Sant Llorenç, 125 años de noticias

El análisis de Josep Cortès, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Sant Llorenç: 125 años de noticias" que también se puede descargar aquí en versión PDF.

El devenir d’un poble

La veritat és que resumir en una pàgina els esdeveniments més rellevants d’un municipi en els darrers vint-i-cinc anys, és una tasca complicada, que t’obliga forçosament a seleccionar i condensar la informació. Per no perdre’m per les bardisses he concentrat l’article en quatre blocs:

Aspectes generals. Sense cap dubte, el fet més destacable de la nostra història recent és la independència municipal, formalitzada el juliol de 1892, quan, després de diversos intents fallits, Sant Llorenç va aconseguir separar-se de Manacor, amb el qual havia estat annexionat des del 1399. Va esser una lluita llarga, començada el 1582 i d’aquells gairebé cinc-cents anys de convivència ens queda, entre moltes altres coses, una mateixa manera de parlar, que ens diferencia fins i tot d’altres pobles veïnats com Son Servera i Artà. També cal esmentar, dins els aspectes generals, la construcció de l’església de Son Carrió (beneïda l’abril de 1907), dissenyada per mossèn Alcover, que comptà amb l’assessorament d’Antoni Gaudí. I la Guerra Civil, de la qual poques conclusions positives se’n poden treure.

Economia. Dos són els aspectes que consider més destacables dins aquest camp: l’arribada del tren, el març de 1921, que potencià les relacions comercials i personals dels llorencins amb la resta de l’illa. I la del turisme, que ho capgirà tot, majoritàriament per bé: l’economia, el paisatge, els contactes amb la gent venguda de fora, tant per estiuejar com per fer feina, les tradicions, la llengua... Sant Llorenç disposa de tres platges: s’Illot, la primera que obrí un hotel, el Peymar, el 1962; Cala Millor, que dos anys més tard inaugurà el Playa del Moro; i, ja a la dècada següent, sa Coma que s’incorporà al món turístic el 1987, amb l’apertura dels apartaments Hausmann.

Cultura. Si exceptuam el pintor Miquel Pont, del segle XVII, i Salvador Galmés, que va morir el 1951, Sant Llorenç no va destacar gaire en el món de la cultura fins el darrer terç del segle XX, en que va néixer el Club Card, vertebrador i dinamitzador de la majoria dels moviments culturals del poble, que també fou un dels impulsors –juntament amb el GOB– de la defensa de la Punta de n’Amer, declarada ANEI el juliol de 1985.

Esports. Tres són els llorencins que han deixat la seva empremta dins el món de l’esport: Pere Caldentey, que a la dècada dels anys cinquanta jugà de porter amb el Barcelona, l’Oviedo i l’Espanyol; Jaume Llinàs, que regalà els terrenys per construir-hi el camp de futbol, inaugurat el 1956; i Margalida Fullana, campiona d’Espanya i del món dins el camp de la bicicleta de muntanya.

Torrentada. Després d’haver redactar l’article, va esdevenir, el 9 d’octubre, la major torrentada que ha patit mai Sant Llorenç, a conseqüencia de la qual 13 persones varen morir i, a hores d’ara, encara no s’han pogut quantificar els danys.

Fins aquí l’article. Si voleu ampliar informació, podeu consultar la col·lecció local de llibres Es Pou Vell..