Bunyola: 125 años de noticias

El análisis de Bàrbara Suau, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Bunyola: 125 años de noticias" que también pueden descargar aquí en PDF pueden descargar aquí.

Testimoni del progrés

La segona notícia d?aquest recull ens transporta als boscos bunyolins, on un home fou denunciat per tallar-hi arbres, probablement per fer llenya o carbó (1894). En canvi la darrera crònica anuncia una oficina d?Informació Turística al Mercat Municipal (2018). Amb aquestes dues notícies queda palesa l?evolució i la transformació de Bunyola durant els 125 anys del diari Ultima Hora.

Fins ben entrat el segle XX Bunyola depenia totalment dels recursos agrícoles i forestals de les possessions i del bosc de la Comuna, que era una font d?ingressos per al poble; així ho mostra la notícia de la subhasta de llenya del Bassal de Can Mica (1896). Els pins de la Comuna serviren per pagar part de les obres de l?escola nova, inaugurada durant les festes de Sant Mateu, ara fa 90 anys.

L?epidèmia de tifus de 1901, amb més d?un centenar de bunyolins afectats, féu palesa la necessitat de millorar les condicions higièniques del poble. Pocs anys després es construí el nou escorxador (el vell es trobava ben davall l?escola d?aleshores) i es canviaren els llavadors de lloc. Les notícies d?aquesta època mostren com Bunyola, a poc a poc, rebia el progrés: l?electricitat i el telèfon (1910), el tren i l?eixample amb nous carrers i solars oberts dins terres de la possessió de Son Garcies (1912) i la fàbrica de teixits (1913), que alimentà famílies senceres i que millorà per primera vegada les condicions laborals de les dones bunyolines.

Els 125 anys d?Ultima Hora recullen nous elements patrimonials: una creu de terme, l?escola i el Sanatori de Caubet (actual hospital Joan March). Però també hi és present la pèrdua o el perill de desaparició del patrimoni bunyolí: la fàbrica de teixits, la venda de part del museu de Raixa i de mig convent de les monges franciscanes, la demolició de l?antiga rectoria amb la tafona, i la caiguda de la balustrada modernista de l?Ajuntament.

A les cròniques s?intueix la vida quotidiana dels veïns que teixiren la història de Bunyola: la mestra i el batle pedani d?Orient, la família que ha tornat de Filipines, les víctimes de l?epidèmia de tifus, els empresaris que dugueren el llum elèctric i els telers al poble, els obrers que promogueren la societat cooperativa Emancipación Bunyolense, les collidores d?oliva que descobriren un crim esgarrifós, els regidors i batles republicans, el batle nomenat just després del cop d?estat de 1936, esportistes, un poeta i lul·lista, un farmacèutic solidari i els primers joves que corregueren en roba interior. Les dones també hi eren, però protagonitzen poques notícies.

Victor Hugo afirmà que la premsa és el dit indicador de la ruta del progrés. Els 125 anys d?Ultima Hora han estat testimoni del progrés a Bunyola.