Así lo ha manifestado en un apunte en Twitter recogido por Europa Press después de que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) haya estimado la medida cautelar solicitada por una familia y obligue a una escuela de Girona a impartir en un aula «una o unas materias o asignaturas» en castellano, además de la de aprendizaje de la lengua.
«Van deconstruyendo consensos sociales y políticos por mero supremacismo lingüístico, y aún piden que les sigan extendiendo cheques en blanco porque 'hay que parar a la derecha», ha apuntado.
Así, les ha preguntado qué han hecho estos años para parar «a la derecha judicial» y para que se respete la política lingüística aprobada y consensuada con la mayoría de catalanes, ha dicho.
«Tenían los votos, tenían la llave y tenían todo el poder... pero el catalán retrocede empujado por la ofensiva oficial del Estado. No se puede repetir este esquema si se desea tener resultados diferentes», ha avisado.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
sempre feliçCom que copies i aferres ses mateixes consignes de sa secta a diverses notícies, sa meva resposta neutralitzadora ha d'esser per l'estil en tots es casos. Com t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò no passarà perque Espanya ha fet tard: fa un parell de segles, França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües; mentrestant, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès tan intocable com sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. Ja ho veus, fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. S'escala de valors ha canviat! Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal i ets estats podien imposar i extirpar llengües a sa seva conveniència. Ara la cosa ha canviat, i per tant Espanya no pot fer avui allò que França pogué fer dos o tres segles enrere. Ho entens o no ho vols entendre?
"la ponente pública del Tribunal Administrativo de Montpelier, recordó durante su intervención que «la lengua de la República es el francés», y por este motivo, usar el catalán supondría dejar al francés en una posición inferior porque lo relegaría al nivel de una lengua «traducida»". Y desde la prefectura también han insistido en que la Constitución establece que el francés es la lengua oficial y tiene que ser la prioritaria. El prefecto Rodrigue Furcy decía que «cualquier factor susceptible de socavar los principios fundamentales de la República y la jerarquía entre la lengua oficial y las regionales debe ser analizado como un elemento de identidad cultural que no debe prosperar en las asambleas deliberantes de los ayuntamientos»." Sre/as. políticos/as tomen nota y aprendan de nuestros vecinos Franceses.