot, més enllà de l?oceà Atlàntic. Un vincle amb la música que no s?aturà amb les danses populars, sinó que ja es feia patent als anys 30 del segle XX amb la presència de dues bandes de música, i més tard amb l?eclosió, als anys 70, del festival Selva Rock, autèntica icona musical a Mallorca.

Aquest lligam intens amb la natura i amb la música no han impedit que Selva hagi estat un característic exponent de la industrialització, avui desgraciadament estroncada, que visqué el Raiguer. Les pedreres i les mines de lignit, en efecte, protagonitzen moltes de les notícies des de finals del segle XIX. No debades, l?explotació del carbó va ser a Selva, com a d?altres municipis com Lloseta o Alaró, un revulsiu econòmic de primer ordre, sense deixar de generar una conflictivitat laboral des del principi fins a la fi, als anys 80. Són prou conegudes les dures condicions de feina que patien els miners, i no deixa de ser simptomàtic que el metge que va cercar de millorar els efectes adversos d?aquesta feina, Jaume Estelrich, hagi rebut diversos honors públics. La indústria de la pell i del calçat, que a la segona meitat del segle XX visqué un període de desenvolupament important, ocupant a un bon nombre de població del municipi a fàbriques com les de Kollflex o Intrencor, amb una producció destinada en bona part a l?exportació, també s?ha acomiadat lentament d?aquestes contrades.

Avui, al segle XXI, el municipi mira al futur entroncat amb aquests orígens, i celebrant- los amb fires com la de l?oliva de Caimari o la de les herbes de Selva, ambdues ja amb solera, insistint en aquest vincle muntanyenc sense el qual no ens entendríem.