Las luchas entre los nobles de Canamunt y Canavall, los asesinatos, los robos o los crímenes de sangre que acabaron ante los jueces de la Reial Audiència en la Mallorca del siglo XVII. Estas son las historias que puede esconder el manuscrito descubierto en el Arxiu del Regne de Mallorca: el libro de sentencias de la Cúria criminal de la Reial Audiència entre 1651 y 1660.
«Durante el proceso de revisión de nuestros fondos hemos podido identificar este manuscrito que creíamos perdido», explica el director del Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell.
El documento, que ya se ha digitalizado, se restaurará en el Instituto del Patrimonio Cultural. Hasta ahora se pensaba que sólo se había conservado un volumen de las sentencias que dictó la Reial Audiència porque «la mayoría de documentación de la Cúria Criminal ha desaparecido por una purga en los archivos de todo el Estado, el hecho que este se encontrase descontextualizado probablemente sea lo que lo ha salvado» matiza el director del Arxiu del Regne de Mallorca.
Dibujos y penas
«Una característica singular de este libro es la presencia de numerosos dibujos junto a los textos que reflejan la pena aplicada a cada reo», explica el responsable del Arxiu del Regne. Así en el manuscrito que se creía desaparecido se pueden ver dibujos de condenados a la horca, descuartizados, degollados, desterrados a Cabrera u obligados a hacer trabajos forzados en las galeras reales.
El manuscrito encontrado necesita restauración.
Unos dibujos de trazos simples que según Ricard Urgell «podrían haber servido de índice visual a los encargados de transcribir las sentencias».
El manuscrito descubierto servirá para que historiadores e investigadores «puedan arrojar luz a los crímenes que cometieron los nobles, los payeses, los bandoleros o las capas sociales más bajas en la Mallorca del siglo XVII y que se juzgaron en la Reial Audiència», añade Urgell.
Unos crímenes entre los cuales podrían figurar los que se cometieron en Palma en nombre de los nobles de Canamunt y Canavall.
No voy a descubrir ahora lo que sea la Historia y las fuentes materiales para elaborar el conocimiento historico. Si la Historia contemporánea, la de anteayer en términos históricos, es objeto de traslación acrítica a la actualidad, incluso con propósito normativo-coactivo, las instituciones medievales o renacentistas me imagino que van a ser consideradas poco menos que el patrón de legitimidad y autenticidad de cualquier acontecimiento o realidad del momento presente.
SisetREINE DE MALLORCA.
Sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca.
Tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostrta independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació.
Tenim es millor divulgador de sa nostra llengua occitana, cultura i sapiència mallorquina e internacional conegut arreu del món, es gran Beat Ramón Llull, escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per sa seva extensa obra escrita, redactada en occità, llatí i àrab.
Desde el 30 de desembre de 1.285 honrram es nostres màrtirs Cabrit i Bassa, defensors de ses nostres llibertats i sa nostra raça, donant sa vida per sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca, morint empalats i abrassats com a Cabrits per ses brasses de unes bèsties tarades catalanes feixistes opressores que mai han volgut sa nostra independència.
"Sa història de nostra raça
tingué aquí dalt gonfanoners
de lleialtat: Cabrit i Bassa,
en heroisme i fe es primers,
ara en glòria que mai passa
postren ses palmes i llore
A lo millor es que tenen por de haber de explicar sa història del Castell d’Alaró, ja que el rei Alfons III el Franc de sa corona d'Aragó, va fer cremar empalats com a cabrits a ses brasses es generals mallorquins cabrit i bassa enmig de sa plaça del poble d’Alaró, que defensaven es nostres drets i sa indepedència del reine de Mallorca davant sa repressió i opressió catalana, i tot això per ser idependentistes del reine de Mallorca front sa repressió i opressió catalana. això és memoria històrica.
Els autèntics mallorquins nacionalistes indepedentistes no venuts a CataluÑa, també tenim sa nostra pròpia diada del 25 de octubre de 1349, quan honrram i recordam es nostres herois morts i decapitats, comandats per es nostre darrer rei Jaume III de Mallorca a sa batalla de Llucmajor, defensant ses llibertats de sa nostra petita gran nació independent del reine de Mallorca, de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades DE PERE IV d'Aragó que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No voy a descubrir ahora lo que sea la Historia y las fuentes materiales para elaborar el conocimiento historico. Si la Historia contemporánea, la de anteayer en términos históricos, es objeto de traslación acrítica a la actualidad, incluso con propósito normativo-coactivo, las instituciones medievales o renacentistas me imagino que van a ser consideradas poco menos que el patrón de legitimidad y autenticidad de cualquier acontecimiento o realidad del momento presente.
SisetREINE DE MALLORCA. Sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca. Tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostrta independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Tenim es millor divulgador de sa nostra llengua occitana, cultura i sapiència mallorquina e internacional conegut arreu del món, es gran Beat Ramón Llull, escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per sa seva extensa obra escrita, redactada en occità, llatí i àrab. Desde el 30 de desembre de 1.285 honrram es nostres màrtirs Cabrit i Bassa, defensors de ses nostres llibertats i sa nostra raça, donant sa vida per sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca, morint empalats i abrassats com a Cabrits per ses brasses de unes bèsties tarades catalanes feixistes opressores que mai han volgut sa nostra independència. "Sa història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe es primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llore A lo millor es que tenen por de haber de explicar sa història del Castell d’Alaró, ja que el rei Alfons III el Franc de sa corona d'Aragó, va fer cremar empalats com a cabrits a ses brasses es generals mallorquins cabrit i bassa enmig de sa plaça del poble d’Alaró, que defensaven es nostres drets i sa indepedència del reine de Mallorca davant sa repressió i opressió catalana, i tot això per ser idependentistes del reine de Mallorca front sa repressió i opressió catalana. això és memoria històrica. Els autèntics mallorquins nacionalistes indepedentistes no venuts a CataluÑa, també tenim sa nostra pròpia diada del 25 de octubre de 1349, quan honrram i recordam es nostres herois morts i decapitats, comandats per es nostre darrer rei Jaume III de Mallorca a sa batalla de Llucmajor, defensant ses llibertats de sa nostra petita gran nació independent del reine de Mallorca, de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades DE PERE IV d'Aragó que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA.
La nostra història és apassionant, hauríem de fer una sèrie amb bon pressupost per divulgar-la
"Se creia desaparecido "??????????? Viva el control del archivo .
joEstos no devuelven ni los buenos días, pregúntalo en Aragón.
Esper que una vegada restaurat ho tornin a Mallorca.