Visitant l’entorn de l’església parroquial de Sant Llorenç de Selva i la seva escalonada (1692) ens podrem aturar i contemplar l’obra de Joan Bennàssar. A mesura que anam veient la seva creació artística, ens adonam que ens vol dir: el trànsit de l’individu a la col·lectivitat, del viure de cada persona a la convivència, al devanir col·lectiu.
L’artista beu de l’experiència del pelegrí, que camina en la vida per oferir-se als altres.
L’obra de Bennàssar és un cant a la vida, perquè qui s’ofereix surt a camí de l’altre, a l’encontre.
El nostre municipi acull l’exposició de Joan Bennàssar, que s’incorpora al camí vell de Lluc, en una instal·lació que també és punt de trobada dels pobles des d’Inca, Selva, Caimari i Escorca. Bennàssar respon a la pregunta essencial de com viure? I la seva resposta és clara: Conviure èticament.
Són ‘raons’ també per proposar-se viure l’experiència personal de fer el camí vell de Lluc, fent estada a cada poble vora les escultures. Com deia el poeta pollencí Miquel Bota Totxo, Selva és una ‘balconada a l’horitzó’, un horitzó que un altre pollencí ens proposa arribar-hi des de l’ètica.
Refugis d’amor i oferiment és el títol de l’exposició, que surt també a camí del que ja compartí el poeta caimarienc Bartomeu Matheu que Caimari, com tot refugi, «té calentor de niu».
Vos convit a fer el camí, a visitar els pobles del municipi, a conviure i oferir-se èticament.
